Així fa de mare
Família 10/10/2022

Meritxell Garcia Roig: “L’única por que ha aparegut amb la maternitat és la de la mort”

Formadora en lideratge empàtic, 'coach' experta en alta sensibilitat i mare de la Lluna, de 6 mesos. Publica 'La fuerza de ser altamente sensible' (Grijalbo), un manual per entendre millor les persones altament sensibles. www.meritxellgarciaroig.com

3 min
Meritxell Garcia Roig

BarcelonaUna persona altament sensible (PAS) recull a través dels cinc sentits un deu per cent més d’informació de l’entorn. Això està comprovat científicament. La informació tant poden ser sons, olors o estímuls externs, com també el que s’anomena propiocepció, que seria la consciència de canvis corporals interns com ara la temperatura o la pressió atmosfèrica.

I tot això què suposa?

— Una saturació d’estímuls per l’allau d'informació. Al no filtrar aquesta allau es poden viure moments de bloqueig o que l'entorn es torni borrós. Podem sentir com si tot anés a poc a poc.

Et genera angoixa?

— L'angoixa ens envaeix quan pensem en el futur. Les PAS intenten controlar els estímuls i es volen avançar als esdeveniments per poder organitzar-se, però el 99 per cent del que anticipem no acaba passant.

Dius que la creativitat hi pot ajudar. Com?

— La creativitat ens permet viure més en el present. Ens permet ser capaços de trobar recursos i habilitats per poder fer front a una situació imprevista que ens angoixa i fer-ho sense haver-ho de tenir planificat. Cal ser capaços de generar aquests recursos interns. Ser conscients que tots podem ser creatius en ajuda a fer una vida quotidiana menys angoixant, més divertida, ens fa sentir la curiositat de buscar noves maneres de cultivar-la.

Com ha resultat ser una mare altament sensible?

— Fa sis mesos que va néixer la meva filla i ara el ritme de la meva vida no el duc jo, el duu la criatura i, inevitablement, entro en una saturació més ràpidament. Per tant, ara estic en un procés de transició en què procuro trobar maneres de recuperar l’equilibri, de no saturar-me tant. Ballem, cantem, li verbalitzo a la nena tot el que passa al seu voltant. Li explico si em sento trista o contenta, si ha estat un dia feliç o difícil. Ella potser no entén encara les paraules però sí que entén la càrrega emocional que duen. Em va bé a mi i per ubicar-me.

Hi ha cap avantatge, en el fet de tenir aquesta hipersensibilitat?

— Aquesta sensibilitat és un do perquè et permet percebre algunes subtileses del teu fill que poden passar desapercebudes a altres mares o pares. Pots llegir millor el plor del nadó o entendre més ràpidament el seu llenguatge corporal. Aquesta sensibilitat t’ajuda a connectar-hi.

Quines estratègies poden ajudar altres mares o pares PAS?

— Un consell és trobar espais per poder recuperar forces i tornar a recuperar l’equilibri, el balanç. Després del naixement hi ha un procés, hi ha un dol, un nou començament, així que també cal posar en el centre la salut emocional, mental i física.

En el llibre confesses que durant un temps tot et feia por.

— I tant. Em feia por tot i quan dic tot és tot. Quan era adolescent, anar a comprar el pa era una tortura. Intentava avançar dins el meu cap tots els escenaris incerts possibles i quina hauria de ser la meva resposta. Ara, amb la maternitat, l’única por que ha aparegut amb molta força és la de la mort. Sempre he pensat que ja arribarà la meva hora quan em toqui, però això ha canviat amb la meva filla. Ara no voldria morir-me mai per ella, per poder ser al seu costat. De moment no he descobert la fórmula màgica de l’eternitat així que visc cada dia amb plenitud, gaudint de les petites coses.

En sis mesos segur que ja heu viscut molts moments memorables.

— Ara està aprenent a gatejar i, tot i que encara és molt petitona, ja intenta posar-se dreta. Quan vam dur-la a la llar d’infants, va veure un nen perfectament assegut que era capaç de mantenir-se dret sense caure. Ella se’l mirava amb molta curiositat però aviat va començar sentir la frustració de no poder asseure’s tal com feia aquell nen.

I com va ara mateix aquest important objectiu de la seva vida?

— El primer dia que va aconseguir asseure’s dreta durant només uns segons va fer un somriure d’orella a orella, plena de satisfacció per haver acomplert una fita. Ella aprèn que cadascú té el seu ritme. Li expliquem que s’està esforçant molt però que potser encara no ha arribat el moment d’asseure’s dreta, i que segueixi provant-ho. És admirable la seva resiliència i a vegades no puc evitar una llagrimeta.

stats