Criatures 09/07/2021

A l'estiu ajudo els pares

Hi ha famílies que demanen als fills un cop de mà a la feina com a manera que els joves es guanyin una paga, especialment a l’estiu

4 min
L'Íngrid ajuda la seva mare, la ceramista Helena Prat, a preparar els seus tallers

La Gemma Ramilans ajudava, de petita, a la botiga de roba dels pares. De gran es va dedicar pel seu compte al tèxtil i ara, amb dues botigues, a Santa Coloma de Farners i a Girona, les seves dues filles, la Carla (20 anys) i la Jana Fontbona (18), són les que l’ajuden a ella. “Cap de les dues fa feina de cara al públic, sinó que m’ajuden en la gestió interna, especialment ara a l’estiu”, explica la Gemma. Per la seva banda, la ceramista Helena Prat, que fa tallers de creació de plats i gots artesans a l’interior de l’establiment de la Gemma, també compta amb ajuda a l’estiu, la de la seva filla, l’Íngrid Riera (17 anys), que munta i desmunta el que es necessiti perquè la mare faci el taller. I amb la del seu fill, l’Eduard, que gestiona les comandes del proveïdor de matèria primera per crear la ceràmica.

“A casa no hem vinculat mai guanyar una paga amb el fet de fer les tasques quotidianes de casa, com ara fer-se el llit o parar i desparar taula”, explica la ceramista Helena Prat al seu estudi, al carrer de la Força de Girona. En canvi, quan aquest estiu la Gemma Ramilans, propietària de la botiga de roba Kreative Therapy de Girona, li va proposar fer tallers de ceràmica, sí que va comentar a l’Íngrid, la seva filla, que li donés un cop de mà a canvi d’una paga perquè l’estalviés o se la gastés en el que necessités. “Fer el taller és atrafegat, perquè hi ha la feina prèvia, abans que arribi la gent; la de preparar l’espai i la posterior, que vol dir portar les peces creades en fang fins al meu estudi, on tinc el forn”, explica l’Helena. Per tant, totes les mans hi són benvingudes per tirar-ho endavant. 

La Carla i la Jana ajuden la Gemma, la seva mare, en la botiga de roba.

La Gemma, que ha escoltat l’Helena amb atenció, intervé en la conversa. A casa seva tothom tenia assumit que calia ajudar en el negoci familiar sempre que es podia. De manera natural, doncs, és el que ha transmès a les seves filles. “Cada una hi fa una tasca diferent; la Carla m’ajuda a buscar marques noves de roba, així que ens asseiem davant de l’ordinador i em dona el seu punt de vista”, diu la mare. Al seu torn, la Jana s’encarrega de les xarxes socials de la botiga, de fer fotos amb les col·leccions noves de roba. “L’estiu passat va treballar en un vídeo per explicar bé el concepte de la botiga, en el sentit que treballem la moda però també hi fem tallers, i ella ho ha sabut copsar molt bé”, diu la mare, que afegeix que segueix i escolta amb atenció els consells que li donen. “Totes dues hi entenen i els faig cas, perquè beneficia la botiga”, diu la Gemma.

Contraprestacions

Com a contraprestacions, la mare explica que bescanvia l'ajuda per finançar les activitats que les dues filles volen fer a l’estiu. “Elles també s’ho prenen, el fet d’ajudar-me, com la manera de guanyar-se el que volen fer a l’estiu”. També hi ha una altra circumstància, que la mare de la Carla i la Jana destaca: “Totes dues veuen que a casa treballem molt, així que si ens veuen que treballem com treballem, tantes hores, s’adonen que un cop de mà ens fa feliços”, confessa la Gemma. 

La pedagoga Rosa Rodríguez Gascons, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, sosté que, “com que l’àmbit familiar és un entorn educatiu de primer ordre, la col·laboració dels infants i dels adolescents en les tasques familiars forma part dels valors que transmeten els pares als fills”. Alguns d’aquests valors són la responsabilitat, la feina col·laborativa i el repartiment equitatiu del treball. “Per això és molt positiu que els fills ajudin els pares en les seves tasques professionals, perquè, a més, a ells els representarà una font d’aprenentatge”, afirma la pedagoga, que afegeix que “pares i fills han d’acordar una aportació econòmica per un objectiu concret”.

Per acabar, la pedagoga Núria Pedrós troba “fantàstic” que els pares demanin ajuda als fills en les seves tasques professionals. “El primer motiu és que les vacances escolars d’estiu són molt llargues, i per tant es poden organitzar. El segon és perquè treballant amb els seus pares poden aprendre un ofici, una professió, les arts de treballar, a esforçar-se, i també que quan treballen poden tenir una satisfacció, que és la del client ben atès, per exemple. I també per l'aspecte econòmic, esclar”, diu Pedrós. Dit amb altres paraules, “els adolescents han de sentir-se útils, que fan les coses bé, i no passar-se vuit o deu hores enganxats a les pantalles o estar-se tot el dia al carrer”. De fet, la pedagoga no està en contra de les hores d’oci –“esclar que n'han de tenir”– però si ajuden els pares veuran que “els pares lluiten en la seva feina”. De passada, si col·laboren en feines de cara al públic aprendran a parlar-hi i a tractar-hi.

stats