Criatures 08/10/2021

Ells també fan tribu

Entitats com Entre Homes han vist incrementar el nombre de pares que s’apunten a tallers per compartir la seva paternitat. Un espai d’acompanyament per exposar dubtes i sentiments a aquells que passen pel mateix moment vital

5 min
Molts pares tenen ganes de transformació i volen deixar de ser “l’ajudant de” per tenir més presència i compromís.

El 2017 els investigadors de la UAB Tomás Cano i Marc Barbilla-Viñas publicaven l’article Cap a un nou model de paternitat?, on constataven com ha canviat la figura paterna en el si d’una llar familiar i en relació als fills. Ha passat “d’un model tradicional i homogeni a una paternitat més complexa i multidimensional, que va més enllà de la paternitat com a provisió econòmica familiar”. El resultat de l’estudi visualitza quatre tipus de paternitat, des de la més tradicional (la paternitat logística), fins a la paternitat comunicativa (que posa l'èmfasi en la proximitat emocional), i que es desenvolupa en oposició i reacció a la figura del pare tradicional i jeràrquic, distant amb els seus fills.

“Sens dubte que hem evolucionat. A principis dels 80 era inimaginable que un home rentés els plats o canviés els bolquers al seu bebè. I allò que abans era una bogeria ara és normal”, explica Cano. “I aquesta evolució es deu a la incorporació de la dona al mercat de treball i al canvi en els valors relacionats amb la igualtat de gènere i la dedicació temporal-afectiva cap als fills en la societat actual”, explica. Segons Tomás Cano, l’increment dels temps que els pares dediquen a la criança i a les tasques domèstiques irromp als anys 90 i s’estanca cap al 2000: “Les dones segueixen destinant més temps a la criança que els homes i desenvolupen tasques més rutinàries i inflexibles en el temps, com l’alimentació o la higiene dels petits”, apunta l’actual professor de sociologia de la UNED.

Un altre tret destacable l’aporta l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Marc Ajenjo, que apunta: “Amb l’arribada del nadó s'incrementa la desigualtat en el temps dedicat a les tasques de la llar. Si abans del naixement les parelles compartien les feines de casa, al cap d’un mesos d’haver nascut la criatura, la càrrega s'incrementa cap a elles”.

Pares presents

Rai Crespí és terapeuta i fundador d’Entre Homes, un projecte d’acompanyament terapèutic i pedagògic nascut fa cinc anys i especialitzat en la condició masculina. Entre els molts serveis i tallers que l’entitat ofereix, ell és un dels conductors del Grup de Pares, un espai de trobada d’homes amb parelles gestants o pares de criatures de fins a deu anys, que aquest curs ha vist doblat el nombre d’inscrits. “D’una banda, hi ha la demanada de molts pares actuals amb ganes de transformació i que volem deixar de ser «l’ajudant de» per tenir més presència i compromís; i, de l’altra, una demanda externa de col·lectius de dones que ens demanen un procés de millora”, explica. “Quan estàs convençut de fer aquest canvi, apareixen moltes resistències perquè molts de nosaltres no hem sigut educats en aquest model i no tenim referències. Necessitem suport i fer pinya, perquè els homes vivim la paternitat de manera molt aïllada. Això no ajuda a fer que els processos d’implicació es puguin fer de manera sòlida”, afegeix. 

Rols que es reprodueixen

¿Com es reparteixen les tasques domèstiques els adolescents? Segons els estudis realitzats per l’investigador Marc Ajenjo, els nois i les noies tendeixen a reproduir a casa el repartiment de tasques que veuen en els seus progenitors, sobretot pel que fa al pare: “En general els adolescents col·laboren molt poc a casa però elles acostumen a fer una mica més que ells. En casos de parelles heterosexuals hem observat que quan les tasques a la llar es reparteixen de manera igualitària i el pare s’implica, es visualitzen menys diferències entre nois i noies adolescents. Si el pare no s’implica gens, la diferència és més gran”.

Parlar sobre les transformacions de la sexualitat quan s’arriba a la paternitat, del sentiments d’exclusió, vulnerabilitat o insuficiència, comprendre les etapes de la criatura, entendre l’estat emocional i les necessitats de la mare o com gestionar el temps per intentar conciliar vida laboral i familiar: “Es plantegen moltes qüestions: temes de comunicació, el fet de sentir-se sols i poc validats, temes de sexualitat... Al final és poder processar tot això i tenir un espai per exposar-ho. Perquè aquests temes sempre hi seran. El tema és poder-ho digerir i aconseguir trobar un lloc com a pare que m’estigui bé a mi, a la meva companya i a la logística familiar”, diu Rai Crespí.

