Com viatjar amb nens i adolescents de manera segura

Fa uns mesos, era amb la meva família a l'abarrotat aeroport de Brussel·les. Havia col·locat un AirTag a la motxilla de la meva filla, que llavors tenia 7 anys, i també li havia posat una polsera amb les nostres dades de contacte i li havia fet aprendre el meu número de telèfon, però, tot i això, em va envair de sobte la por del que podria passar si ens separàvem. Què faria ella? Què faríem nosaltres?

Vaig intentar prendre algunes mesures, però no són les úniques que una família pot tenir en compte abans i durant un viatge per ajudar a mantenir els infants fora de perill.

Posar la família en 'mode viatge' abans de marxar

Una setmana abans de marxar de viatge, repasseu l'itinerari amb els fills: les destinacions, la durada de l'estada i els mitjans de transport que fareu servir. Organitzeu les converses de manera que sentin cada detall més d'una vegada i de maneres diferents.

Les criatures de menys de 6 anys responen bé als recursos visuals, les rimes o la música, i la repetició és especialment important a aquesta edat, explica la terapeuta Eli Harwood, autora del llibre Raising securely attached kids.

Repasseu amb els fills detalls sobre com identificar els agents de policia –incloent-hi el tipus d'uniforme que fan servir al lloc de destí– o sobre com buscar un adult segur per demanar ajuda. “Una de les coses que crec que són realment útils per als nens és dir-los que busquin mares amb fills”, explica Cynthia Matthews von Berg, creadora del blog familiar Sharing the Wander, que ha viatjat amb el seu marit i els seus dos fills arreu del món durant tres anys.

Als nens de 6 a 9 anys convé explicar-los les coses de manera clara, i cal respondre a la seva necessitat de voler entendre el perquè de cada cosa. “A mesura que creixen, cal involucrar-los en el procés de resolució de problemes”, diu Harwood.

En el cas dels adolescents, que solen tenir una capacitat d'atenció més curta, Harwood recomana presentar els detalls del viatge en una conversa breu o mitjançant un document que puguin llegir pel seu compte.

Els pares us heu d'informar sobre la zona on us allotjareu amb els vostres fills. És important que sapigueu, per exemple, si és una zona apta per passejar-hi amb nens. També cal que us assegureu que tots els telèfons mòbils tinguin un pla de dades internacional si viatgeu a l'estranger. Etiqueteu la roba, els abrics i les motxilles dels vostres fills. També podeu recórrer a polseres d'identificació familiar, en què feu constar els noms i números de telèfon dels pares, així com possibles al·lèrgies o malalties.

Reforçar les regles familiars de seguretat

És important repassar les normes habituals i afegir-ne de noves. Recordeu als més petits les regles bàsiques: no allunyar-se ni parlar amb desconeguts. Les noves normes poden incloure: no caminar per certs llocs després que es faci fosc, moure's només per l'àrea acordada o avisar si una situació els resulta incòmoda. Digueu als joves que està bé utilitzar la seva veu en un espai públic sorollós i ple de gent, i fins i tot cridar si no aconsegueixen trobar-vos.

Tots els nens s'haurien de saber de memòria com a mínim el número de telèfon d'un dels progenitors. Cal que els telèfons de tots els membres de la família estiguin encesos en tot moment, i que tinguin la geolocalització activada. Els nens han de mantenir les motxilles tancades i al davant, i guardar el telèfon i els auriculars per evitar distraccions. També es poden col·locar dispositius de rastreig en motxilles, peces de roba o fins i tot sabates. (Prepareu-vos per les queixes. Després del nostre últim viatge, la meva filla va anunciar: “Ja no faré servir els AirTags! No soc una nena petita!”)

Si els adolescents tenen previst sortir pel seu compte durant el viatge, s'han d'aplicar les mateixes regles de seguretat que a casa. Abans de pujar a un vehicle d'una aplicació de transport, han de revisar –com qualsevol altra persona– que la matrícula del cotxe coincideix amb la que s'indica a l'aplicació i han de preguntar el nom al conductor, assenyala Paul Del Ponte, director executiu del Consell Nacional de Prevenció del Crim.

Fer plans compartits i utilitzar la tecnologia

Els adults han de tenir molt clar qui està a càrrec de cada fill, perquè és molt habitual que cada progenitor assumeixi que l'altre ja els està vigilant.

Feu que els nens memoritzin el nom de l'hotel o l'adreça de l'apartament. Feu una foto de la targeta de l'hotel –amb el número d'habitació inclòs– i compartiu-la amb els telèfons de tota la família. Doneu una targeta de l'hotel a cada integrant de la família perquè la porti a sobre.

Cada dia, abans de sortir, feu una foto familiar amb el telèfon: així tindreu un registre de la roba que porten els nens en cas que es perdin. Procureu fer servir colors brillants, d'aquesta manera tothom serà més fàcil d'identificar. Si viatgeu amb més d'un nen, establiu un sistema de companys o “parelles de viatge”.

Per als nens més grans i els adolescents, Ned Clark, vicepresident sènior de Travel For Teens, un programa que ofereix experiències de viatge, recomana la “llibertat supervisada”: portar-los on vulguin anar i quedar-se per la zona, donant-los espai sense atabalar-los.

Planifiqueu què fer si us separeu dels vostres fills. En llocs concorreguts, trieu un punt de trobada que sigui identificable, accessible i fàcil de recordar, com el famós rellotge de l'estació Grand Central de Nova York. Assenyaleu-lo més d'una vegada perquè els quedi clar. Trieu un lloc allunyat de les portes, ja que aquestes zones solen estar plenes de gent i no voldreu que els vostres fills acabin sortint al carrer.

Matthews von Berg dona un consell ben simple per si som a la via pública i no trobem el nostre fill: fer soroll. "La majoria tendim a entrar en pànic en silenci, a mirar al nostre voltant i intentar resoldre la situació. Però el millor és alçar el to de veu i cridar: «No trobo la meva filla de 6 anys! Porta una samarreta verda!»"

Prestar especial atenció al transport

El transport públic planteja dificultats particulars, així que és important planificar amb cura. Per evitar separar-vos, repasseu amb els nens quantes parades falten i en quina parada heu de baixar, i recordeu-los que no s'han de moure del costat vostre. Si viatgen dos adults, un s'ha de col·locar davant dels nens i l'altre darrere. Si només hi ha un adult, Matthews von Berg suggereix que els nens pugin abans que l'adult, ja que d'aquesta manera es redueix la possibilitat que algun d'ells es quedi enrere.

Segons els experts, si una família puja al mitjà de transport i un dels nens es queda a la parada –o si baixa per error mentre els altres romanen a bord–, s'ha d'esperar a la parada fins que el pare o la mare torni a buscar-lo. Convé explicar aquesta regla amb antelació. Per contra, si un nen es queda dalt del vehicle mentre la resta de la família en baixa, Matthews von Berg recomanar dir-li: “Baixa a la primera parada i no et moguis”. Si passa massa temps –per exemple, dos o tres autobusos o trens– i el nen segueix sol, ha de demanar ajuda a una persona adequada.