Com es pot fer compatible feina i fills?
Les estructures rígides de les empreses i la falta d’un repartiment de responsabilitats i tasques familiars entre les parelles expliquen que encara no es pugui afirmar que la feina i la maternitat s’han conciliat
Si fa anys la frase que enfrontava mons suposadament dispars era “Treballes o estudies?”, ara podria ben bé ser “Fills o feina?”. Com si combinar les dues possibilitats fos impossible o, més ben dit, una odissea. Ho asseguren Núria Chinchilla i Esther Jiménez, autores de l’estudi 'Maternidad y trayectoria profesional', que acaba de publicar la Iese Business School amb la col·laboració de Laboratorios Ordesa.
“Fa dues dècades que la natalitat està estancada a l’estat espanyol”, diu Chinchilla, que a més de professora de l’Iese és titular de la Càtedra Dona i Lideratge. “La mitjana estatal és que les dones tinguin 1 fill (a Catalunya, l’estadística diu 0,9) , tot i que en voldrien 2 o més”. A més d’argumentar per què és així, hi ha un factor que cal valorar globalment: “Si no es tenen fills, la societat del benestar i les pensions trontollen, perquè no hi haurà mà d’obra que pugui sustentar-ho”, indica Chinchilla.
Per entendre la situació a què s’ha arribat, que fa albirar un futur difícil, l’estudi exposa diferents motius. El primer, la falta d’una política a favor de la família. “Si comparem el que els governs inverteixen en les famílies surt una xifra que és la meitat de la mitjana europea”. Per tant, el pes econòmic de la criatura el lidera la família. I per entendre-ho millor, alguns exemples: a Suècia les dones tenen 11 mesos de baixa de maternitat i a Hongria les famílies que tenen tres fills reben 30.000 euros a l’any del govern. “A l’Estat es parla del concepte ajudes, i només es preveuen per a les famílies que tenen uns ingressos anuals de menys de 15.000 euros”. Així doncs, “els governs no donen suport a la família com a institució sinó que només donen ajudes a les famílies necessitades”, diu Chinchilla. Una diferència considerable.
Un segon motiu. Les empreses. “Són molt rígides, encara avui no han integrat la maternitat ni la paternitat en el seu dia a dia”, continua Chinchilla. I per reblar el clau, l’existència de normatives que regulen la permanència de les dones a les empreses “ha empitjorat la situació de la mare treballadora”. El cas és que una normativa del 2007 va obligar les empreses a blindar el contracte de les mares que demanaven qualsevol tipus de reducció de jornada per cuidar fills de menys de 12 anys. “Les empreses tenen necessitats canviants, i el que en el seu dia es va fer perquè cap dona perdés el seu lloc de treball per demanar una reducció de jornada quan tenia un fill ha comportat que ara les empreses s’ho pensin més si la dona està en edat fèrtil, i sobretot si tenen al davant la possibilitat de contractar un home amb les mateixes competències”, afirma la catedràtica de Dona i Lideratge.
I A CASA?
Un tercer motiu. Les parelles. En l’estudi, Chinchilla i Jiménez asseguren que les dones tenen un paper més actiu en la cura dels fills i en les tasques domèstiques, més que les seves parelles, fet que suposa que “acaben fent una doble jornada”. En xifres, “un 70% de les dones manifesten que tenen una sobrecàrrega de rols professionals i familiars”. Tot plegat és així perquè encara avui “hi ha una acceptació implícita de situacions de desigualtat de la dona respecte de l’home a la llar”.
Entre altres motius que expliquen per què els fills i la feina s’han convertit en mons oposats hi ha el més difícil: la mentalitat. “Cal que la societat tingui clar que els fills obren noves oportunitats i fan desenvolupar noves competències”, sostenen les autores de l’estudi.
ÉS POSSIBLE
A la pràctica, hi ha un perfil de dones que actualment combinen professions i fills, i que asseguren que certament la maternitat els ha obert un nou camí. A la Mavi Villatoro, formada en periodisme i ciències de la informació, la van convidar a plegar quan va demanar una reducció de jornada per conciliar amb el seu fill. “Tant la meva parella com jo tenim la família fora de Barcelona, i per tant ens era difícil conciliar amb les jornades completes”, recorda la Mavi. Ella va acceptar el comiat, i a la seva ment creativa de seguida se li va acudir crear una comunitat de pares i mares que recomanessin llocs de Barcelona on es pogués anar amb criatures. “Sempre m’havia agradat sortir fora, veure exposicions, anar a prendre alguna cosa amb els amics, i em vaig adonar que, quan tens els fills petits, et sents aïllat o relegat a pocs espais”, recorda.
Ho sabies?
- Un 53% de dones asseguren que ser mares els ha impedit aconseguir una projecció professional més gran, i més de la meitat hi han hagut de renunciar.
- Un 73% asseguren que les feines discriminen les dones pel fet de ser mares.
Avui aquella idea té nom d’empresa i es diu Mammaproof. El que va començar fa sis anys com un blog i com una plataforma oberta i col·laborativa també és avui un llibre, el 'BCN Family Welcome. 50 lugares para disfrutar de la ciudad con niños'. I dona feina i sou a la Mavi i també a diversos col·laboradors freelance, vinculats a l’empresa amb diferents tasques. “Ser mare em va fer empatitzar amb un col·lectiu perquè vaig visibilitzar una realitat que abans no veia, la de les famílies que es quedaven aïllades perquè no podien conviure amb la societat”, explica la Mavi.
També hi ha l’exemple d’una altra mare treballadora, Núria Coll, també periodista. “Ser mare m’ha fet pensar en projectes vinculats a les criatures, que és una idea que no m’hauria imaginat mai”, explica. “La revista Ets Nenha sigut el que jo creia que el nostre equip podia aportar com a mares i especialistes en alimentació saludable”, diu. Com a professional, “el fet d’haver sigut mare ha fet que pugui treballar menys hores de les que feia abans, però en el meu cas segurament és bo, perquè ja en treballo moltes”.
Hi ha altres conceptes que la Núria valora molt com a mare treballadora: “Ser capaç de no pensar en la feina quan soc al parc amb la meva filla i posar-hi tots els sentits”. Aquesta concentració és la que, segons la Núria, li dona empenta per continuar treballant. Ella considera que és positiu per a la seva filla que creixi en un entorn “on veu que la mare treballa tant com el pare i que cada dia la recull a l’escola l’un o l’altre, sense diferències”. “I és que si no hi ha una dedicació compartida, és molt més difícil si no és que tires d’avis i cangurs”, explica.
Tant en el cas de la Mavi com en el de la Núria, la feina les apassiona. “La meva filla, que encara és petita -diu la Núria-, em pregunta: «Mama, per què treballes?» I jo li dic: «Perquè m’agrada molt». Vull que creixi veient que emprendre i sentir passió pel que fas et fa ser un bon professional”. La Mavi afegeix que cal obrir un debat social perquè les famílies conciliïn, perquè les empreses ho valorin. “Aquest és un dels motius pels quals Mammaproof es va crear i lluita cada dia per aconseguir-ho”.
Com fer compatible feina i fills?
Segons l’estudi 'Maternidad y trayectoria profesional', que acaba d’elaborar IESE Business School en col·laboració amb Laboratorios Ordesa.
Iniciatives sociopolítiques: A) Establir horaris racionals. B) Revaloritzar el paper social de les famílies. C) Invertir en la família. D) Dissenyar campanyes de comunicació per prestigiar la institució laboral i les feines domèstiques. E) Reformar aspectes de la llei general de la Seguretat Social (com ara ampliar la baixa de maternitat).
Iniciatives empresarials: A) Facilitar la flexibilitat laboral en temps i espai. B) Afavorir la política de substitucions. C) Crear una cultura a favor de les famílies. D) Afavorir el talent, no el presencialisme. E) Erradicar l’assetjament laboral per maternitat.
Iniciatives familiars i personals: A) Viure la corresponsabilitat en la parella i eliminar els estereotips invisibles. B) Educar els fills en la corresponsabilitat de participar en les tasques domèstiques.