Família
Criatures  /  Família 05/11/2022

"El nen menja a la una": imposar als altres les rutines dels fills

La ciència demostra els beneficis que els infants mengin sempre a la mateixa hora, però també recomana que l’horari dels àpats vagi confluint amb el dels grans

3 min
Una criatura de dos anys menjant unes postres amb gelat i xocolata acompanyada de la seva mare.

"El nen menja a la una". Sis paraules que poden caure com una llosa sobre els amics o la família extensa (cunyats, sogres...) i que transmeten un missatge implícit: "Com que apliquem unes rutines determinades al dia a dia del nostre fill, us hi haureu d’adaptar tant sí com no". La imposició més o menys conscient dels hàbits de la canalla als adults que l’envolten, és lícita? Fins a quin punt?

La ciència demostra els beneficis del fet que els infants mengin sempre a la mateixa hora, però també recomana que l’horari dels àpats vagi confluint, de seguida, amb el dels grans. Ho corrobora Anna Bach-Faig, que dirigeix el Màster Universitari de Nutrició i Salut de la UOC i que també és vocal d’alimentació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona: "Fixar rutines diàries, incloent-hi un horari regular de son i vetlla i l’hora dels àpats, és important per a la salut mental i física dels nens en edat preescolar. A partir dels dos anys, progressivament, es recomana anar estructurant els horaris dels àpats en família perquè l’infant s’adapti al ritme familiar”. I compartir-ne, com a mínim, un al dia, "per ajudar en la introducció dels aliments i perquè sigui un espai de comunicació i de trobada beneficiós per a la salut i el benestar, tant per a adults com per a nens".

Cal valorar-ho tot plegat per planificar un dinar o un sopar amb els oncles o els avis de la criatura i si pretenem demanar-los que, per un dia, s’adaptin a l’horari del net o de la neboda. A més, convé marcar l’horari dels àpats dels menuts considerant, entre altres factors, les rutines de la resta de la família nuclear. L’experta aconsella: "L’horari ideal de l’alimentació de l’infant estarà condicionat per l’hora a què s’acostumi a llevar al matí, quan faci la migdiada i, fins i tot, a la rutina diària de la família. El que es recomana és procurar mantenir els horaris dels àpats, aproximadament, a la mateixa hora cada dia. La majoria dels nens petits necessiten tres àpats principals al dia, amb petites ingestes saludables entremig. Es recomana menjar al voltant de cada tres o quatre hores per mantenir els nivells de sucre a la sang constants i perquè l’estómac digereixi òptimament entre àpats".

Criatures més tranquil·les i segures

Aquesta periodicitat dels menjars els primers anys de vida no només té un perquè merament sanitari, sinó també emocional: el fet que les hores dels àpats siguin previsibles —que sempre siguin les mateixes— contribueix a criar fills més tranquils i segurs. Ho remarca Eva Llatser, psicòloga, coach i presidenta de la delegació territorial del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya a Tarragona: "Quan un infant acaba de néixer té la necessitat de menjar més sovint i el temps entre menjades és molt curt. A mesura que es va fent gran, les hores entre menjades es van espaiant, però aquest progrés s’ha de fer a poc a poc. Per això, en la primera infància, quan el nen encara necessita alimentar-se cada quatre hores aproximadament, cal mantenir els horaris adequats per al seu desenvolupament i que siguin establerts dins una rutina diària que li aportarà seguretat".

Els primers anys de vida no hauria de preocupar gens ni hauria de caldre que els adults se sotmetessin a les rutines alimentàries del nouvingut en les trobades amb família i amistats. Respectar-les, sí; obligar la resta a adaptar-s’hi, no. Tot plegat és ben fàcil. Eva Llatser sosté: "Hi ha etapes a la vida en què, a vegades, és complicat poder establir els mateixos horaris, perquè les necessitats entre els membres de la família són molt diferents. La diferència d’edat i les cures que un infant requereix ho fan difícil. L’hora dels àpats, tot i no menjar tots alhora, també es pot convertir en un moment familiar i especial on cada integrant se senti a gust. Caldrà, també, buscar diferents alternatives per compartir moments en família, jocs, estones de racons i activitats, etc.".

La psicòloga considera raonable que els pares vetllin perquè la rutina es respecti, també, amb avis, oncles o amics, i troba desitjable que s’esforcin per generar-los empatia: "Els pares són les persones que més coneixen el seu fill i saben com reacciona als canvis d’hàbits. També són els qui en pateixen les conseqüències. Per tant, és bo saber comunicar les necessitats que els pares tenen perquè el seu fill estigui tranquil i tothom (avis, oncles, amics) pugui gaudir d’un dia relaxat amb els més menuts". Amb la flexibilitat necessària perquè grans i petits s’hi sentin còmodes.

El tresor de menjar en família

L’entorn domèstic és clau en la formació dels hàbits alimentaris i de les preferències alimentàries. Anna Bach-Faig ho explica així: "Les pràctiques d’alimentació dels pares s’han associat amb la qualitat de la dieta i una millor acceptació dels aliments per part de l’infant. Desenvolupar un horari diari d’àpats és una bona manera d’ajudar l’infant a aprendre hàbits alimentaris saludables. Les principals recomanacions de les societats pediàtriques, sobretot als EUA, advoquen perquè l’entorn parental —i, per extensió, familiar— sigui model per als nens d'una alimentació saludable i d'un bon comportament en els àpats familiars. Hi ha prou evidència científica que apunta a la necessitat de la família de seure i menjar amb els nens a l’hora dels àpats". Menjant plegats els eduquem.

stats