El Nadal després de perdre un fill

Ens volen vendre el Nadal com una època de felicitat i amor. I no és cert. El Nadal és una època per notar, encara més, les absències. Són uns dies per ser més conscient de les cadires buides que hi ha al voltant de la taula.

Ahir es va celebrar a Girona una conferència que ens va parlar de com viure el Nadal quan has patit una pèrdua.

En una sala plena, perquè som molts els qui volem aprendre a gestionar el dolor, vam escoltar testimonis valents i estremidors.

Primer ens van parlar dos germans. Ens van explicar com van viure la mort del seu pare, malalt de cancer, uns anys enrere. He de dir que vaig sortir admirada de la maduresa d'aquests dos germans, ja que un d'ells va enfrontar tan dura situació amb només 8 anys. Ens van parlar de com s'havien sentit, de com han estat els Nadals sense el seu pare i com viuen en l'actualitat el seu dia a dia recordant-lo.

Després vam escoltar el testimoni de l'Agnès, la mare de la Sira, una petita a qui se li va aturar el cor a les 23 setmanes de gestació. Ens va parlar de com aprendre a llevar-te cada dia un altre cop. Em vaig sentir molt identificada quan va parlar de tornar a apedaçar-te quan t'has trencat.

Perquè hem de ser conscients que, quan pateixes una mort gestacional, durant uns dies has portat la mort a dins. És així de cru. Però aquesta és la veritat.

Com a societat, ens queda molt per aprendre. No sabem gestionar el dolor, i ens posem màscares. I qui ens envolta no sap gestionar-lo tampoc, aquest dolor, i opten pel camí fàcil i s'allunyen. O en parlen amb frivolitat.

Cal que millorem com a societat. Així que us animo a assistir a una de les conferències que organitzen els grups de suport al dol. Perquè tots hem perdut a algú. I no, no sabem gestionar aquesta pèrdua.

Adopteu rituals per tenir presents el difunt estimat. Destineu-li un raconet a casa. Enceneu una espelma i dediqueu-li un minut. Poseu-li unes flors. Dediqueu-li una mirada quan hi passeu per davant. Penseu-hi. No hi ha res pitjor que l'oblit.