Criatures 30/07/2021

L'entusiasme els dona ales!

És una emoció que empeny les criatures a aprendre i millorar

Raquel Font
5 min
L’entusiasme ens dona ales, ens fa capaços de convertir-nos en qualsevol cosa, d’aprendre-ho tot

Viu entre boscos, a Òrrius, a prop de la muntanya, que és una de les seves passions. Té dos fills, l’Aran i la Neret, i és mestra d’infantil i primària. Anna Abelló és una persona entusiasta de mena, entoma els projectes motivada pel repte que suposen personalment i professionalment i per l’esforç que implica superar i avançar en un procés que sovint és ple d’alegries, aprenentatges i satisfacció. Però no tot.

Què és exactament l’entusiasme? És una emoció que es mou en l’esfera de l’alegria però també de l’excitació i la gratificació. “L’entusiasme ens dona ales, ens fa capaços de convertir-nos en qualsevol cosa, d’aprendre-ho tot, sobrepassar els nostres límits”. Així ho expressa André Stern al llibre que acaba de publicar, Entusiasmo (Litera). Stern és escriptor i fill d’Arno Stern, creador de la disciplina semiologia de l’expressió, en el qual s’inspira. Considera que l’entusiasme és un estat que ens permet connectar amb la genialitat que hi ha a dins nostre.

En aquesta mateixa línia, la formadora i orientadora en benestar emocional Esther Garcia Navarro creu que l’entusiasme està molt connectat amb la motivació intrínseca, és a dir, una persona entusiasta troba motius per fer coses i els troba dins d’ella mateixa.

Una emoció contagiosa

Un infant viu una tempesta d’entusiasme cada dos per tres i un adult, en canvi, molt de tant en tant. André Stern està convençut que amb els anys anem perdent-lo i reclama que permetem a la canalla mantenir el seu entusiasme innat, que no els l’ofeguem ni bloquegem. Al contrari, que el fomentem.

De fet, la característica principal de l’entusiasme és que és contagiós. Diu Stern: “Només el nostre entusiasme –si és autèntic– pot despertar el dels altres”. Anna Abelló s’adona que la manera amb què explica les seves experiències provoca que els que l’escolten se n’encomanin.

És per això que Esther Garcia Navarro veu que els educadors juguen un paper importantíssim en el fet de promoure l’entusiasme en els infants: “És clau que generin espais d’emocionalitat positiva dins i fora l’aula perquè visquin l’aprenentatge com una oportunitat”. I és que, des del punt de vista de l’epigenètica, que explica com, a partir de la interacció amb el nostre entorn, el que aprenem i les nostres relacions, s’activen o desactiven les funcions dels gens que heretem.

Una cursa de fons

“L’entusiasme no és sinònim d’alegria ni de riure. De fet, sovint el nostre entusiasme ens porta a fer esforços considerables”, puntualitza Stern. Així, l'Anna relaciona l’entusiasme amb una cursa de fons: “No perquè siguis explosiu inicialment tenen per què sortir les coses, hi ha d’haver una actitud activa per part teva de pensar que és possible aconseguir el que vols fer”. Ara bé, reconeix que no es pot perdre de vista que vivim en una societat de la immediatesa i que les coses a vegades triguen i això no és fàcil fer-ho entendre als nanos: “Hem d’aconseguir mantenir la il·lusió, ser constants i no defallir”.

Si les criatures s'agafen un repte amb entusiasme, el gaudiran i n'aprendran.

El curs passat, aprofitant que l’escola on treballa és molt a prop de la platja, l’Anna i els seus alumnes van agafar per costum sortir del centre cada dimecres i anar a treballar a l’aire lliure. Es trobaven, però, que havien de seure a terra i s’embrutaven la roba i, segons què volien fer, no acabava de ser pràctic. Es van adonar que amb unes taules tot seria millor o sigui que van decidir escriure una carta a l’Ajuntament de Mataró per demanar si era possible que posessin unes taules perquè no haguessin de seure a terra. Tots els infants estaven entusiasmats de poder tenir taules però l’Anna els va haver de fer entendre que el fet que ells haguessin tingut aquella idea i que ho haguessin demanat, no volia dir que s’acabés fent realitat.

Van haver de fer diverses visites amb representants de l’Ajuntament per esbrinar quins aspectes s’havien de tenir en compte. Hi ha bars a prop, la qual cosa requeria establir unes distàncies, també és una zona amb arbrat, calia tenir present la qüestió dels residus... Van passar quatre mesos des que van escriure aquella carta fins que finalment van poder anar-hi a treballar. A més, hi van posar uns cartells que demanen a tots els que hi seguin que les cuidin i que les deixin igual de netes que les han trobat. Ara, en aquelles taules, s’hi veu gent que als migdies hi va a dinar, s’hi fan festes d’aniversari, fins i tot hi ha qui les aprofita per treballar a l’aire lliure.

Aquest és un clar exemple de l’entusiasme que l’Anna encomana als seus alumnes i que es retroalimenta quan fomenta que les motivacions sorgeixin d’ells mateixos. Segurament si ella els hagués fet un encàrrec similar, teòric i prou, les vivències i els aprenentatges que haurien fet no tindrien res a veure. Com diu Esther Garcia Navarro, les emocions positives fomenten els aprenentatges i els vincles.

Per aconseguir mantenir la il·lusió de l’alumnat l’Anna va revisant de tant en tant el camí transcorregut: “Quan s’adonen de tot el que ja han fet, tornen a vibrar”.

Ni flors ni violes

El fet de ser entusiasta no és viure un camí de roses, no ho hem de confondre, aclareix Esther Garcia Navarro. “És interessant mantenir l’entusiasme i la motivació malgrat les circumstàncies i continuar en un camí que ens satisfaci connectant amb la nostra persona. Però això implica autoconeixement i introspecció”. Per tant, aconseguir infants entusiastes vol dir acompanyar-los en aquest autoconeixement per no acabar fent una feina per inèrcia, sense saber si realment això és el que els motiva. “Gràcies a l’autoconeixement, podem connectar amb el que ens agrada i amb les nostres fortaleses i així tenim més probabilitats de gaudir amb el que estem fent acceptant que pel camí hi haurà obstacles”, afegeix l’especialista en educació emocional.

Això sí, no podem oblidar que hi ha gent que viu determinades situacions en què és molt difícil ser entusiasta. Garcia Navarro reconeix que “hi ha moltes persones que els costa molt tenir estabilitat emocional, i encara més ara que venim d’una època en què emocionalment hem trontollat per culpa de la pandèmia”. I conclou: “Vivim en una societat en què de cara enfora sembla que tot sigui molt bonic i fàcil. I no es pot frivolitzar. Jo em dedico a promoure el benestar però hem de ser conscients que no és fàcil viure amb entusiasme i que hem de tenir en compte quin és l’estat emocional del nostre entorn i si el nostre entusiasme és el que cal en aquell moment”.

Ser més resilients

L’entusiasme, com a emoció positiva ajuda a tenir més capacitat de persistència i constància per tirar endavant. Però, per molt entusiasmat que un estigui en una cosa, això no vol dir que allò es produeixi o passi en aquell moment, ni tan sols que se n’acabi sortint. Hem d’aprendre a viure el procés i no només fixar-nos en el resultat, recomana Esther Garcia Navarro, perquè “estar connectat amb les emocions positives ens permet construir recursos que podem fer servir en moments difícils per seguir afrontant la vida, i això d’alguna manera ens fa ser més resilients”.

stats