Luz González Rubin: "Altes capacitats no vol dir alt rendiment escolar"
Tècnica en integració social i mare del Ricardo, de 15 anys. Publica Altamente capaces (y divergentes)* (ed. Desclée de Brouwer), escrit amb Rafael Pardo, on es retrata la quotidianitat de persones amb altes capacitats.
— Amb dos anys, el meu fill ja volia aprendre els números i les lletres. Amb tres tenia molta afició a les endevinalles matemàtiques. Descobrir les altes capacitats és un procés. Vas veient que la seva curiositat no té límits, que és físicament hiperactiu, que mostra un alt grau d’intensitat emocional i una gran sensibilitat cap a tot allò que l’envolta, una cosa amb la qual, de vegades, no és gaire fàcil conviure.
I quina va ser la teva reacció?
— Moltes mares i pares no sabem ben bé què fer. A mi em va costar un temps fins que vaig contactar amb l’Associació Càntabra de Suport a les Altes Capacitats Intel·lectuals (ACAACI). El meu fill ja tenia 10 anys quan vaig sol·licitar una valoració del col·legi públic on anava. Només és possible diagnosticar les altes capacitats amb un informe psicològic i psicopedagògic que analitzi per separat les principals àrees cognitives, així com altres aspectes de la personalitat del nen.
¿Hi ha molts nens i nenes amb altres capacitats?
— Les estadístiques indiquen que un 15-20% de les persones tenen altes capacitats. Però en el nostre llibre expliquem que més d’un 70% d’alumnes amb altes capacitats tenen un rendiment escolar baix i, fins i tot, d’aquests, entre un 30-50% acabaran fracassant per falta de motivació.
Sembla una paradoxa.
— No hem de confondre alt rendiment escolar amb altes capacitats. Ni són el mateix ni sovint va unit. A més, les altes capacitats poden anar associades a condicionants que afecten l'aprenentatge, com la dislèxia o la lateralitat creuada.
Alguns poden arribar a ocultar les seves altes capacitats...
— Això es veu molt durant l’adolescència, quan el sentiment de pertinença a un grup és tan important. Alguns o algunes alumnes treuen males notes a propòsit i poden rebutjar qualsevol mesura diferenciada que els podria ajudar per por a ser rebutjats.
Com ajudes el teu fill?
— Amb molta presència al seu costat. Ell necessita reconeixement, atenció i sentit de l’humor. També necessita que, arribat el moment, jo sigui capaç de reconèixer que m’he equivocat. I és que, molt sovint, aquest tipus de nen no s’integra bé en les normes bàsiques de convivència, o no assumeix habilitats elementals de la vida diària simplement perquè no les considera útils o creu que no tenen sentit.
És a dir, se senten una mica al marge del món.
— Per això és tan important que aprenguin a respectar les necessitats i els sentiments dels altres, a valorar i elogiar qualitats en totes les persones, perquè si no ho aprenen, fàcilment poden perdre de vista el món que els envolta. Cal que no perdin el contacte amb la realitat, que toquin de peus a terra i no es passin el dia en el seu món. Amb les altes capacitats, cada dia és una aventura.
Explica’m un moment especial.
— M’emociona veure’l a l’escenari, tocant el piano. Ho fa des de petit, envoltat sempre d’adults. Em commou veure que, quan acaba i s’encenen els llums, ell encara em busca amb la mirada entre el públic, fins que em troba i em dedica allò que ha tocat, sempre fent el mateix gest.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'Altamente capaces (y divergentes)' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
