Què hi ha de cert en la fama d'egoistes dels fills únics?

BarcelonaA Catalunya, la taxa mitjana de fills per dona o fecunditat ha passat d’1,33 fills el 2013 a 1,1 el 2023. Aquest progressiu empetitiment de les famílies fa que cada cop hi hagi més fills únics a tot arreu, uns infants que de vegades han d'aguantar prejudicis com ara que són més capritxosos, egoistes i egocèntrics que els que tenen germans. Quan se li pregunta de quina manera condiciona la personalitat d’una criatura tenir germans o no, la psicòloga Silvia Guillamón apunta que criar-se amb germans “pot afavorir habilitats com la negociació, la paciència i la resolució de conflictes, perquè han de compartir espais, recursos i l’atenció dels pares”. En canvi, puntualitza la també directora del Centre L’Arbre, els fills únics “solen tenir més oportunitats per desenvolupar la seva autonomia i concentrar-se en interessos personals pel sol fet de no haver de competir per l’atenció dels pares”.

El fet de rebre tota l'atenció els fa més egoistes o capritxosos?

No hi ha cap evidència que els fills únics siguin més egoistes o capritxosos. Segons Guillamón, aquesta mena de comportament “està més relacionat amb el model educatiu que no pas amb la condició de ser fill únic”. Els pares que promouen límits clars i valors com la generositat, assenyala, “ajuden a evitar aquestes actituds”. I és que, si se’ls ensenya a valorar el que tenen, poden ser conscients de la sort de rebre tota l’atenció.

S’han de redoblar esforços perquè no es converteixin en persones egocèntriques?

En alguns casos, apunta Guillamón, com que no tenen la vivència de compartir temps o recursos “poden no ser tan conscients de situacions en què les necessitats dels altres són prioritzades, i això podria generar un cert punt d’egocentrisme”. La psicòloga sosté que no cal redoblar esforços, “però sí establir límits adequats i fomentar actituds com la col·laboració i l’empatia”. Com amb qualsevol infant, afegeix, “l’educació emocional és clau perquè entenguin les necessitats dels altres”.

Cal procurar que tinguin contacte sovint amb infants d’edats semblants?

Segons Guillamón, no només és recomanable, sinó que sovint els fills únics també ho demanen. La interacció i la socialització sempre són importants. Les relacions amb altres infants de la seva edat, apunta, els permet aprendre habilitats com ara compartir, cooperar i gestionar conflictes, equilibrant la dinàmica més individualitzada que viuen a casa. Tot i això, afirma que si tenen altres espais de socialització com ara l’escola o activitats extraescolars no és indispensable.

Com influeix en les seves habilitats socials el fet de criar-se sense germans?

Molts fills únics, assegura l'experta, valoren encara més la socialització, perquè necessiten aquests espais per desenvolupar-se com a éssers socials. Les habilitats socials, insisteix, “es construeixen depenent del context i de les experiències que viuen, no pas del nombre de germans”. En conseqüència, un fill únic “pot ser perfectament sociable, empàtic i col·laborador si té oportunitats de relacionar-se i un entorn que afavoreixi aquests valors”.

Amb quins altres prejudicis han de lluitar aquests fills únics?

Segons Guillamón, són infants que sovint es troben “amb etiquetes injustes”, com ara ser malcriats, immadurs emocionalment o tenir dificultats per treballar en equip. També se sol dir que tenen menys autocontrol. Per a la psicòloga, es tracta d’idees preconcebudes les quals “poden pressionar-los i fer que sentin que han de demostrar constantment el contrari”.

Un estudi recent d’Alice Goisis, professora associada de demografia del Centre d’Estudis Longitudinals del University College de Londres, posava de manifest que aquests fills únics sí que es beneficien de la seva condició en aspectes com el desenvolupament del llenguatge i l’organització del temps.

La directora del Centre L’Arbre està d’acord amb el fet que els fills únics es beneficien de l’atenció plena que reben dels pares, sobretot durant els primers anys de vida, la qual cosa impacta en el desenvolupament d’algunes habilitats com les que esmenta Goisis. Tenir més interacció verbal amb els adults durant aquesta etapa, apunta, “és un fet que enriqueix el seu desenvolupament lingüístic”. Al marge de corroborar que aquests infants “aprenen a gestionar el seu temps amb més autonomia”, Guillamón esmenta altres avantatges com ara “més capacitat de concentració i una relació més pròxima amb els pares”.

Solen ser criatures que reconeixen que els hauria agradat tenir germans?

Molts fills únics expressen que els hauria agradat tenir germans, apunta la psicòloga, “especialment per compartir moments familiars o responsabilitats emocionals”. Uns altres, assenyala, se senten afortunats “de no haver de compartir i valoren aspectes positius com l’atenció més personalitzada que han rebut o la llibertat per desenvolupar els seus propis interessos”.