Quin és el millor regal per a una criatura?

Si esteu a punt de parar bojos ajudant la vostra canalla a fer la carta als Reis, potser serà bo que us atureu uns minuts i llegiu els consells que ens donen experts en la matèria per poder fer una tria més acurada i educativa. Educar vol dir desenvolupar i perfeccionar les facultats intel·lectuals i morals del nen o jove. La funció educativa de les famílies és cada vegada més necessària per garantir un aprenentatge correcte dels valors. No obstant això, les jornades laborals extenses, el ritme de vida frenètic i les activitats diàries de la casa sovint no permeten dedicar a l'educació de l'infant el temps que requereix perquè pugui desenvolupar plenament el seu potencial.

Educar no és un fet puntual sinó un procés amb una clara intencionalitat, i aquesta acció la podem treballar també aquestes festes nadalenques. Una bona manera de fer la selecció del que cagarà el tió o portaran els reis és pensar en quin sentit allò que comprarem podrà ser educatiu o no i, per tant, nosaltres en som els responsables. Bet Bartrina, experta en educació en temps lliure, recursos i jocs de la Fundació Pere Tarrés i ideòloga del 'Decàleg de la Fundació Pere Tarrés per educar en família a través del joc', vol assolir dos objectius amb els seus consells: que la societat triï les joguines amb seny i que reflexioni sobre el sentit del joc i les joguines durant el Nadal per educar les persones que en un futur construiran el món.

La gran pregunta és: quin és el millor regal per a un nen? Els experts de l'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI-WAECE), associació que agrupa més de 70.000 professionals de l'educació, ho tenen clar: proporcionar-los una educació de qualitat i passar temps amb ells jugant. Més enllà de les joguines i videoconsoles, AMEI-WAECE destaca la importància que el joc entre pares i fills té per al nen i per al seu desenvolupament psicològic. Molts estudis han demostrat que els nens utilitzen el joc com un assaig de la vida en societat. Pares i mares, doncs, han de pensar que el joc educa i forma el nen, a més de servir-li per al procés de desenvolupament. Per tant, a l'hora d'escollir una joguina cal reflexionar sobre quin tipus de jocs s'hi poden fer i a quina edat va dirigida tenint en compte les característiques evolutives de l'infant. També cal recordar que l'excés de joguines no afavoreix el joc.

Què heu de tenir en compte a l'hora de triar una joguina?

El decàleg de la Fundació Pere Tarrés proposa 10 pautes per escollir els millors jocs i joguines per als infants i joves aquest Nadal.

1. Llegir bé el que demanen els infants i joves, estudiar l'ampli ventall de jocs i joguines del mercat, sense quedar-se amb una sola tipologia, i seleccionar-los amb intencionalitat educativa.
2. Triar aquells jocs i joguines que estiguin fabricats amb materials naturals (cartró, fusta, roba o paper), més respectuosos amb el nostre entorn i menys perjudicials per a la salut.
3. Escollir jocs interactius per incentivar les relacions afectivo-emocionals entre les persones que hi juguen. En la mateixa dinàmica podem treballar la cooperació i els valors.
4. Els jocs de taula són un bon moment per reunir-se tots. Es pot aprofitar el dia de Reis per estrenar-los amb tota la família i treballar hàbits com ara respectar el torn, saber esperar, utilitzar bones maneres, saber perdre, saber guanyar, mantenir l'atenció durant una estona determinada...
5. Regalar jocs tradicionals i per a totes les edats que afavoreixin les relacions intergeneracionals.
6. Evitar les joguines sexistes i les que inclouen estereotips de gènere. Els models que perceben els infants quan són petits els poden reproduir quan siguin adults.
7. Pensar en joguines que estimulin la creativitat i l'intel·lecte dels infants. Cal deixar-los estones per crear i reinventar-se.
8. Videojocs en l'era digital. A l'hora de regalar un videojoc cal tenir en compte l'edat recomanada, la tipologia de joc i els continguts que hi apareixen. Sempre és bo pensar en jocs per a fer en família per evitar que l'infant s'aïlli.
9. Treballar la interculturalitat jugant a jocs tradicionals d'arreu del món. El joc forma part de la cultura d'un lloc: la manera de jugar, els recursos que s'utilitzen i la història mateixa del joc formen part de la memòria històrica d'una cultura.
10. Evitar comprar joguines bèl·liques i que incitin a la violència. Abans de comprar, preguntem-nos si aquests són els valors que volem transmetre a l'infant.

El joc com a eina educativa

El joc és una activitat bàsica en la vida i en el desenvolupament global de les persones. S'acostuma a relacionar amb la infància, però és necessari a qualsevol edat. La principal motivació per jugar és el plaer que genera la mateixa activitat. D'altra banda, a través del joc els infants exploren i descobreixen el món; controlen les emocions i capacitats pròpies, imiten comportaments dels adults, aprenen coses noves i la manera de relacionar-se amb els altres. Per aquest motiu, el joc té un paper molt important en l'educació d'infants i joves perquè influeix en la construcció de la pròpia identitat, en l'adquisició d'aprenentatge i en la manera d'entendre el món.