I en aquesta etapa de redescobrir-se a un mateix en el nou rol de ser pare també hi té cabuda l'esforç per esdevenir un pare present, conscient de les pròpies limitacions i que eduqui els fills des de la consciència, establint límits clars i amb amor: “En aquesta qüestió encara n’hem d’aprendre molt”, afirma. “La majoria de nosaltres hem tingut pares absents o autoritaris, o la suma de totes dues coses. És fàcil manifestar que no vols ser un pare autoritari, però el més habitual és que reprodueixis allò que has viscut a casa. I en això cal molta consciència, més ajuda i entendre que estem en un procés de transformació històrica”, apunta.

Educar en altres models de masculinitat

Entre Homes dedica una part important de la seva tasca a la formació i a la intervenció social, i ofereix eines per ampliar la mirada cap a altres models de masculinitat. Del 2015 al 2017 ha ofert tallers a instituts amb adolescents i joves als quals convidaven a reflexionar sobre la identitat de gènere, l’amor romàntic i la interferència del model hegemònic de masculinitat en la pròpia experiència de ser homes, entre altres qüestions. Segons Rai Crespí, “els processos no són ni lineals ni homogenis” però sí que es mostra optimista i creu que cada vegada hi ha més joves que defugen els models tradicionals, i hi ha més homes que “opten per tenir una experiència masculina més lliure, plural i respectuosa”.

La xarxa Homes en Diàleg ofereix tallers a centres educatius amb la finalitat que els joves puguin tenir relacions més igualitàries i lliures de violència.

En la mateixa línia que Entre Homes, la xarxa Homes en Diàleg també ofereix tallers a centres educatius amb la finalitat que els joves puguin tenir relacions més igualitàries i lliures de violència. Fa cinc anys que intervenen a l’escola Garbí Pere Vergés amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat que cursen l’optativa Nous discursos sobre feminisme: masculinitats per a unes relacions lliures de violència. L’assignatura se centra en la desconstrucció del model clàssic de masculinitat i ofereix models alternatius, sempre des d’una base científica: “Parlem de què és l’amor, quins són els models que els atrauen, per què els atrauen aquests models i no uns altres, quins missatges els arriben des del cinema i la música sobre aquesta qüestió... Que entenguin quins models tenim associats a la desigualtat i la violència, i quina és l’alternativa”, diu Montse Yuste, professora de ciències socials d’ESO i batxillerat i titular de l’assignatura.

Segons Yuste, es tracta d’una oportunitat per poder obrir-se i compartir experiències: “Se senten molt interpel·lats. Em diuen: «M’agradaven coses que em feien mal i no sabia per què m’agradaven»", apunta. I afegeix: “La socialització que tenim des de molt petits ens porta cap a models de relacions desiguals, masculinitat hegemònica vinculada a la submissió i a la violència emocional. Els qüestionem: «És això el que vols? Et fa sentir bé? Què podries fer per a canviar-ho?»”. Cèlia Vila, coordinadora de l’etapa 3 del centre, ho té clar: “Les noies han sigut el motor del canvi, les primeres que han parlat i s’han qüestionat els models de masculinitat que tenien al seu voltant. Ara són molt més crítiques que fa uns anys”, conclou.

Prevenció de la violència

Homes en Diàleg és actualment una xarxa d’homes que fa difusió del concepte Noves Masculinitats Alternatives (NAM) per prevenir qualsevol tipus de violència, en especial la violència de gènere i l’assetjament. Aquest concepte apareix l’any 2013, a partir d’un article acadèmic elaborat per tres professors d’universitats catalanes, Ramon Flecha, Lidia Puigvert i Oriol Ríos, en el qual defineixen l’existència de tres tipus de masculinitats: la masculinitat tradicional dominant, la masculinitat tradicional oprimida i les NAM. Les dues primeres contribueixen a perpetuar la violència de gènere, mentre que la tercera permet prevenir-la i en conseqüència conduir a la seva superació: “Les NAM sempre han existit, no són noves, però el 2013 suposa un punt d’inflexió perquè apareix definida basant-se en el coneixement científic. Per això des d’Homes en Diàleg considerem molt important fer-ne difusió”, explica Marcos Castro, professor de secundària i membre de la xarxa. Ell mateix ha fet xerrades i conferències sobre el tema a instituts, centres de menors o presons. “El que realment ajuda a prevenir situacions de violència és apuntar cap a les NAM. Aquest seria el perfil que uneix l’ètica amb l’atractiu, persones que volen relacions igualitàries, que es posicionen en contra de situacions de violència i no es conformen mai amb una situació de subordinació respecte a les seves parelles. Defensen un ideal de relació sense violència i amb passió”, conclou.

stats