Així fa de mare
Criatures 31/08/2021

Cori Calero: "Amb més empatia no hi hauria canvi climàtic"

3 min
Cori Calero és periodista

Periodista de TV3, divulgadora científica i mare del Nil, de 5 anys. Publica Si el cel es tornés vermell. El canvi climàtic. Conèixer-lo per combatre’l (Viena Edicions), un llibre que ens fa conscients de l’alerta mediambiental que vivim. 

— Els humans tendim a no creure’ns del tot res fins que no ho tenim als nassos, i l’exemple el tenim en aquesta pandèmia. Estic segura que si, hipotèticament, ens haguessin avisat el 2017 que tres anys després patiríem una pandèmia, no hauríem fet res per evitar-ho. Però, amb el canvi climàtic, no ens ho podem permetre, perquè aleshores ja serà tard per frenar-lo. 

S’entén l’actitud dura de Greta Thunberg i la seva frase "Our house is on fire". ¿Creus que els nostres fills sabran fer-ho millor que nosaltres?

— Si esperem que els nostres fills actuïn, serà massa tard. Els científics ens han donat fins al 2030 per actuar, per evitar canvis irreversibles, contra els quals ja no puguem fer res. Som nosaltres els que ara hem d’assumir el repte. T’he de confessar que si no tingués un fill potser dormiria un xic millor, no gaire més, però un xic més sí. 

Estimem els fills però no estimem prou el planeta que els deixarem.

— Degut a l’escalfament global es calcula que abans del 2050 uns 240 milions de persones hauran de deixar casa seva. Un científic a qui aprecio molt em va dir que si tots tinguéssim més empatia no existiria el canvi climàtic. 

Explica’m una escena que mostri aquesta empatia.

— Un dia érem en un parc amb altres nens que es van espantar molt perquè va aparèixer una simple abella. De seguida va començar una cacera per matar-la. Llavors va venir el Nil i em va preguntar per a què servien les abelles. Jo li vaig explicar que la seva vida és essencial per a la nostra, bàsicament perquè sense insectes pol·linitzadors no podríem produir, com a mínim, el 75% dels aliments. Ell se’n va anar cap al grup de nens i els va dir que no estava bé voler matar l’abella i que, a més, no havia picat a ningú. Els nens, que eren més grans, se’l van quedar mirant amb cara d’incredulitat, però van marxar. Ell va estar la mar d’orgullós d’haver salvat aquella abella.

Com va viure el teu fill el confinament?

— Va ser una sort que coincidís amb la primavera. Li vaig comprar una lupa i vam passar moltíssimes estones al jardí observant com anaven creixent les plantes, com floria el mandariner o com sortien de la hibernació els dragonets. També vam veure com entraven abelles solitàries dins del nostre hotel d’insectes. Ara, per una altra banda, també ens va servir per valorar la importància de l’escola per als nens, no només per la part lectiva sinó també per la part social, d’autonomia, de presa de responsabilitats... 

Quina relació té el teu fill amb els animals?

— Hi ha animals que no són tan atractius com un gos o un ós panda. Quan parles d’un ratpenat o d’una serp segur molts nens diran que no els agraden. En canvi, el Nil et dirà que li agraden molt. Els ratpenats, per exemple, perquè ell mateix ha vist com es mengen els mosquits. Ens hem passat hores mirant el fanal de davant de casa, per on vola cada vespre una pipistrel·la, que és un ratpenat petitó. Ell ha vist com es menjava els mosquits que tant el molesten. Evidentment, em va demanar un peluix de ratpenat que sempre porta a tot arreu. 

stats