El joc pot ser una estratègia per formar i crear el creixement personal de l'infant. Si juguem amb els nostres fills i familiars podem passar una bona estona i alhora transmetem valors. Els pares tenen l'obligació de convertir els seus fills en persones autònomes, responsables i solidàries.

Quines joguines són més adequades per a un infant de 0 a 3 anys?

Un dels dubtes que es plantegen moltes famílies és intentar determinar quina serà la millor joguina per demanar als Reis d'Orient, pensant en els més petits de casa. Des de les Escoles Infantils Nemomarlin, Cristina Bueno Rodríguez, tutora de 2-3 de l'escola d'Alcobendas, ha elaborat una llista de consells sobre quin tipus de joguines o jocs són els més adequats per als nens de 0 a 3 anys. Els principals són:

1. Saber triar bé les joguines dels nens perquè s'adaptin adequadament al seu nivell de desenvolupament cognitiu, motor i psicològic.
2. Tenir en compte en totes les edats que no convé aclaparar la criatura amb moltes joguines. Amb això l'única cosa que aconseguim és que no sàpiguen per quina decantar-se i centrin menys l'atenció.
3. Els jocs i joguines no tenen gènere, és a dir, no hi ha joguines diferenciades per a nens i per a nenes.
4. És fonamental valorar i respectar els interessos de cada nen, però serà important que tinguem en compte unes característiques bàsiques que han de tenir les joguines: Que siguin joguines homologades i que hagin passat els controls de qualitat pertinents. Que s'adeqüin a l'edat per a la qual estan dissenyats, així ens assegurem que no continguin peces massa petites o elements perillosos. Que ofereixin diferents característiques sensorials: colors, materials, formes, textures, sons... Que els permetin desenvolupar la imaginació.

Quins són els jocs o joguines més adequats segons l'edat?

• 0-1 any: les joguines que es trien per a aquesta edat són molt sensorials: sonalls, mòbils de colors cridaners, contes de tela amb dibuixos senzills i atractius i construccions de peces grosses. Però, sobretot, en aquesta etapa els jocs que han de predominar són els que els permetin interactuar amb l'adult: cantar-los cançons, recitar-los poemes i rimes, jugar a descobrir coses junts, etc.
• 1-2 anys: en aquesta edat els nens comencen a fer els primers passos i dir les primeres paraules. Tenen més autonomia, i per això les joguines més apropiades són: blocs de construccions, puzles senzills, correpassadissos, contes fàcilment manipulables. Com en l'etapa anterior, han de predominar jocs amb l'adult com ara cantar cançons amb seqüències de gestos senzills, jugar a les onomatopeies, etc.
• 2-3 anys: en aquesta etapa ja són més autònoms, se senten més independents, se'ls va formant el caràcter, el llenguatge avança més i comencen a tenir pensament simbòlic, però cal seguir tenint en compte els jocs sensorials que els permetin descobrir coses noves. Per això les joguines que s'adapten a aquesta etapa són elements de fusta com ara encaixables de números, lletres o figures geomètriques, puzles de 3 a 5 peces, contes perquè puguin passar les pàgines, jocs de classificació, instruments musicals, joguines per desenvolupar el joc simbòlic com les cuines, els ninos que representen nadons, els metges, etc. També l'adult continua tenint un paper important i serà recomanable llegir-los històries, jugar a la sorra amb galledes, rasclets i pales, asseure'ns amb diverses pintures i paper perquè comencin a dibuixar, etc.

Jugar a canviar el món

Per la seva banda, des d'Abacus cooperativa volen demostrar, un any més, que comprar regals per les festes no ha d'impedir un joc lliure que empodera els infants, els inclou socialment i trenca amb els estereotips. Ni mascles ni femelles, ni roses ni blaus, ni "això no és per a tu" ni "jo més que tu".

Amb el lema "Deixeu-nos jugar a canviar el món", volen reivindicar el joc com a dret dels infants, eina educativa, element trencador dels estereotips que ens limiten, estratègia d'inclusió social i element col·laboratiu per treballar plegats per un món més just i millor.

Recorden que els nens i nenes tenen el dret de jugar –segons l'article 31 de la Declaració Universal dels Drets de la Infància– per descobrir el món que els envolta i imaginar el futur, teixir relacions socials i desenvolupar-se com a persones. La quitxalla s'inventa múltiples realitats. Vol provar, equivocar-se i torna-ho a intentar fins a l'infinit... No volen imposicions, s'estimen més la col·laboració. És per aquesta raó que és molt important que mares, pares, àvies, avis, germanes, germans, familiars i amics juguin plegats per divertir-se durant tot l'any. I és que jugar també és compartir i aprendre junts.

Que juguin, que aprendran molt!

