Prevenir rebequeries en família

Li dius al teu fill que es posi a fer els deures. Comença amb els primers exercicis però, al cap de pocs minuts, veus que es distreu. Primer amb el bolígraf, després amb qualsevol altre objecte i, al final, s’aixeca de la cadira. Li repeteixes tres cops que torni als deures, però ell no et fa cas. Perds els nervis i crides. A molts pares aquesta escena els és familiar. El motiu pot variar: no seure a taula a l’hora de dinar, no recollir les joguines de terra o no anar a la banyera, però el resultat final acostuma a ser el mateix: posar-te de mal humor.

“No cal que sigui així”, assegura Carla Naumburg al seu llibre 1,2,3, ¡respira! Per evitar aquestes situacions, Naumburg, treballadora social clínica, proposa la pràctica del mindfulness Tot i que hi ha diverses tipologies de definicions sobre què és el mindfulness, totes tenen quatre aspectes en comú: elegir, adonar-se del que està passant, sentir-s’hi bé -sigui el que sigui- i ser amable amb un mateix i amb la resta. “Es tracta de ser conscient i acceptar el que està passant en aquest moment, fet que a vegades pot implicar experimentar emocions difícils i doloroses fins que desapareguin”, matisa.

Naumburg va decidir que el mindfulness. Va començar a investigar com podia deixar de fer-ho i tots els camins la van portar al mindfulness. Es va apuntar a un curs sobre reducció de l’estrès i va aprendre la tècnica, una barreja de meditació i ioga. “Aviat vaig deixar de perdre el control i això va influir positivament en les meves filles. Com més calmada estava jo més ho estaven elles”, relata. En aquest sentit tant l’autora d’ 1, 2, 3, ¡respira! com la doctora en psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Lissette Fernández coincideixen que la pràctica del mindfulness no només ajuda els adults sinó també els nens, perquè els permet “gestionar de manera més efectiva” l’estrès, les emocions i els problemes d’atenció.

Una pràctica que beu de la tradició budista

L’origen del mindfulness se situa fa 2.500 anys. És una tradició budista impulsada per Siddharta Gautama. Però no va ser fins a finals de la dècada dels setanta del segle passat que el doctor Kabat-Zinn va experimentar la pràctica d’exercicis de meditació i ioga amb pacients en fase terminal, amb dolor crònic o amb trastorns vinculats a l’estrès. Els resultats del programa que va crear per ser aplicat en l’àmbit clínic van ser sorprenents: es van reduir la por, l’estrès, l’angoixa i sobretot el dolor dels pacients.

En l’exemple dels deures, una manera d’aplicar el mindfulness -explica Naumburg-és acceptar la situació en lloc de lluitar-hi, i contemplar-la amb curiositat. Per fer-ho pots preguntar-li al teu fill què li passa. O què necessita per acabar els exercicis. “Les respostes que us pot donar són diverses, però en formular-li la pregunta el que esteu és ajudant-lo a entendre a què s’enfronta en aquell moment”, relata l’autora.

‘MINDFULNESS’ FORMAL I INFORMAL

Hi ha dues maneres de practicar el mindfulness La primera és similar a la meditació, és a dir, dedicar una estona cada dia a prestar atenció a una única cosa. La informal, en canvi, consisteix a dirigir tota la teva atenció a allò que estàs fent en qualsevol moment del dia per insignificant que sigui l’acció: dutxar-se, assistir a una reunió de feina o consolar el teu fill perquè ha tingut un disgust. “El mindfulness és una oportunitat per compartir estones amb la teva família i enfortir vincles: crear confiança o donar seguretat. El nen sabrà que durant una estona els pares estaran només per ell”, explica la doctora en psicologia de la UB.

