Paternitats que ho canvien tot

La pandèmia ha fet endarrerir la publicació d’El senyal que esperaves, el nou disc d’Els Amics de les Arts. La banda, actualment capitanejada per Joan Enric Barceló (pare de l’Aniol, de 8 anys, i el Jordi, de 6), Dani Alegret (pare de l’Emma, de 6 anys, i de l’Andreu, de 3) i Ferran Piqué (pare del Guillem, de 6 anys, i el Marcel, de 3), té preparades deu cançons noves, i ja n’ha estrenat tres per fer més curta l’espera. Els primers a escoltar les noves cançons han sigut, precisament, els seus fills: “Són els testadors de hits. Escolten el disc des de les primeres maquetes i em van dient quines cançons els agraden i quines no”, explica Barceló. Un públic exigent per ajudar-los en la tria de les cançons que, finalment, inclourà un nou disc.

Sovint s’utilitza la comparació de fer discos amb tenir fills, ¿però són realment comparables aquestes dues gestacions? Sembla que no: “La feina amb el fill, la de veritat, comença quan ha nascut. Amb el disc és tot al revés, vens de mesos de molta feina, però un cop has acabat i el publiques, les cançons ja van soles”, explica Barceló. “L’únic paral·lelisme real és que totes les cançons d’un disc te les estimes igual. Potser és la metàfora més pròxima als fills”, afegeix Alegret.

Les seves situacions familiars es veuen reflectides en les noves cançons: “Al nou disc hi ha moltes cançons que parlen de la família -explica Alegret-, queda poc de grup de rock’n’roll, però Adéu, Mentrestant i Juliol 1994 parlen de la família”. L’exemple més clar és la cançó que tanca el disc, titulada Mentrestant, on confessen als seus fills com viuen i veuen la paternitat. Canten nus i directes: “Em vas venir tan gran i vas canviar-ho tot”. Tots tres coincideixen a dir que la paternitat ha sigut el canvi més bèstia de les seves vides: “A la cançó Miracles, del disc Espècies per catalogar, hi ha una frase que és molt encertada, parla de «patir fora de mida». La paternitat és això: estimar i patir contínuament”, diu Ferran Piqué.

La nova cançó està plantejada com una càpsula del temps: “Els meus fills canten ara aquesta cançó, però no tenen ni idea de què diu. Jo no diré res i tinc l’esperança que hi haurà un dia que l’escoltaran, d’aquí quinze anys, i l’entendran. És la conversa que jo no he tingut mai amb els meus pares: els explico als meus fills que vaig fer el que vaig poder, que no en sabia més, que anava a les palpentes i que em sap greu si no vaig fer-ho bé. Crec que molta gent s’hi pot sentir identificada”.

És una cançó que també viuen en el rol de fill: “Quan et converteixes en pare, també et converteixes en fill, entens moltes coses”. “El primer cop que vaig tenir el meu fill gran als braços, quan la llevadora me’l va donar, la primera cosa que em va venir al cap va ser pensar: «Sí que m’han estimat els meus pares». Estimes aquella persona que no coneixes de res d’una manera brutal i nova respecte al que has estimat abans”, recorda Piqué.

UNA FEINA CONCILIADORA

“Tenim la sort que només vivim de la música i que, per tant, tenim flexibilitat entre setmana. És una feina més conciliadora que d’altres. Pringues moltes nits i caps de setmana, quan els nens tenen més temps lliure, però entre setmana els pots portar a l’escola i anar-los a recollir”, diu Piqué.

I Alegret afegeix: “L’època de gira pot ser molt més conciliadora del que la gent pensa. En canvi, fer el disc ho és menys”. El fet d’autogestionar-se també els ha ajudat a fer encara més conciliadora la feina amb la vida familiar: “Amb el temps hem après a ser més laxos. Si un dia un fill està malalt suspenem l’assaig i no passa res”, conclou Barceló.

El Festivalot 2020, cancel·lat

Just aquest cap de setmana s’hauria d’haver celebrat una nova edició del Festivalot, el festival de música en família de Girona impulsat pel grup, amb l’organització de la promotora Pistatxo Produccions. Però davant les dificultats per poder garantir la seguretat dels assistents, fa uns dies anunciaven la cancel·lació definitiva del festival, que en un primer moment havia traslladat dates al setembre. Els responsables expliquen que el fet de ser un festival amb molt públic i amb la majoria de la programació gratuïta al Parc de la Devesa feia inviable adaptar el format a les circumstàncies actuals. Una decisió presa a contracor, perquè han estat treballant fins a l’últim dia en aquesta edició, que ja tenia una quinzena d’artistes confirmats.