Així fa de pare
Alexis Racionero

“Ser pare m’ha aportat tendresa”

Escriptor, viatger i pare de l’Alícia, de 8 anys. Especialista en contracultura americana, professor de cinema, ha col·laborat amb ‘National Geographic’. Publica ‘Darshan, sabiduría oriental para la vida cotidiana’ (Kairós)

Alexis Racionero és escriptor i viatger / MANOLO GARCIA Zoom

Viatjant per la vall de Parvati en un vell autobús, baixant a tota velocitat per una pista sense asfaltar, jo anava en un seient del darrere, amb la porta oberta, i tenia asseguda al meu costat una mare que agafava amb tendresa la seva filla de poc més d’un any. Les vaig intentar protegir i se’m va despertar l’instint paternal, el sentiment de cuidar un nen petit. Allà vaig saber, intuïtivament, que un dia jo tindria una nena com aquella. No he oblidat la seva mirada.

Què has après a l’Orient sobre la paternitat?

El pes i la transcendència de les famílies, com el pare mira d’aconseguir una forta unió entre els seus.

Et va transformar ser pare?

Em va obrir el cor. Em va ajudar a treure importància a l’intel·lecte i a la racionalitat, i aquest és un camí que m’ha dut al ioga, la meditació i l’espiritualitat. Ser pare m’ha aportat tendresa i la responsabilitat de transmetre a la meva filla valors, formes culturals i una tradició de la qual formo part. Però tot això sense tallar-li les ales, deixant-la ser ella mateixa.

¿Són gaire diferents els nens que hi has vist?

A l’Orient els nens juguen al carrer. Són més vius, més lliures, com també ho eren aquí els nens abans d’aquesta època moderna de pantalles tàctils.

Què podem corregir?

Potser els pares hauríem de ser menys repressors, menys patidors i menys protectors, deixant-los que es desenvolupin. A l’Àsia els nens semblen més espavilats. Patir necessitats i haver de lluitar per la supervivència els dona alguna cosa especial. També són més espontanis, tenen alegria de viure.

Com es transmet la saviesa?

Amb l’experiència, amb les accions i la teva manera de viure. Jo he volgut que la meva filla conegués els Beatles de petita i n’hem escoltat les cançons, li he explicat per què el nostre gos es diu Lennon i hem vist The yellow submarine. Però per damunt de tot miro de ser una mica gamberro, juganer, irreverent i anticonvencional, perquè així eren el John, el Paul, el George i el Ringo.

¿La paternitat va canviar la teva relació de parella?

Sí, va canviar la relació amb la meva dona, especialment els dos primers anys. El meu pare diu que quan arriba un fill el pare “se’n va a la banqueta”.

És una afirmació que alguns discutirien.

Però alguna cosa d’això hi ha. Els homes hem de ser conscients del que passa i assumir-ho. I les dones han de ser conscients del que està vivint la parella. En el meu cas em vaig sentir desorientat durant més d’un any. Després tot es va anar posant a lloc, gràcies a l’amor que ens uneix.

Has viatjat amb l’Alícia a l’Àsia?

Encara no. Quan tingui dotze anys tinc previst endur-me-la durant uns mesos a fer un volt pel Sud-est Asiàtic. Encara que potser el primer viatge estaria bé que el féssim al Japó.

Per algun motiu?

Perquè de fet la meva filla ve d’allà. La meva dona i jo vam anar al Japó buscant tranquil·litat i harmonia perquè ella quedés embarassada. I finalment així va ser.