COMPARTIR EL ‘MINDFULNESS’ AMB EL TEU FILL

Hi ha tres mètodes per compartir el mindfulness El primer és exemplificar-ne la pràctica davant dels nens. Els fills no sempre es mostren receptius davant les instruccions o suggeriments dels pares. Per això en els moments que no demostren interès el millor és reaccionar amb els quatre pilars del mindfulness : elegir, adonar-se del que passa, sentir-se bé i ser amable. El segon mètode és compartir aquesta pràctica amb ells. Per fer-ho es pot utilitzar un llibre, una activitat específica o una meditació guiada. “Si tots dos esteu tranquils i connectats, el vostre fill aprendrà molt en aquests moments”, assegura l’escriptora. El tercer i últim és ensenyar-los eines i habilitats per respondre conscientment i tranquil·litzar-se quan passen per un moment difícil. Entre aquestes eines hi ha fer tres respiracions conscients o passar una estona en un racó tranquil que vosaltres mateixos hàgiu creat.

CINC EXERCICIS

1. CREAR EL RACÓ DE LA CALMA

Es pot fer en una habitació petita o en un racó, en una cadira còmoda o en una tenda de campanya infantil. És un lloc on no es pot cridar, ni discutir, ni barallar-se, ni qüestionar, ni negociar. No hi pot haver pantalles, tauletes ni joguines electròniques, excepte un MP3 o un reproductor de CD amb meditacions guiades. Hi ha d’haver uns quants ninots i activitats que pugui fer sol el fill o filla, però sense atapeir l’espai. Si es vol, es pot fer temàtic: per exemple, un racó glacial, amb llibres sobre l’Antàrtic i peluixos de pingüins i óssos polars. A diferència del conegut racó de pensar, al de la calma el nen no hi ha d’anar obligat, perquè l’ha d’associar amb sensacions positives.

2. TRES RESPIRACIONS MÀGIQUES

En qualsevol moment del dia, quan vulgueu tranquil·litzar i centrar el vostre fill, i calmar-vos a vosaltres mateixos, per prendre més bones decisions sobre què cal fer a continuació podeu fer tres respiracions profundes junts.

3. EL JOC DEL CEL

Quan el nen es posa a rondinar, no para quiet i es baralla, digueu-li que miri el cel. Això l’obliga a interrompre el que està fent i, si és a casa, implica que ha d’acostar-se a la finestra. El simple fet d’adoptar una altra perspectiva pot ajudar-lo a calmar la ment.

4. QUÈ RECORDARÀ?

Aquesta estratègia consisteix a preguntar al nen en qualsevol moment què recordarà d’aquell dia. Els pares han de tenir en compte que no estan buscant una resposta en particular i que el record no ha de ser necessàriament positiu o feliç. “Ser capaç de tolerar els moments més difícils o desagradables de la vida és d’un valor incalculable. Els pares s’han de mostrar receptius a la resposta del seu fill, sigui quina sigui”, diu Naumburg.

5. DIBUIXEU QUÈ SENTIU

Poseu música i digueu-li al vostre fill que dibuixi el que sent. Després demaneu-li que us expliqui el dibuix.

Naumburg deixa clar, però, que mai s’ha de pressionar el nen en la pràctica del mindfulness, i Fernández recomana que es plantegi entre els més petits (de 3 a 10 anys) com un joc. “La resistència es pot manifestar amb una negativa o posant-se a fer ximpleries o canviant de tema. Si això passa, no insistiu”, explica l’escriptora. En aquest sentit, afegeix, sempre és millor reconèixer els esforços que els resultats. “Si el vostre fill vol intentar una meditació assegut però al cap de deu segons veieu que no pot deixar de moure’s, no passa res. Digueu-li que esteu orgullosos que ho hagi intentat”, conclou.

Pràctiques de mindfulness a l'escola

mindfulnessLa pràctica del mindfulness s’està estenent cada cop més a les escoles i els instituts catalans. Entre els centres que ja l’han aplicat hi ha l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS d’Alella, tots dos al Maresme. També s’ofereix com a extraescolar en diversos municipis. A Manresa, per exemple, s’està fent a La Fàbrica dels Sentits. Alhora, és present en universitats, com la de Barcelona, que des del març del 2015 ensenya a mestres i educadors com aplicar-la a les aules a través de cursos online.