Xavier Romero

“Quan cal, infla’ls pel melic”

Guionista i pare del Pau i el Jan, d’11 i 6 anys. Va ser responsable de continguts de programes infantils de TVC i demà presenta a la Filmoteca el curt d’animació ‘Camino de agua para un pez’, dins d’El Meu Primer Festival

Xavier Romero, guionista / MANOLO GARCÍA Zoom

Hi ha un recurs màgic per controlar les pantalles que s’anomena temporitzador. A la tele pots programar si vols que es desconnecti al cap de 30 minuts o de 45. O també pots fer-ho amb el mòbil. Tu pactes quant temps es pot jugar o mirar la tele i quan sona el temporitzador s’ha acabat. No hi ha discussió possible. És una manera molt efectiva. Si no, les discussions no s’acaben mai.

Bon sistema.

Els continguts digitals creen addicció. Als nens i als adults. Les pantalles acceleren el temps i modifiquen la teva actitud, els pensaments, la manera d’enfrontar-te a les coses. Tot aquest món digital genera ansietat i dificulta que el nen tingui una actitud relaxada i pacient. Sempre cal limitar el temps.

Més maneres de combatre les pantalles.

A casa sempre hi ha a mà papers i llapis de colors i una pistola de cola tèrmica. La fem servir per tot. Permeten enganxar qualsevol cosa. Són fantàstiques per fer manualitats.

Cert!

Una altra cosa que ens agrada fer plegats són animacions. Et pots descarregar aplicacions gratuïtes que permeten animar dibuixos o objectes. Sovint requereix una feina metòdica però els resultats solen ser fantàstics.

En què consisteix ser pare?

Acompanyar, respectar, interpretar quins són els potencials dels teus fills i facilitar-los els mitjans perquè els desenvolupin. També cal dir-los molt sovint com te’ls estimes. Si els fills saben que tenen el teu amor incondicional se sentiran més segurs de si mateixos i del món. Recordo que, quan érem petits, una manera d’educar els nens era espantar-los, amenaçar-los amb l’home del sac. Era una forma d’educació terrorífica, que generava moltes pors i desconfiança. En això hem avançat.

Què et preocupa?

Una cosa que em neguiteja són les baralles. S’alteren sovint i discuteixen. No és que no s’estimin, que s’estimen molt, però sembla com si necessitessin viure en una mena de lluita. Això em costa de gestionar.

I què sols fer?

En principi ells han de saber resoldre els seus conflictes. Resulta complicat fer de jutge en segons quines situacions en què cadascú està fent la punyeta a l’altre. Per tant, els envio a l’habitació de pensar, cadascú a la seva. Això acostuma a ser suficient per canviar-los l’actitud. Ara, una cosa que sempre funciona és mirar la pressió de l’aire.

La pressió de l’aire?

Quan estan neguitosos o els costa aixecar-se al matí acostuma a ser per culpa de la pressió d’aire que tenen a dins del cos, que els ha baixat. Per tant, el primer que cal fer és controlar-la.

Com es fa?

Els hi prems el dit polze o les orelles per veure el nivell de pressió. Quan n’hi ha poca cal inflar-los. ¿Saps on és la vàlvula per inflar-los?

Doncs no.

És al melic.

Però has de bufar molt fort.

Eslar, tan fort com calgui. Depèn de l’aire que els falti. Has de bufar fins que torni a recuperar la pressió. Llavors tornaran a estar animats i de bon humor.