No estic per festes

Hi ha persones per a qui Nadal no és sinònim d'il·lusió i alegria: com viure-ho amb honestedat quan tot l'entorn està de celebració?

5 min
Una noia estirada al sofà.

GironaMai li ha agradat massa Nadal. Creu que és una farsa lligada al consumisme i, un cop més, no sap com afrontar el típic dinar amb la família. “És com si toqués anar-hi, estar junts i sentir-se perfecte”. I, sincerament, no li ve de gust. Aquest és el segon Nadal que la Nerea (nom fictici) passarà sense el seu marit, després que ell, fa poc més d’un any, li digués que volia separar-se. Amb dos fills en comú, la Nerea explica que la realitat dels nens xoca amb la seva. “Ells tenen il·lusió i estan desitjant que arribi la màgia d’aquest moment; i a mi, en canvi, em supera. No em sento còmoda i no em ve de gust fer el que toca. Què faig, brindo com si no passés res?”, es pregunta.

El consultor i assessor en la criança Albert Pons –que entre les seves xerrades en té una que parla sobre com compartir temes difícils amb les criatures– proposa una mirada càlida a situacions com aquesta, sigui una separació, un dol per la pèrdua d’una persona estimada o l’acomiadament d’una feina, entre altres. Moments d’introspecció, dolor, rebuig i malestar... que es contraposen amb l’ambient nadalenc que es percep al carrer, i tot plegat desdibuixa el sentit de les festes.

“Estigues en contacte de forma conscient i responsable amb les teves emocions per anar-les digerint", diu Pons, que aconsella buscar "recursos per transitar-les de la manera més saludable". "No t’obliguis a sortir d’elles pel fet que sigui Nadal i nodreix-te de l’energia de la il·lusió que desprenen les criatures. Pot ser bo per a tu i ells també ho necessiten”, afegeix Pons. I matisa: “No es tracta tant d'estar bé falsament com que donis suport a l’alegria i a les emocions positives de les criatures. Trobar l'equilibri entre l'honestedat amb tu mateix i que el que t'està passant no ocupi tot l'espai o tenyeixi per complet el Nadal dels altres”.

Quan s'ha mort un fill

Una pràctica que els que han perdut algú estimat admeten que costa. Perquè... ¿com pot sentir-se Esther Ayuso, que va perdre el seu fill, el Quim, mentre estava embarassada de la Irina i el seu fill gran, el Denís, tenia 4 anys? Ja fa tres anys de la seva mort i, per a ella, la paraula celebració és sinònim de dolor. “La gent es pensa que ja he fet el dol, però se’m fa igual de present que el meu fill no hi és. Fer una celebració perquè toca em fa mal i tampoc em ve de gust”, confessa. Tot i això, Ayuso subratlla que, malgrat la tristesa i les ganes de desaparèixer del mapa familiar, li “sap greu” pels nens i les persones del seu entorn si no s’organitza res. “No vull causar més dolor no assistint a aquest dinar que en el fons és tradicional. Els meus pares i els nens volen que estiguem junts i aquesta unió també ens ajuda a viure un dol compartit”, precisa.

Una bona decisió, segons Alba Payàs, psicoterapeuta experta en dol i amb més de 25 anys d’experiència en acompanyament de persones i famílies. “Hi ha famílies que fa anys que no celebren el Nadal, però l’efecte que això té en els nens i adolescents és trist de veure”, adverteix Payàs. “Molts d’ells manifesten la sensació d’haver-se perdut alguna cosa i, inevitablement, acaben associant per sempre aquestes festes a una cosa dolorosa i trista, i això els ha marcat d’adults a l’hora de transmetre als seus propis fills el significat d’aquestes trobades”, detalla aquesta experta, autora del llibre El mensaje de las lágrimas (Ed. Paidós), sobre l’experiència de perdre un ésser estimat. Per a Mireia Cabero, psicòloga de família i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’error és instal·lar-se en fer sempre la “mateixa lectura” del Nadal. “No eliminarem fàcilment el sentiment que neix i hi és, però l’única manera de fer el canvi és que hi hagi una voluntat i una motivació real perquè les coses siguin diferents. Posem-hi una mirada crítica i preguntem-nos: «M’està fent mal aquesta lectura que faig d’aquestes festes?»”.

Compartir les emocions

A la Clara (nom fictici) el fet de perdre la seva mare li ha suposat també perdre la il·lusió per certes coses, entre les quals Nadal. Segons explica, posar-se en “mode Christmas” des de fa quatre anys és “molt carregós”; tant, que a vegades l'“ofega”. “Quan comença la metralla nadalenca sento molta buidor i l’absència de la mare se’m fa més visible. No és veritat que tothom torna a casa per Nadal. Hi ha gent que no torna mai”, se sincera emocionada. Fins i tot, s’havia plantejat explicar la realitat del tió i els Reis d'Orient al seu fill, de 4 anys. El seu marit, però, va aconsellar-li que de moment esperessin, i van arribar a l’acord que ell assumia la gestió de les compres nadalenques, cosa que l’ajuda a transitar millor per les seves emocions amb la presència i consciència que requereixen i agafar forces per viure estones de tot. “Quan hi ha nens petits i no tens il·lusió, és fotut –admet–. Però em dono permís per sentir. No passa res. Tot està bé. El que no estaria bé és no fer cas del que sento”, afirma.

Lamentablement, davant la pressió de viure Nadal amb alegria, la cambra de bany acaba convertint-se per a molts en el refugi on expressar els veritables sentiments. Sincerar-te amb tots, en canvi, en tots sentits, sempre és un guany. Ho ressalta Cabero: “La tristesa compartida es redueix a la meitat i l’alegria creix el doble”. Per la seva banda, Pons indica que sempre és millor expressar com et sents perquè si no “ho faràs de la teva pitjor manera”: “És a dir, notaran que estàs trist, apàtic, rompràs a plorar o estaràs seriós a l’hora dels regals... Et veuran estrany, quan el que intentaves era amagar el procés intern però no has pogut”.

Per transitar per aquestes emocions en companyia de persones properes, especialment criatures, la seva proposta i recomanació és “poder compartir aquest procés propi amb elles. Això sí, adequant la forma de compartir-ho a cada criatura, la seva etapa madurativa i el caràcter, a través, per exemple, de rituals, contes o actes simbòlics que ajudin a entrar en contacte amb l’esdeveniment dolorós d’una forma saludable per a elles”. En paraules de Cabero: “Acceptar, permetre i abraçar la realitat de cadascú”. I no oblidar-se de la perspectiva que els dies compten. “Aquests dies de festes, que hi seran igualment, preguntem-nos com els decideixo viure: ¿tancada a casa i deixant que passin les hores? És una opció. Però n’hi ha una altra: la vida és temps i cada dia compta, fem que avui per a mi compti. Encara que sigui Nadal és un dia més del calendari. Vivim la vida per a nosaltres. No per ser aplaudida pels altres!”, exclama.

stats