El consultori
Família29/07/2023

Criança positiva, què és i com s’aplica?

La criança positiva no és incompatible amb "perdre els papers un dia"

BarcelonaA moltes cases els matins dels dies feiners són força caòtics. Costa que els fills es llevin, esmorzin i es vesteixin sense discussions. El “farem tard” o el “va, corre, que ja hauríem de ser fora” es tradueixen tot sovint en nervis i fins i tot crits. Un gest tan simple com deixar triar entre només dues mudes i preparar-ho el dia abans pot fer canviar aquestes dinàmiques. A més és una manera respectuosa de tractar els fills. Aquest és només un exemple de la criança positiva (o responsiva) que ha existit sempre però que darrerament va guanyant terreny. Es basa, principalment, en apostar per crear vincle en lloc de castigar i deixar enrere “l’antiga manera d’educar a partir de càstigs i cops”. Així ho explica Sílvia Blanch, vicedegana de pràctiques i secretària de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que situa el naixement d’aquest enfocament de criança en el Positive Parenting Programm, un programa australià per acompanyar famílies que s’ha anat adaptant fins a donar lloc a la criança positiva i responsiva.

Acompanyar i no criticar ni penalitzar

L’objectiu principal de la criança positiva és acompanyar l’infant perquè adquireixi estratègies a la vida. Blanch relata que es tracta d’educar amb respecte, autoritat –que no autoritarisme – i confiança per crear més vincles que la por, perquè un fill o filla no deixi de fer coses per por que els pares s’enfadin sinó perquè sàpiga i entengui el perquè no s’ha de fer. Seria la diferència entre explicar que no correm al volant perquè hi ha càmeres i multes o perquè no volem que ningú prengui mal.

Cargando
No hay anuncios

La criança positiva és diferent de la criança amb aferrament?

Blanch detalla que l’aferrament és “clau per a la salut mental i emocional de qualsevol persona”. Per a l’experta, un infant necessita saber que és important i que té algú. “És un missatge molt potent, que dona seguretat”, afegeix. Per això defensa que l’aferrament és imprescindible per poder fer una criança positiva, perquè per crear la confiança i que un infant creixi segur no pot estar “temorós”.

Cargando
No hay anuncios

Com són els nens educats amb criança positiva?

Blanch defensa que les criatures pujades positivament són més segures, tenen més clar el que volen i poden argumentar i contraargumentar. Això, diu, és perquè tenen “una ment més pròpia, no només obeeixen”. “Una criatura es comunica, parla i dona raons”, afegeix Blanch, que reconeix que en alguna ocasió els progenitors es poden fins i tot adonar que els petits tenen raó en el que demanen. Per tant, no fan les coses “perquè toca” sinó que volen entendre i opinar sobre el que fan. En aquest sentit, Blanch recorda que un infant és una persona “de ple dret”, amb opinió. “Nosaltres, com a pares, podem prendre decisions que l'afectin, però si hi ha confiança ens podrà dir que no li agraden”, diu Blanch, malgrat que hi hagi aspectes “vitals” que no s’han de poder negociar.

Cargando
No hay anuncios

Incongruències?

A un nen se li diu que no cridi, moltes vegades, cridant. Les incongruències, durant la criança, són moltes i Blanch accepta que es poden “perdre els papers un dia” i que hi hagi situacions o dies en què es tingui “menys paciència”. Però per a la vicedegana la criança positiva no és incompatible amb aquestes situacions, perquè també es tracta de reconèixer aquestes condicions davant dels nens.

Cargando
No hay anuncios

I la criança positiva a l’escola?

A l’escola la criança positiva també és possible, diu Blanch, però no s’ha de confondre amb deixar que l’infant ho decideixi tot. “Això és atorgar-li una responsabilitat que no li pertoca –explica Blanch–, i a vegades tenim infants estressats i desbordats perquè porten el pes de totes les decisions". La clau, insisteix Blanch, és poder ajustar “necessitats i situacions”, i insisteix que els pares i mares, i també els docents, han de saber la seva posició perquè els infants despleguin tot el seu “potencial” sense que hagin només d’obeir.

Cargando
No hay anuncios