És evident que hi ha molts tipus de jocs i joguines, i tots poden aportar coneixements a la canalla. Des d'Abacus ens ho recorden.

• El joc simbòlic serveix per situar-nos en escenaris hipotètics (fer de mares i pares, metges, dracs, treballadors d'un supermercat...) que ajuden a gestionar emocions i millorar les habilitats socials. D'altra banda, poden ser molt útils a l'hora de tractar idees preconcebudes que amaguen estereotips (com que el fort cavaller sempre salva la princesa delicada i dèbil).
• Els jocs de números potencien el pensament matemàtic.
• Les construccions de peces reforcen la destresa i la coordinació mans-vista. Aporten ocasions perfectes per assolir el repte d'aconseguir formes proposades o deixar volar la ment i recrear edificacions singulars i úniques.
• El dibuix fomenta la creativitat (recrear escenes reals o de ficció amb colors estrafolaris i formes impossibles... L'única restricció ha de ser la superfície del full en blanc).
• La plastilina i el fang diverteixen i alhora relaxen, fomentant la concentració i l'abstracció. És la solució idònia per a la mainada molt activa que necessita baixar de revolucions.
• La robòtica fomenta el pensament computacional, la resolució de problemes i el disseny de sistemes. Tot en un entorn digitalitzat, amb el qual els infants estan molt familiaritzats.
• Els jocs de ciències i experiments estimulen la concentració i la motricitat fina, enriqueixen el vocabulari i la capacitat de raonament.
• Els trencaclosques incideixen positivament en la capacitat d'observació i comparació i també aguditzen la memòria visual.
• Els jocs de taula són poderosos elements de diversió, socialització i abstracció (que poden ser infinitament útils en èpoques d'estrès, com els exàmens, per trencar amb tot i fer un parèntesi molt saludable).
• La lectura potencia la imaginació, la intel·ligència, la capacitat verbal i la concentració, i enriqueix el vocabulari.
• La música provoca la comunicació entre els dos hemisferis del cervell (el dret, més relacionat amb el ritme, la imaginació i la fantasia, i l'esquerre, amb la lògica i les seqüències). Potencia els elements rítmics, patrons matemàtics i elements melòdics de la persona.

Els jocs formatius estressants no afavoreixen l'aprenentatge

En aquest context, convé recordar que experts en neurodidàtica adverteixen que els jocs tipus 'quiz', de reptes molt ràpids, no incrementen la retenció de coneixements, malgrat que ho afirmin en la seva publicitat. En aquest sentit, exposen que la memorització només serà duradora potenciant la profunditat de la reflexió o amb la pràctica contínua durant un període ampli. Els factors més determinants perquè una informació sigui retinguda amb el pas del temps són el grau de concentració, la profunditat de la reflexió, comprensió i anàlisi, els coneixements previs, la motivació emocional o l'atenció prestada. "La qualitat del que recordem dependrà de com s'hagi processat la informació en el moment de la codificació, i només resisteix al pas del temps la petjada memorística del nivell profund, que comporta esforç mental", explica Maribel Bainad, CPO a la consultoria neurodidàctica Siltom Institute.

En definitiva, un cert nivell d'estrès propi al repte motivador que suposa participar en un joc resulta beneficiós perquè activa l'atenció i evita l'avorriment. Però perquè l'aprenentatge sigui efectiu, el grau d'estrès no pot ser excessiu, perquè interferiria en el correcte procés de codificació i emmagatzematge de la memòria.

Videojocs. Com fer una bona tria

Finalment, acabem aquestes reflexions amb la tria d'una de les joguines més demanades per la canalla i que genera més dubtes entre pares i mares: els videojocs. Aquesta elecció no sempre és fàcil a causa de l'àmplia gamma d'opcions que hi ha al mercat. Existeixen videojocs amb formats, temàtiques i possibilitats molt variades, que han anat perfeccionant els gràfics i jugabilitat fins a fer-los un producte atractiu al qual és difícil resistir-se.

Lluny de demonitzar-los, cal recordar que aquests jocs, tant en format apli com en videoconsoles o ordinadors, poden ser molt positius quan es juguen en família perquè es poden convertir en un temps educatiu (informacions, valors i procediments) i en una manera de reforçar lligams.

Des de la plataforma d'entreteniment online gratuïta Roblox, que es dirigeix a nenes, nens i adolescents, insisteixen que els videojocs poden ser una opció positiva perquè ofereixen la possibilitat d'educar i aprendre a comunicar-se a la xarxa, desenvolupar la creativitat, aprendre a crear videojocs i a assimilar valors de treball en equip. Fent un ús responsable i amb la involucració de les famílies es poden aconseguir resultats molt satisfactoris. Així, des de Pantallas Amigas han elaborat un 'Decàleg per triar i gaudir sense riscos dels videojocs i apps en família' com a part del seu compromís amb la parentalitat digital positiva. És una guia per començar a recórrer aquest camí de manera segura.