Així fa de mare
Criatures  /  Família 07/04/2022

Ramona Solé: "Les filles m’ensenyen a ser feminista"

3 min
Ramona Solé és escriptora

Escriptora i mare de l’Alba i la Tània, de 22 i 20 anys. Duu el club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca Pública de Lleida i publica Quan la boira ens cobreixi (Llibres del Delicte), una novel·la juvenil que crítica la gentrificació.

— Soc filla i muller de pagès i els pagesos tenen o tenien una mentalitat diferent de la de la resta. Com que no sabien mai com aniria la collita, no s’arriscaven i gastaven només quan podien gastar. Als pobles es dona força importància a les propietats, que passen de generació en generació. En temes d’herències, encara hi ha llars on l’hereu principal és el noi, malgrat que sigui el petit.

¿És més difícil una educació no sexista en un ambient rural?

— Les generacions actuals són força diferents, malgrat que encara queden alguns costums i tradicions en què la dona té un paper subordinat al de l’home. Ara ja no hi ha tanta diferència entre les ciutats i el món rural. En qualsevol cas, he intentat que les meves filles siguin tolerants amb els altres i, alhora, reivindiquin els seus drets. Però gairebé et diria que, en l’aspecte feminista, elles m’ensenyen més a mi que jo a elles. La meva generació encara tolera petits aspectes i actituds que elles em retreuen. 

Ara que ja són grans, ¿parleu de la manera com les has educat?

— Sí que en parlem, però encara ho veuen tot des d’una perspectiva poc comprensiva en relació a algunes de les decisions dels pares. Crec que fins que no siguin mares no podrem fer-ho d’una manera més realista. 

Què et sorprèn de la manera com et veuen?

— Em sorprèn que veuen aspectes del meu caràcter que jo no reconec en mi. Potser cap de les dues bandes som prou objectives, ni elles ni jo. Però per a elles encara soc qui ha prohibit massa, qui no ha consentit prou, qui ha criticat el que no tocava. Però de vegades també em diuen que he fet algunes coses ben fetes i això compensa. 

Quins anys van ser els més complicats? L’adolescència?

— M’ho preguntes en passat i per mi encara no l’hem superat del tot, l’adolescència.

Passats els vint anys?

— Comença a l’ESO, i el procés de madurar es fa més llarg del que recordo en la meva època. Per a mi ha sigut complicat haver de contrarestar les xarxes socials i tota la informació que n'arriba, i també des de les sèries, que sovint mostren una realitat distorsionada i enganyosa. 

A què et refereixes, concretament?

— M’han preocupat i em continuen preocupant molt les drogues i l’alcohol. Em diràs que són temes que sempre hi han sigut, en els meus temps d’adolescent també. Però ara veiem en totes les sèries juvenils com es mostra tot això amb una normalitat i permissibilitat que pot generar la creença que tot s’hi val. Em sembla que s’haurien d’explicar millor els perills que comporten els excessos.

Com t’ho fas per anar convivint amb aquesta adolescència tan llarga?

— S’ha de tenir molta paciència, acceptar coses que potser no t’agraden però que a elles sí. Fer més concessions de les que voldries. Parlar encara que no et vulguin escoltar. I no rendir-te encara que molts cops ja no sàpigues gaire com encarar els problemes. Al final, es tracta d’estimar i no abandonar-les mai. Que sàpiguen que poden comptar amb tu, sigui per compartir coses bones o per superar coses dolentes. Que sempre serà així.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Quan la boira ens cobreixi' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats