Llevadora, mare del Bru, de 4 anys, i embarassada novament. Activista i divulgadora dels parts domèstics, publica ‘Guía para el embarazo consciente. Todo lo que necesitas saber para tomar las riendas de tu embarazo y tu parto’ (Vergara)
— A les onze de la nit trencava aigües i a mitjanit començaven les contraccions suaus. A la matinada el part es va aturar i al matí vaig rebre la visita d’una de les meves companyes llevadores. Al migdia es va tornar a activar el part i vaig passar tota la dilatació amb la meva parella. Cap a les sis arribaven un altre cop les llevadores i a les 20.37 naixia al menjador de casa en Bru, dins la piscina de parts que havíem muntat. Va tenir un naixement tranquil, dolç i respectat.
Com vas preparar el naixement?
— Soc llevadora i tenia clar què volia i què no. El lloc on em sentia més segura era a casa, envoltada de les persones que jo havia escollit. Sense sorpreses ni imprevistos. Tot estava parlat i planificat, i jo em sentia en plena confiança.
Quin aspecte vas voler cuidar especialment?
— Que es respectés molt la meva intimitat. No volia interferències ni comentaris, només suport i presència.
Et va sorprendre alguna cosa que vas sentir?
— Jo he acompanyat molts parts i sabia què podia esperar. No hi va haver grans sorpreses, però és molt gratificant sentir cada sensació en la pròpia pell. Mentre paria pensava en totes les dones que ho havien fet abans que jo, en el poder que tenim a dins. Un part et porta al límit però som capaces de traspassar-lo. Els nostres cossos són increïblement forts.
Pot influir en una criatura néixer a casa?
— Sí. Sabem que els nens tenen una microbiota més saludable i això repercuteix en la salut. L’infant té menys predisposició a certes malalties, com l’èczema, les malalties autoimmunes o l’obesitat.
I en la mare?
— Sabem que el part a casa s’associa a taxes menors d’intervencions i complicacions obstètriques. Això ajuda a una recuperació més ràpida. Una experiència més positiva del part està associada a un risc de depressió postpart més baix i a taxes de lactància materna més elevades.
Què cal millorar en els hospitals?
— El primer pas és reconèixer les dones com a adultes i responsables de la seva salut. Tenim dret a ser ben informades per poder prendre decisions. Cal abandonar la medicina paternalista. Segon, cal canviar la patologització que envolta l’embaràs i el part. Medicalitzar la fisiologia és violència obstètrica. I tercer, cal actualització professional. Hi ha professionals que segueixen actuant amb pràctiques obsoletes. No tenim cap òrgan regulador.
Tornes a estar embarassada.
— El segon es viu diferent. Ara no podem posar tanta consciència en el petit que duc a dins perquè n’hi ha un altre a fora que reclama atenció. És cansat, esgotador, però no ho canviaria per res. Quan miro el meu fill me n’enamoro.
Hi ha cap aspecte del creixement que vigilis més?
— He intentat posar molta consciència en les seves necessitats sense forçar cap procés maduratiu. Per a mi és essencial per a la seva autoestima.
Hi ha res del teu fill que et faci riure sempre?
— Té un gos, dos gats i quatre gallines i cada dia es dutxa amb un dels gats.
Un gat? A la dutxa?
— A un dels dos li encanta l’aigua i el meu fill es passa estones llargues netejant-lo i explicant-li coses.