Miriam Eslava: "Es fan molt poques hores lectives d'anglès"

BarcelonaLa maternitat sempre implica un gran canvi vital. Jo tenia un estil de vida poc convencional. Treballava com a hostessa de vol a la companyia aèria nacional del Japó en rutes transoceàniques, fent vols de 4 a 10 dies de durada. Les meves rutes habituals eren al Japó, Austràlia i l'Índia, on feia de tripulant de cabina en vols de més de 12 hores, amb capacitat per a uns 500 passatgers.

Per tant, abans de ser mare vas haver de bregar amb moltes criatures.

— Va ser excepcional des d'un punt de vista social i antropològic. Imagina't trobar-te en un vol on hi ha 50 o 70 nens de totes les edats repartits per l'avió. Nens petits que havien d'estar asseguts durant 12 o 14 hores.

No havia de ser fàcil.

— Curiosament, o no, depenent de la seva nacionalitat ni t'adonaves de la seva presència. Veies com dormien, jugaven i s'entretenien discretament. En canvi, tant les meves companyes com jo temíem els vols amb famílies europees.

Tot això canvia quan quedes embarassada.

— Vaig tenir la sort de tenir un any de baixa remunerada i quan em preparava per tornar a incorporar-me vaig saber que tornava a estar embarassada. La companyia passava per un procés de reestructuració i oferia paquets d’acomiadament voluntari. Vaig veure l'oportunitat d'iniciar una nova etapa vital.

I tornes a Catalunya.

— Era el 2010 i ràpidament m'adono que aquí no hi ha recursos alineats amb la meva manera de viure i aprendre idiomes. Les escoles, els currículums educatius i les acadèmies no m'acaben de convèncer. Això em desestabilitza profundament. L'anglès ha estat fonamental en la meva trajectòria personal i professional i el considerava una part imprescindible en l'educació de les meves filles. No entenia com era possible socialment estar en una situació tan pobra respecte a l'anglès, amb poquíssimes hores lectives i amb un professorat amb ganes de fer coses però amb manca de recursos.

I què vas fer?

— Aprofitant la meva formació en filologia anglesa, vaig decidir fundar la meva pròpia escola d'anglès, NaturalKIDS, dirigida a nens i nenes de 2 a 7 anys i amb una metodologia pròpia centrada en l'oralitat i el moviment.

Tu parles a les filles en anglès.

— D'entrada pots pensar que per parlar en anglès a les filles només necessites tenir un bon nivell de l’idioma, oi? Doncs la primera barrera no és el nivell, sinó una barrera emocional. Com a mare, per comunicar-te amb els fills, és natural que instintivament et surti el teu idioma matern. És difícil fer el canvi de xip si no estàs envoltada d'un ambient similar.

Cal un cert ambient?

— Sí, perquè hi ha una segona barrera social, especialment quan el teu fill encara no parla i no pot respondre’t. Aquí la gent tendeix a opinar i trobes experts lingüistes i logopedes a cada cantonada. Recordo fa un parell d'estius, era amb l'Olivia en una piscina de Tarragona. Ella jugava i jo li parlava en anglès, com sempre. Al costat hi havia un grup de mares i una va decidir donar-me la seva opinió, dient-me que aquestes modes no eren positives per als infants, que el que fèiem era confondre'ls. Quan la senyora va acabar el seu discurs, la meva filla em va dir alguna cosa en anglès amb absoluta fluïdesa i jo li vaig donar unes indicacions en català que va entendre perfectament.

I un dia decidiu tornar a Anglaterra. Va ser fàcil trobar-hi escola?

— Molt fàcil. El meu marit i jo hi vam volar uns mesos abans per conèixer l'escola que ens agradava, i després de confirmar que tenien places disponibles l'únic requisit que vam necessitar va ser tenir un contracte de lloguer a llarg termini. En poques setmanes vam rebre la confirmació de les places a l’escola. El dia que vam fer la visita a l'escola ens va sorprendre que, amb tota naturalitat, ens l'ensenyessin dos alumnes de nou i deu anys. Allò va fer que ens enamoréssim completament del lloc. En el primer any en aquella escola ja eren les nostres filles les que rebien les visites d'altres pares.