Ernest Folch: "Més fets que paraules"

Editor, periodista, articulista i pare de la Laia, de 19 anys. Fill del polític i editor Xavier Folch, va fundar Ara Llibres, va dirigir el diari 'Sport' i ara comanda una nova i ambiciosa etapa del segell editorial Navona.

— Tot el que em va ensenyar el meu pare ho va fer sense ensenyar-m'ho. D'ençà que tinc ús de raó vaig créixer entre galerades, portades, proves d'impremta, autors entrant i sortint de casa, llibres que arribaven, projectes que s'acceptaven o es rebutjaven, muntanyes de papers que creixien com una plaga cada dia... el meu pare no em va fer mai cap lliçó magistral ni cap classe. Tinc una amiga que diu que, com Obèlix, de petit vaig caure a la marmita de l’edició.

Al llibre Materials per a una biografia (Anagrama) es descriu com la policia franquista va detenir els teus pares, amb ella embarassada. 

— Molts d'aquests episodis han format part de la mitologia familiar. Han conformat el nostre univers. Per exemple, el dia que el meu pare va tornar a casa després de ser a la presó, va obrir la porta el meu germà i va exclamar: "Qui és aquest home?" No el va reconèixer amb barba. O les pintades que van aparèixer a la façana de la universitat reclamant "Folch i Carbonell, llibertat". 

Què va ser el més dur?

— Els cops que va rebre el pare a la comissaria de la Via Laietana, per aquells malparits dels germans Creix. Aquest episodi és el que més mal m'ha fet sempre. Cada vegada que passo per Via Laietana penso que en el soterrani d'aquell edifici van pegar al meu pare diverses vegades. És indignant que segueixi allà com si no hagués passat res.  

Com es fa de pare d’una noia de 19 anys?

— Com qualsevol filla, la meva necessita dels pares afecte, comunicació, tendresa i respecte. Sé que sonarà cursi, però el més important és ensenyar a estimar. Amb el temps he entès que els discursos no serveixen de res. Necessiten més fets que paraules. Amb 19 anys ha començat el procés que jo anomeno de l’educació inversa.

Explica-me’l.

— És la constatació que ella també m’educa a mi, em fa veure els meus prejudicis i contradiccions. La relació educativa, al principi unilateral, es transforma en bilateral. Consells i reflexions operen en totes dues direccions. Ser pare o ser mare no s'acaba mai. La meva mare té 80 anys i jo encara busco el seu afecte, la seva companyia i el seu reconeixement.

Quin llibre de Navona agrada a la teva filla?

— Fusta d’eucaliptus cremada, de l'Ennatu Domingo. És un relat impressionant sobre el xoc que provoca una adopció a l'edat de 7 anys a un país com Etiòpia. Quan el vaig llegir vaig saber a l'instant que l'havia de publicar i que a la Laia li agradaria, com així va ser. Llibres en què puc fusionar l'amor al meu ofici amb l’amor de pare donen sentit a la meva feina.

Quin moment recordaràs sempre?

— Hi ha molts moments de la infància d'un fill que, amb el pas del temps, són com fragments d'un poema. Recordo un dia, quan la meva filla no tenia ni tres anys, que caminàvem pel carrer agafats de la mà. Ella portava un globus que li acabàvem de comprar. De sobte, se li va escapar i es va quedar una estona consternada mirant com el globus s'enlairava cap a l'infinit. Quan el va perdre de vista, se'ns va quedar mirant i ens va dir tota sorpresa: "No sabia que el cel era tan alt".