Els alumnes de cinquè de l'escola Antaviana de Barcelona s'han fet molt populars aquesta setmana entre els companys del centre. Com un rei Carnestoltes de personalitat múltiple, cada dia han passat per la resta de classes per anunciar les consignes festives per a l'endemà. Els nois de cinquè d'aquesta escola tenen cada any un protagonisme destacat durant el Carnaval, i a ells els correspon fer-ne el pregó i l'enterrament. "Ho fan disfressats, amb elements que confeccionen a les classes o que tenien per casa. No comprem res", explica Francesc Freixanet, el director. Remarca que a l'Antaviana no celebren "un Carnaval clàssic".
En realitat, cada escola es fa la festa a mida, en funció de la tradició del propi centre, del lloc on s'ubica i també del projecte pedagògic. Perquè, malgrat que la dimensió lúdica sigui la més visible, com passa amb totes les festes populars, el Carnaval ofereix una ocasió excel·lent per barrejar la rauxa amb el seny, el vessant festiu amb el formatiu. Des del treball manual de retallar i enganxar fins a la consciència ecològica de la importància del reciclatge. De la perruca estrafolària a la importància de saber riure's d'un mateix. De la necessitat de pactar per consensuar la disfressa de tota la classe a la lectura del conte que la inspirarà. I la llista d'exemples podria fer-se ben llarga.
Activitats conjuntes
A l'Antaviana, la tarda del Dijous Gras no hi ha mai plena assistència. Més aviat al contrari. "Aquest dia, des de l'escola anem al mercat per comprar ous i botifarra. Fem les truites i les mengem al centre. Però a la tarda molts nens no vénen. "Som a Collserola i aquí moltes famílies conserven la tradició d'anar a la muntanya a menjar la truita. Des del centre respectem aquesta tradició i, en comptes de fer classes, aprofitem la tarda per organitzar tallers festius, com per exemple el de maquillatge de cares", diu el director. El Carnaval afavoreix els vincles entre l'escola i el territori, i explicar-ho als alumnes permet incidir en la dimensió pedagògica de la festa.
Cultura i tradició
"Una de les feines de l'escola és la de transmetre la cultura del lloc on està ubicada. I les festes populars són una molt bona ocasió per fer-ho", argumenta Joan Teixidó, professor de la Universitat de Girona i responsable del Grup de Recerca en Organització de Centres (GROC). Des d'aquesta entitat, Teixidó ha coordinat un treball en què quatre escoles d'arreu de l'Estat (una de Menorca, una de Galícia, una de les Canàries i una de catalana) van fer una feina de reflexió sobre la manera com celebren les festes populars. I l'exemple que van seguir per poder sistematitzar les conclusions va ser el del Carnaval.
Es va constatar que hi ha variables significatives en la manera de celebrar-lo, segons les característiques de l'escola i, especialment, en funció de la tradició del lloc. "La principal lectura que permet aquest treball és que l'escola ha de treballar les festes tradicionals d'una manera responsable. Cal una tasca de reflexió lligada amb la planificació del curs per determinar quines festes se celebraran i de quina manera. Si no es fa aquesta reflexió, la feina es perverteix. Es fan moltes coses, hi ha molta activitat, però es deixa en darrer terme el treball educatiu que implica", indica Teixidó.
L'estudi considera el Carnaval també una excel·lent ocasió per fomentar el treball col·laboratiu de tota la comunitat escolar. I amb reflexió prèvia o sense, això és present en la manera de preparar la festa a la majoria de les escoles. Les consignes del rei Carnestoltes, per exemple, les respecten no només els alumnes, sinó també els mestres. I els pares hi estan convidats. A vegades fins i tot són protagonistes destacats. "A Banyoles, les escoles coincidim molt en la manera de treballar el Carnaval, perquè és una festa que implica molt les famílies, i acostuma a organitzar-se principalment des de l'AMPA", explica Maria Antònia Pagès, cap d'estudis del CEIP La Draga. "Si parlem estrictament del que es fa a l'escola, aquí es treballa més a infantil. Arriba el rei Carnestoltes, ens diu les consignes que hem de seguir cada dia de la setmana i l'últim dia fem una xocolatada al pati", explica. "Però la celebració més important són les comparses i la carrossa que l'AMPA fa per participar en la rua de la ciutat. La iniciativa la porten els pares, i els professors no hi anem... Tret dels que a més de docents són pares d'algun alumne". I aquest és un dels punts forts d'aquesta festa, l'oportunitat que ofereix als centres de vincular-se amb el seu entorn més pròxim -el barri o el poble-, de manera que s'intensifiqui el sentit de pertinença dels infants al seu territori.
Educació i diversió
A l'escola Ausiàs March de Barcelona, les disfresses giren al voltant d'una temàtica escollida per la comissió de festes. Enguany es va decidir treballar els contes, amb una especificitat diferent segons el curs. Així, els de P3 han treballat La Caputxeta vermella , els de P4, La rateta que escombrava l'escaleta , els de P5 són fades i follets, els de primer es vesteixen d'animals...
"L'elecció de la temàtica va lligada amb un treball de lectura", explica Cecília Bellart, la cap d'estudis. La confecció de la disfressa es fa amb elements de paper dins de la classe de plàstica. El gruix s'elabora al centre, però una part es porta des de casa i requereix la col·laboració dels pares. "L'últim dia, mestres i nens fem una rua. Els pares que volen disfressar-se també poden venir. Anem pels carrers del barri i tornem al centre. No participem en la rua de la ciutat: som una escola petita", afegeix la cap d'estudis.
Si ens fixem en què representa la festa per a les criatures, el Carnaval és una tradició que entusiasma la majoria. "Són els millors dies de l'any, i no hi ha dret que durin tan poc", asseguren. Des de ben petit, el Víctor Sabater ha esperat amb ànsia aquests dies del calendari anual en què s'aplaudeixen les extravagàncies en la indumentària. I és que disfressar-se és una de les grans passions de la canalla. Quan va créixer una mica, el Víctor de seguida va començar a planificar amb temps la preparació de la vestimenta, inspirada sovint en algun personatge de còmic.
Però no tots ho viuen de la mateixa manera. El seu amic Jaume Bautista, en canvi, desitja que la festa passi, que la rauxa passi tan ràpid com sigui possible. La vergonya el supera i no li agrada disfressar-se. "Per sort, no tornarà a ser Carnaval fins a l'any que ve", es consola, satisfet. "I, com a mínim, divendres, quan tota l'escola es disfressa, pràcticament no fem classes", es consola, trobant un punt positiu a la dimensió lúdica de la festa.
