Francesc Puiggròs 'Putxi': "Amb la meva parella intentem abraçar-nos un parell de minuts, per connectar"

BarcelonaLa Laia i jo tenim clar de quina manera volem educar els fills, però és inevitable que apareguin maneres de fer que vam viure en la nostra infància i que no volem perpetuar. Quan apareixen, mirem d’estar-hi atents i comentar-ho per veure-ho des d’un vessant objectiu.

Per exemple?

— Quan l’Ot em planteja un nou repte com a pare, una gestió emocional concreta com una emprenyada o un disgust al parc, amb els seus amics, instintivament li restaria importància i buscaria tranquil·litzar-lo ràpidament amb un "no passa res". Però des que té més ús de raó intento raonar-li molt bé les coses i que ell mateix tregui les seves pròpies conclusions.

"No passa res", quina gran frase per treure'ns els fills de sobre.

— Per molt insignificant que representi per a mi allò que m'explica el meu fill, sovint per a ell és important. Aquest fet em remunta a la meva criança, on el "no passa res" i el "no siguis exagerat" estava a l’ordre del dia. I això no ho dic per criticar. De fet, com més bé intento fer-ho, més m'adono que, al cap i a la fi, tots intentem fer-ho de la millor manera possible, igual que els nostres pares. Amb més o menys fortuna, intentem fer-ho bé.

Què més intentes evitar?

— Intento evitar l'esbroncada, apujar el to, encara que no sempre ho aconsegueixi. Crec fermament que l’autoritat no passa per cridar o fer les coses "perquè ho dic jo". Amb les frustracions i les emprenyades de l’Ot, intento que ell mateix analitzi la situació, al seu nivell i de la manera més objectiva possible. Jo també procuro argumentar-li totes les decisions que prenc. Evitar l'esbroncada és complicadíssim. Amb el càstig, però, ens en sortim millor. Val a dir que l’Ot ens ho posa bastant fàcil.

Què et relaxa? Com trobes el teu espai?

— Intento escapar-me a la muntanya, caminant o amb la bici, però passa menys del que voldria. També cuido el meu jardí de bonsais. Soc aficionat a la botànica i m’encanta cuidar el jardí i fer les meves xapusses. Ja en tinc 46 i, pel que diuen, és una cosa pròpia de l’edat, ha, ha, ha.

I el fill, s'hi suma?

— Aquest curs l’Ot ha fet de jardiner a l’escola i ja té la seva pròpia producció de bonsais, tot i que li he d’anar un xic al darrere perquè se'n recordi de regar-los. Ell s’enganxa molt a tot el que faig. Quan dissenyo llibres, ell també en vol dissenyar. Quan preparo algun rodatge i li comento les escenes, sempre m’ofereix coses seves per dur d’escenografia. Quan preparem un nou espectacle, ell prepara el nou attrezzo.

Quina rutina diària cal preservar?

— Sopar junts. És un moment ideal per compartir les fites o les preocupacions del dia. Tenim una caixa imaginària on, al llarg del dia, anem posant les preocupacions. I és quan sopem que l’obrim i les comentem.

I com cuides la Laia, la teva parella?

— Sabem que és òptim trobar un espai setmanal on puguem estar sols i parlar. Però a la pràctica és complicat. Sempre pots buscar un cangur per donar-li una sorpresa i anar al teatre, al cine, a sopar o fer un frànkfurt ràpid on havíem anat tantes vegades quan festejàvem. O a vegades sorgeixen connexions ximples que et fan recordar per què ens vam triar. Sovint intentem abraçar-nos un parell de minuts, per connectar.

M'agrada molt això de l'abraçada. Quina manera més senzilla d'estimar i que sovint oblidem.

— El més complicat és el dia a dia. Cal dir aquelles paraules, fer aquella mirada, trobar moments de complicitat, aquell petit detall que fa que t’enamoris més cada dia. Això costa perquè la criança ens atropella. La intimitat ha desaparegut. Amb l'Ot, improvisar un bany de sals amb tot el lavabo ple d’espelmes comença a ser bastant impossible.

I tan fàcil com era trobar aquests moments abans de ser pare.

— Ara paro molta atenció a tots els detalls que conformen la meva experiència com a pare i la criança. A vegades percebo el temps com si viatgés en una nau a la velocitat de la llum. Sovint, entre plors i renecs, sembla que el temps s’aturi i se't fa etern. És fascinant veure com vius el temps a remolc dels petits de casa.

Acabem amb una anècdota.

— Ara mateix no em ve res al cap, tot i que t'haig de dir que el festival de pets que tenim a l’hora d’anar a dormir ens fa riure bastant.