Així fa de pare
Criatures 02/12/2021

Ferran Cases: "Podem fer un cervell feliç"

3 min
Ferran Cases és escriptor i divulgador.

Escriptor, divulgador i pare de la Tàbata, la Ginger i el Jan, de 7, 4 i 1 anys. Creador del mètode Bye bye ansiedad, publica El cerebro de la gente feliz. Supera la ansiedad con la ayuda de la neurociencia* (Ed. Grijalbo), escrit amb Sara Teller.

— Un cervell feliç és el que segrega tot el que cal per sentir-se així. Necessitem segregar dopamina per sentir-nos motivats i gaudir dels plaers, oxitocina per poder sentir amor i confiança en els altres, serotonina per no sentir-nos deprimits i endorfines per poder tenir la sensació de felicitat.

Carai, no sembla fàcil... 

— Ho podem aconseguir amb la creació de determinats hàbits. Sabem que si creem hàbits no saludables, com fumar, beure i consumir massa menjar porqueria, el cervell segrega substàncies com l’adrenalina, la noradrenalina i el cortisol, que no ajuden a sentir-nos bé. En canvi, creant hàbits com fer esport, llegir, quedar amb amics o gaudir dels fills fem que el cervell segregui aquests neurotransmissors que et deia.

Els pares, què hi podem fer?

— Per ajudar els fills petits a tenir un cervell feliç és important dur-ho a la pràctica en nosaltres mateixos. Un infant que veu els seus pares feliços és feliç.

Com ho feu a casa?

— El petit és molt petit, però ja comencem a treballar el fet de dormir sol, dormir tota la nit seguida i, sobretot, tenir horaris molt i molt marcats. I això ho fem amb tots tres. Tenir uns horaris clars fa que el cervell sàpiga què toca a cada moment i això ens relaxa. A casa som una mica espartans i els temps estan molt marcats. A les 19.30 se sopa i a les 21.00 es va a dormir. I si els costa dormir, que facin voltes al llit i aprenguin a gestionar-ho. No hi ha cap problema.

Dona’m més pautes.

— A les dues grans intentem educar-les en la cultura de l'esforç. Una cosa que ajuda a tenir un cervell feliç és posar-se objectius i aconseguir-los. La meva dona i jo anotem les coses que han de fer les nenes i quan arriben a una xifra determinada de cops que les fan soles tenen una recompensa. Per altra banda, procurem que no es facin responsables de res que no els toca. 

Què vols dir?

— Crec que avui dipositem en els nens responsabilitats que no els pertoquen. Per exemple, triar el menjar o la roba que es posen entre setmana. Tenim comprovat que deslliurar-les d’aquestes preocupacions fa que se sentin més relaxades i segures.

Però a vegades tenir fills estressa, i molt. 

— Certament, no es pot eliminar la tensió que crea per exemple un nadó, però sí que podem acceptar-ho. 

Acceptar-ho?

Acceptar és una paraulota que vaig aprendre de la psicologia budista i m’encanta. Cal partir d’una premissa: si ho puc solucionar, ho soluciono, i, si no, doncs ho accepto.

Què es pot fer amb un nen que se sent angoixat?

— Fa un parell d’anys, l’entorn de la filla gran es va desestabilitzar. Un dia em va dir que li feia mal el pit i vaig veure que estava hiperventilant. Vaig dir-li que s’estirés i li vaig ensenyar a respirar de manera abdominal i diafragmàtica. Als tallers ho ensenyo als alumnes imitant un badall. És un sistema força intuïtiu. De seguida va superar la sensació d’angoixa. Ara, cada vespre, a l’hora d’anar al llit fa unes respiracions i diu que l’ajuda a adormir-se més de pressa. I et puc dir que és veritat, que no triga ni deu minuts.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'El cerebro de la gente feliz' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats