"Prohibits els nens"

BarcelonaEn l'última dècada hi ha hagut un augment d'hotels i restaurants que només permeten l'entrada d'adults, els coneguts com a only adults. Una tendència a la qual també s'estan sumant alguns espectacles d'oci. Tot plegat està fent créixer, segons alguns experts, el que s'ha batejat com a infantofòbia. Però amb la llei a la mà, ¿es pot prohibir l'entrada de menors a aquests establiments? ¿És una oportunitat per al turisme o una discriminació en tota regla?

Segons dades de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), el 5% d'aquests establiments són "només per a adults". L’advocat Pedro Pérez Luque, soci fundador del despatx Pérez Llopis de Sabadell, apunta que “si es vol tractar aquest fenomen amb rigor el primer que s'ha de pensar és, efectivament, si s'està vulnerant algun dret fonamental”. Pérez Llopis recorda que segons l’article 14 de la Constitució espanyola “tots som iguals davant la llei" sense que "pugui prevaldre cap mena de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". Davant del que diu la llei, doncs, deixa clar que “es podria considerar que s'està vulnerant el dret constitucional a la igualtat quan es nega l'accés a un establiment hoteler a algú únicament i exclusivament per la seva edat”. 

Més enllà del citat article i veient que aquesta mena d’establiments són una tendència a l'alça, ¿hi ha alguna legislació actual i clara sobre el tema? Pérez Luque insisteix que, ara per ara, “no existeix una llei específica que reguli aquest fenomen. Per aquest motiu s'hauria d'estudiar cas per cas. Tot i això, alguns establiments es poden intentar acollir a solucions per evitar que es pugui considerar un cas de discriminació, com ara el dret d'admissió i les ofertes només atractives per al públic adult”, detalla el lletrat. 

La publicitat, l’escletxa

Per molt que s'anuncien com a resorts i complexos adult only, la llei deixa clar que no es pot negar que hi accedeixi algú per la seva edat. Tot i això, el que sí que poden fer els hotels –segons matisen diversos experts consultats– és anunciar-se d'una determinada manera per a un públic en concret, de manera que les persones que atreguin compleixin el perfil que desitgen. Tant el Gremi d’Hotels de Barcelona com l’Associació Hotelera Salou Cambrils han preferit no opinar en aquest debat. El portaveu d’un hotel de la Costa Brava que ha optat per mantenir-se en l’anonimat argumenta: “És lògic que, per exemple, si una parella desitja tranquil·litat i silenci no vagi a un resort amb tobogans i animació destinada a un públic infantil. El mateix passaria en cas contrari: no és freqüent que una família amb nens petits vulgui passar les vacances en un lloc amb ofertes de pack romàntic i sessions de spa o que promogui activitats d'oci nocturn, com ara discoteques i festes".

Respecte a la publicitat a les xarxes i catàlegs d’aquest tipus d’establiments, l’advocat Pérez Luque deixa clar que a l’Estat l'oferta de serveis només per a adults no es penalitza si està adequadament publicada. Una altra solució per evitar l'accés de menors –afegeix– es basa en fer ofertes només atractives per al públic adult afegint la indicació adults only. "Segurament acabarà complint el seu objectiu: que la majoria de famílies amb nens no truquin ni reservin”.

Vivas: “Infantofòbia arreu”

La periodista experta en maternitat i criança Esther Vivas té clar que vivim en una societat infantofòbica. I un exemple clar, explica, són els hotels i espais only adults, ja que posen de manifest que no entenen ni reconeixen les criatures i les seves necessitats. "És un model de negoci que estigmatitza els infants perquè s’associa la infància a persones molestes i no desitjables. I, per tant, una societat que discrimina i vulnera els drets dels infants", afirma. Vivas, autora del llibre Mama desobedient (Ara Llibres), assegura que la societat és "molt hipòcrita" en relació a la infància: "Per una banda, crea aquest model de negoci amb una mirada adultocèntrica i, per una altra, idealitza una infància plena de criatures boniques, somrients i silencioses –que no es correspon amb la realitat–, que poden ser potencials consumidores i donen un benefici econòmic”, puntualitza. Davant d'aquesta situació, Vivas lamenta que "quan els infants es comporten com el que són (ploren, criden, juguen, corren, ballen, etc.) llavors molesten”. L’activista reclama que cal ser crític amb aquesta mena d’establiments. "El repte que tenim és defensar un model de societat que inclogui la infància i reconegui els seus drets. Si no, estarem girant l’esquena als drets dels que seran adults el dia de demà. La infància és una responsabilitat col·lectiva, no pas de la mare o el pare sols”, conclou.

En la mateixa línia s'expressa el bloguer Miguel López, conegut com a Hematocrítico, que també coincideix que la societat actual és infantofòbica. "Observo que hi ha adults a qui molesten molt determinades experiències amb nens, però no recorden quan un altre adult els amarga la tarda perquè crida o perquè fuma al seu costat", exemplificava en una entrevista al Criatures aquest juliol.