Sergio Pérez: una família contra corrent
Des d’aquest pis de l’Hospitalet, on els llibres, la tecnologia i la ciència-ficció tenen molta força, es treballa pel futur del català
L'Hospitalet de LlobregatAl pis de l’editor Sergio Pérez, les joguines del petit Gabo es barregen amb els llibres publicats pel seu pare i els records familiars. El soroll del tren que passa molt a prop es converteix en una cantarella que molt aviat oblidem. La família de Sergio Pérez no és corrent i això es tradueix en petits detalls, com ara els cognoms del petit Gabo, que porta, en primer lloc, el matern. “El 97% de les famílies encara trien com a primer cognom el del pare i nosaltres vam decidir que fos Gabriel Navarro Pérez i no Pérez Navarro”.
El Gabo ens interromp i la Irene i el Sergio li ensenyen un conte. De sobte, el món es para. Uns petits ulls es fixen en els dibuixos, li expliquen la història i tota la resta desapareix. Aquesta és la força de la ficció i dels llibres en aquesta família.
El 2019, juntament amb Judit Terradellas, el Sergio va fundar Mai Més Llibres, una editorial independent nascuda d’un projecte guanyador a un viver de Barcelona Activa. Van apostar per publicar títols de narrativa fantàstica en català. Contra corrent: tothom els deia que el món editorial no tenia futur i al cap de 10 anys ningú llegiria, i encara menys en català, i molt menys fantàstic! I aquí els tenim. Han traduït al català llibres abans que al castellà, com Així es perd la guerra del temps (el llibre que va disparar les seves vendes gràcies a un tuit de Bigolas Dickolas). També els deien que si un autor supervendes ja s’havia traduït al castellà, no calia fer-ho al català. I ara, Terry Pratchett és tot un èxit a Mai Més. Igual que Duna, un projecte en col·laboració amb Raig Verd Editorial.
Amants del progrés, la tecnologia i la ciència
Si el Sergio aposta pel futur, la fantasia i la ciència-ficció als seus llibres, Irene Navarro Solé ho fa des de la seva feina com a coordinadora al gabinet tècnic de l’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des del 1989, la ciutat va començar un pla per transformar-se amb les Olimpíades del 92 a l’horitzó. Ara, alineada amb l’agenda 2030 i des dels àmbits de l’habitatge, el clima, la innovació, la cultura i la mobilitat, entre d’altres, desenvolupa plans concrets per a més de cinc milions de persones amb l’objectiu central de reduir les desigualtats.
Primerament, el programa se cenyia només a la ciutat, després va abastar l’àrea metropolitana i ara, fins i tot, la regió. “Anem contra corrent també en això. A Europa no s’entén gaire bé això de la regió metropolitana. Però és absurd no plantejar-se aquests projectes més enllà de les fronteres de la ciutat. No pots lluitar per reduir la desigualtat a un carrer i no al contigu perquè ja és d’un altre municipi”. Precisament, ells viuen a l'Hospitalet, però un parell de carrers més enllà ja és Barcelona. La Irene coneix perfectament la realitat de què parla.
El Sergio i la Irene són amants del progrés, la tecnologia i la ciència. De fet, el Gabo és fruit d'una fecundació in vitro (FIV). "Se n’ha de parlar. Cal donar visibilitat a aquests processos complicats i dolorosos que són molt més habituals del que ens pensem. S’ha de normalitzar", ens explica la Irene. "No ens quedàvem embarassats i ho estàvem intentant a la Seguretat Social. Va arribar el 2020 i tot es va parar. Nosaltres estàvem a punt de fer 40 anys i a aquesta edat quedes fora dels tractaments... Finalment, vam acudir a la privada. És un negoci i no ens agradava. Totes aquestes contradiccions ens van venir al cap. Però al segon intent ho vam aconseguir".
El Gabo demana atenció i la Irene li dibuixa uns cargols de colors. El 2019 no va ser fàcil per a la família: els tractaments de fertilitat van coincidir que els van fer fora del pis de lloguer on vivien, però tot es va superar. Fins i tot allò del Mai. "Era un podenc blanc amb taques canyella que vam adoptar un estiu, justament entre la primera i la segona FIV... Sempre hem pensat que ell va contribuir que el Gabo es convertís en una realitat. Malauradament, ja no és amb nosaltres. Però si parlem de la nostra família, hem de parlar del Mai".
El Sergio m’explica que Rosa Fabregat, una precursora de la ciència-ficció en català, va escriure Embrió humà ultracongelat número F77. Per a ella era ciència-ficció, però per a aquesta família s’ha convertit en una realitat. "Ens han quedat embrions congelats del tractament que ens va portar al Gabo, i de vegades ens pregunten si volem ampliar la família. La veritat és que no ho sabem. Ens remou moltes coses. Ja ho veurem".
Qui sap si dels llibres que publica el Sergio que retraten el nostre futur, com Barcelona 2059, no en sortiran també realitats.
Pot ser que el futur del català estigui en aquest petit pis de l’Hospitalet, contra tot pronòstic: publicant llibres fantàstics, lluitant contra les desigualtats, saltant-se les fronteres municipals, i convertint la ciència-ficció en costumisme.