Quines són les conseqüències d'enfadar-se amb els fills?

BarcelonaSegurament qualsevol de nosaltres s’ha enfadat amb el seu fill o ha deixat anar un crit quan després de dir-li 10.000 cops que endreci l’habitació continua sense fer-ho. Però quines conseqüències té enfadar-s’hi?

“Té a veure amb com es posaven els límits abans, quan s’establien amb ràbia i autoritat, però posant límits d’aquesta manera només aconseguiràs que l’infant et faci cas per por a la teva reacció”, explica Clara Mas, psicòloga especialista en educació emocional i autora del llibre Ho vull ara!

Quines altres conseqüències té?

Segons Mas, quan ens enfadem amb els fills, això també afecta directament la seva autoestima. “Sentir que deceps els teus pares és una de les coses que més fan perdre la confiança en un mateix”. L’experta, però, deixa clar que moltes de les coses que fan enfadar els pares tenen relació amb el desenvolupament del cervell dels infants. Per exemple, són més egocèntrics per una qüestió de supervivència i, per tant, no volen compartir. També és una qüestió de desenvolupament del cervell quan no fan cas a l’hora d’endreçar, perquè tenen la necessitat d’anar a un altre ritme diferent del de l’adult, o quan els costa canviar d’activitat perquè per a ells les rutines dels grans poden no tenir lògica.

Llavors, els pares no es poden enfadar?

Els pares, explica l’experta, han de poder sentir ràbia i frustració, però mai responsabilitzar els fills d’aquest sentiment, perquè cadascú és responsable del que sent. “Si ens enfadem amb els nostres fills i deixem anar la nostra ràbia d’una manera autoritària o fins i tot amenaçadora, primer de tot els estem donant un exemple molt agressiu i negatiu de com es treu, i potser no ho faran amb nosaltres perquè no s’hi atreviran, però fàcilment poden deixar anar aquesta ràbia amb germans o companys”, exemplifica.

¿Els pares poden mostrar aquesta ràbia davant dels seus fills?

Sí que poden, de fet és probable que no puguin controlar si volen o no mostrar-la, perquè apareix sola. “Cal, però, intentar fer l’exercici de dedicar-nos un moment a aquesta ràbia respirant profundament i intentar rebaixar-la per poder gestionar amb calma i serietat la situació. Fins i tot podem dir “ara mateix estic sentint ràbia, necessito un moment”, aconsella l’experta. L’infant, conclou, ha de saber que fins i tot quan s’equivoca el continuem estimant i, de fet, especialment quan no ho fa bé, perquè en els seus moments més vulnerables és quan més necessitarà saber que hi som i que pot comptar amb nosaltres.

I si els pares ja s’han enfadat i cridat?

Cal reparar la situació amb el fill. “Si jo li dic al meu fill que no es mereix el meu crit també li estic transmetent que no es mereix cap crit ni cap mal tracte de ningú. Si jo reparo la meva conducta li estic ensenyant, també, que quan l’emoció el supera i acaba explotant també l’ha de reparar”.

Llavors, com s’ha de gestionar un mal comportament?

S’han de posar límits amb serietat, afecte i calma, però sense ràbia, càstigs ni amenaces. “Els hem de parlar de les conseqüències que tenen els nostres actes, tant les naturals com aquelles que socialment hem d’establir, i sobretot se’ls ha de transmetre que tots ens equivoquem”.