Edu Acedo: “La música l’hem de compartir”
Músic, professor de música, membre de Gertrudis i pare del Pol i el Martí, de 8 anys. Viuen a la Garriga. El grup té més de 20 anys d’història i ha publicat el 8è disc, ‘No em dóna la gana’, amb l’emblemàtica ‘Si tothom calla’
Quan ens van dir que tindríem bessons no sabíem si havíem de riure o de plorar. En teoria havia de ser el nostre primer fill i de sobte et diuen que en tindràs dos. Ara, des de la distància, sentim que és el millor que ens podia passar. Això que diuen que el primer any de la vida d’un nadó és el millor, en el nostre cas, no t’enganyaré, el primer va ser amb molta diferència el pitjor any de la meva vida.
Bessons que toquen la bateria.
A casa, de ben petits, han tingut a l’abast tota mena d’instruments. Des de ben petits que toquen la bateria i altres instruments de percussió. Als tres anys els Reis els van portar una bateria de joguina i van xalar.
I han continuat...
Fa un parell d’anys que fan classes de bateria i combo. És bo tocar en grup. La música no té gaire sentit si no la comparteixes amb altres. Tocar en grup fa que desenvolupis aspectes com escoltar, ajudar, compartir i, sobretot, reforça una idea de col·lectivitat que tanta falta ens fa avui en dia.
Tots tres components de Gertrudis ja teniu fills.
La percepció de la vida amb fills o sense és completament diferent. Ara tenim una superresponsabilitat que abans no teníem i acabem invertint el temps en projectes o vivències que donin resultats futurs. S’ha acabat allò de quedar per anar a passar la tarda al local per assajar sense cap finalitat. Gertrudis fa vint-i-un anys que està en actiu i n’hem vist de tots colors. Això també et dona perspectiva sobre on has d’invertir el teu temps i per a què.
I com orienteu el temps dels fills?
Vam tenir clar que les extraescolars havien de ser art i esport. Podien escollir qualsevol tipus d’art però van triar la música, segurament perquè era el que veien a casa. Pel que fa a l’esport, resàvem perquè no triessin futbol. Van escollir bàsquet i estan supercontents.
Tu ets aficionat a l’agricultura. També la compartiu?
Els avis eren pagesos i jo anava a ajudar-los. Em reconforta el contacte amb la terra, fa que prengui sentit la meva existència. Sembrar per recollir. Sembla obvi però cal recordar-ho en tots els aspectes de la vida.
Com els has vist aquests últims mesos?
Em preocupa la paraula avorriment. Suposo que molts nens i nenes l’han fet servir repetidament al llarg del confinament, però trobo que és una paraula que massa sovint es fa servir sense pensar.
Vols dir que es fa servir pejorativament.
Avorrir-se està bé. Badar està bé. Mirar la paret sense pensar també està bé. Em preocupa la gran quantitat d’ inputs que reben els nostres fills cada dia. No sé què pot passar si creixen sense saber gestionar aquesta sobresaturació d’informació.
Si tothom calla ja és un himne. Què ensenya als nostres fills?
La lletra la relaciono amb totes les accions col·lectives que s’han dut a terme durant anys. És prou genèrica per referir-se a moltes coses. Als nostres fills els diu que lluitin per allò en què creuen, que tot és possible, que lluitin sempre amb amor i respecte.
