El meu temps, el teu reforç
El Banc Solidari de les Corts, a Barcelona, ofereix classes de repàs gratuïtes amb una vintena de mestres, la meitat jubilats
José Luis Fernández té 68 anys i segueix fent classes. No en una aula d’un centre educatiu, sinó al Banc Solidari de les Corts, on fa reforç escolar des que es va jubilar. És un dels 23 professors voluntaris, la meitat dels quals jubilats, que dediquen una o dues tardes a la setmana a ajudar alumnes que van endarrerits. La seva implicació en aquesta entitat, que ja fa deu anys que es dedica a fer classes de repàs, va sorgir de rebot: “La meva dona és voluntària de l’associació i li van trucar per fer classes, però ella encara treballava i no podia, i jo els vaig dir que sí que tenia temps”. D’això ja fa quatre anys i des d’aleshores que fa classes a alumnes de primària i secundària: “Ara tinc un grup de tercer d’ESO i un nen de segon sol, perquè té moltes dificultats”. El José Luis, que és el professor voluntari més antic del Banc, valora molt positivament l’experiència: “Són estudiants que necessiten un cop de mà i amb la teva ajuda veus que se’n surten”.
Que tinguin aquesta necessitat no significa que l’empresa sigui fàcil: “Els alumnes hi van voluntàriament, però no deixen de ser adolescents i se’n cansen. N’hi ha que ho deixen i d’un dia per l’altre ja no vénen, tot i que la majoria responen”. La progressió de l’alumnat és la millor recompensa a la dedicació que posa en les sessions: “Van millorant. No és tota la millora que voldria, però si aproven ja estic content, encara que els punxo perquè busquin una nota més alta”.
Ell també ha hagut de posar-se al dia reciclant els seus coneixements de matemàtiques -la seva especialització- i de física o química, assignatures que també ensenya. “De la majoria de matèries me’n recordo de gairebé tot, però de tercer, per exemple, m’haig de preparar les funcions o les progressions perquè a EGB no es treballaven”. En línies generals, però, el docent deixa clar que el nivell és inferior al de la seva època: “De coneixements i aprenentatges ha baixat el nivell, hi ha temes de secundària que abans es feien a EGB”.
ELS TEMPS HAN CANVIAT
El comportament també ha empitjorat: “Això és el que em diuen professors en actiu. Amb mi tenen una bona actitud, pots trobar-te algú complicat que l’hagis de separar perquè no deixa treballar la resta, però són casos comptats”. Aquest bon clima fa que el José Luis, que es va passar els últims 33 anys a l’Escola Bernat Metge del barri de Bellvitge de l’Hospitalet, animi altres professors que, com ell, s’han jubilat a provar-ho: “Representa continuar fent una cosa que t’agradava, i és més fàcil per la predisposició dels nens. És una manera de no perdre la connexió amb la docència, una de les meves passions”.
GRUPS REDUÏTS
Una de les que han fet el pas és Amparo Fernández, que ha començat aquest any després de jubilar-se el curs passat amb 64 anys i amb un bagatge de 43 com a mestra de primària a l’Escola Infant Jesús de Sarrià. “Sempre m’han agradat els nens, la seva innocència, i tornar-ne a tenir és un regal”, afirma la docent, que té al seu càrrec dos alumnes de quart a qui fa classes de matemàtiques i català, bàsicament. Mai havia fet reforç i hi veu molts avantatges: “En un grup reduït s’atreveixen a preguntar dubtes, i en canvi a l’escola els costa més. Es perden perquè un petit dubte es converteix en un gran problema”.
Olímpia González, coordinadora del reforç escolar del Banc, explica: “Les classes són amb tres nens com a màxim perquè són infants necessiten una atenció personalitzada i molt de seguiment. Ho havíem provat amb grups de quatre o cinc alumnes i la cosa no funcionava”. L’Amparo es mostra convençuda que si poguessin fer més hores el rendiment dels alumnes encara seria més alt: “Si el reforç fos més intensiu i no es limités a una hora i mitja a la setmana traurien més bones notes, perquè el canvi ja és notable amb el temps que els dediquem ara”.
El vincle que es crea entre els voluntaris i els alumnes té un paper cabdal en la seva progressió: “No tenen la mateixa confiança que amb la tutora, però els nens tenen un radar i quan veuen que t’agrada estar amb ells la relació és més fluida, estan més tranquils i distesos, i s’obren”. Els beneficis són recíprocs: “Treballar amb infants és molt enriquidor, perquè disfrutes de la seva espontaneïtat i et rejoveneix, a part de permetre’t conèixer altres cultures per la diversitat de l’alumnat”.
Els alumnes poden venir derivats dels EAP, de serveis socials, de les escoles o venir ells directament, i no tenen un perfil social determinat perquè provenen d’escoles tant públiques com concertades. La coordinadora del reforç revela que “la majoria dels 70 estudiants” que tenen “provenen d’ESO, sobretot de segon i tercer”, i de batxillerat en tenen algun, “però si hi arriben és que tenen interès pels estudis”. Tot i que bona part dels alumnes són de les Corts, no és un requisit que ho siguin i també n’hi ha de barris pròxims de l’Hospitalet. El prestigi del servei ha fet augmentar la demanda de manera ostensible. Si fa deu anys es va iniciar amb dos professors, ara ja cobreixen des de primària fins a batxillerat. A més, el fet que l’associació Save the Children ara només faci reforç a primària i en pocs grups ha fet que l’Ajuntament cedeixi un local al Banc, amb quatre noves aules que se sumen a les dues que tenien fins ara al Centre Cívic Trias i Peitx. La crisi també hi ha jugat un paper important: “Si hi hagués més reforç des de les escoles no estaríem arribant al límit. Però la crisi ha convertit aquest servei en el més important de l’entitat, perquè les famílies ja no poden pagar classes particulars”. Unes classes que ara ofereixen mestres jubilats i altres que estan en actiu, professors universitaris i, fins i tot, estudiants de quart d’ESO.
