Família 09/01/2021

Iñaki Pastor: “Han d’aprendre a esperar”

3 min
“Han d’aprendre a esperar”

Els primers tres anys de la vida d’un nen i d’una nena són extraordinàriament importants. Es posen les bases de capacitats físiques com l’equilibri, la coordinació o les habilitats manuals. També queden fixats aspectes cognitius com l’atenció, l’aprenentatge i el llenguatge. I aspectes emocionals com la seguretat interior i l’autoregulació. Aquests tres primers anys determinen la construcció de la identitat de la persona.

Què hi ha en el llibre que hagis descobert amb les filles?

Sempre em va agradar molt gronxar-les. A elles els agradava molt i també jugar a rodar pel terra. L’estimulació del moviment és fonamental en el desenvolupament dels nens petits. I també ho és aprendre a esperar, a no tenir-ho tot immediatament.

Ensenyar a saber esperar...

I també cal ensenyar-los a cuidar i respectar allò que ens envolta. O ensenyar-los a adaptar-se a unes noves circumstàncies, o a sentir curiositat pel món i ser creatius. O fer-los capaços de jugar amb joguines senzilles. I una altra cosa important: abans de començar a menjar, l’hàbit de donar les gràcies a qui ha cuinat.

Quins altres hàbits intentes establir a casa?

Des de molt aviat és essencial que fills i filles col·laborin en les feines de casa com ara parar la taula o estendre la roba, i que recullin les seves joguines i endrecin les sabates.

Com evoluciona la teva paternitat?

Abans volia fer amb elles coses extraordinàries, com ara fer viatges, i ara valoro més les experiències senzilles, el dia a dia. Ara em veig més relaxat. Tendeixo a confiar més en les meves filles, en la seva saviesa.

Hi ha pares i mares que prefereixen no llegir gaires llibres i aplicar el sentit comú.

El sentit comú es pot barrejar amb emocions que interfereixen a l’hora de decidir què convé més als nostres fills i filles. La manera com cuidem els fills varia molt d’una cultura a una altra.

Aquí, quins errors tendim a cometre?

Te’n diré tres que em sobten molt. El primer és no tocar ni moure gaire els nadons. No els tenim pell amb pell, no els acaronem ni gronxem. Els tenim massa temps entaforats en cotxets i hamaques. El segon és l’excés de pantalles, que dificulten el seu aprenentatge. I el tercer error és no saber ensenyar-los a regular el seu sentiment de frustració.

Explica’m una situació viscuda amb les filles que et fes reflexionar.

Fa cinc anys, per Nadal, vaig tenir una idea que va resultar ser nefasta. Vaig dir a les filles que aniríem a un híper i cadascuna triaria un objecte de decoració nadalenca. El cas és que hi havia tantes opcions que l’excitació i els nervis van anar en augment, fins que les dues es van posar a plorar, incapaces de triar entre tantes coses maques. La manera com van viure aquella experiència em va fer pensar molt. Si hagués triat jo, haurien sigut més felices.

Què et fa somriure, quan te les mires?

M’encanta veure com, cada dia, la petita s’entossudeix en posar la seva roba i les seves gorres al nostre gos.

stats