Criatures 31/08/2019

10 raons per adquirir joguines amb seny

Triar una joguina és un acte d’amor, ple de possibilitats d’aprenentatge i creixement. Regalar-ne no ha de servir per calmar l’ansietat dels adults o el sentiment de culpa, i encara menys ha de servir per aparcar la criatura

Trinitat Gilbert
4 min
Consells per triar bé les joguines

A qui no li ha passat mai? S’acosta un aniversari infantil, hi ha poc temps i, sense donar-hi gaires voltes, s’opta per adquirir la primera joguina que s’ajusta al pressupost. Sense pensar-hi més. Sense passar pel cervell reflexiu. “En la compra de joguines, la reacció més primària seria deixar-nos enlluernar”, explica Marta Burguet, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), que afegeix que la publicitat, els colors, les textures i fins i tot les olors de les joguines “fan que l’atracció entri pels sentits i no necessàriament pel sentit pedagògic de la joguina”.

Imma Marín, experta en el joc, juga amb la seva neta Amèlia Perich Aragay. L'especialista defensa apostar per joguines educatives, que estimulen l'aprenentatge de les criatures/ GABRIELLE TEIXEIRA

Burguet diferencia entre el cervell primari, el que actua visceralment, sense temps, i el cervell reflexiu, que atura la reacció primera i actua amb llibertat, perquè “ens dona permís per decidir què volem fer”. Ja sigui per comprar joguines o per a altres accions, si actuem “de manera compulsiva no som lliures”.

Seguint el fil de les joguines, Burguet assenyala que tot educa. “Sovint, els infants s’acaben entretenint amb les joguines més senzilles i creatives, com ara el típic vaixell o avió de paper, que dissenyen ells mateixos i, per tant, promouen l’aprenentatge autònom”, assegura la professora, que forma part del grup de recerca en educació moral (GREM).

JOGUINES QUE SOBREVIUEN EN EL TEMPS

Per la seva banda, Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta de la International Play Association a l’Estat (IPA), indica que “moltes joguines (baldufes, nines, dòmino, l’oca, els escacs) han sobreviscut a la societat que les ha creades, perquè han transcendit les barreres del temps i l’espai. “Són joguines que han connectat i segueixen connectant amb les necessitats lúdiques, de creixement sa i harmònic, de l’ésser humà”. Marín també sosté que “una joguina no és un objecte per entretenir-se només, perquè actua com a objecte mediador entre el joc i l’infant, l’estimula i l’enriqueix”. Per tant, si una joguina no motiva la imaginació i la curiositat (és a dir, no és font de descoberta i gaudi), “no podem considerar-la una joguina”.

La presidenta de l’IPA opina que “triar una joguina és un acte d’amor carregat de possibilitats d’aprenentatge i creixement”. “Mai no hauríem de regalar-la per calmar la nostra ansietat o sentiment de culpa, i encara menys per aparcar la criatura i que s’entretingui sola mentre nosaltres podem fer altres coses”. De fet, amb les joguines, la màxima “menys és més” funciona. Hi coincideix el professor jubilat Ramon Casals, que afegeix que, “com menys joguines tingui la criatura, més hi jugarà (és la regla de proporcionalitat inversa)”. De fet, segur que més d’una vegada la criatura acaba jugant més amb l’embolcall de les joguines que amb les mateixes joguines.

Una altra regla que l’autor del llibre 'L’aventura de ser avis' (Cossetània) sosté és la del consum ecològic. “Millor poques i bones, de fusta preferiblement, o de plàstic de qualitat, perquè si no anem a parar a joguines de qualitat pèssima que s’acaben trencant de seguida”, reflexiona Casals.

Un altre dels consells del professor és fer cas de les indicacions de la capsa de la joguina. “Quan diu «A partir de 8 anys», tendim a pensar «El meu fill en té 6, però és molt espavilat». Llavors el que acabarà passant és que ni es mirarà el joc, perquè no sabrà per on agafar-lo”, sosté Ramon Casals. És a dir, recomana “aplicar la regla de cada cosa al seu temps”. I afegeix una última reflexió que cal tenir en compte a l’hora d’adquirir una joguina, i és important: no traduir l’amor en regals, una cosa “que els adults sovint fem de manera inconscient”, conclou Ramon Casals.

10 consells per fer una bona tria

Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta d’International Play Association a l’estat espanyol (IPA), aconsella que la decisió sigui compartida: “Com que no podem comprar tot el que demanen les criatures, cal dialogar i buscar la seva complicitat, per triar-les plegats”.

  1. Cal pensar en la criatura que hi jugarà. Com és? Què li agrada? Quina edat té? Valorar quin és el seu moment maduratiu, els seus interessos, les seves habilitats i capacitats, perquè la joguina ha de proposar un repte assolible. Recordeu que la joguina ha d’agradar més al petit que a l’adult.
  2. Llegiu les explicacions de la capsa. Us donaran una idea més acurada del que trobareu a dins: l’edat indicada, els materials, les possibilitats que ofereix, etc.
  3. On jugarà? A casa? Al parc? Cada espai crea unes condicions determinades que cal tenir en compte prèviament.
  4. Amb qui jugarà? Volem una joguina perquè jugui sol? Jugarà amb nosaltres? Amb altres infants de la seva edat? Amb germans més grans? O més petits? Si és per jugar amb criatures de diferents edats, caldrà fer volar la imaginació una mica més per triar joguines prou obertes perquè puguin donar molt de joc.
  5. Que despertin les ganes de desplaçar-se, saltar, enfilar-se, mirar, imaginar, abraçar, estimar, provar, crear, investigar, decidir. Les joguines ofereixen una visió determinada del món, així que els valors que us mouen a vosaltres s’han de veure reflectits en la tria.
  6. Les joguines transmeten una visió del món. Per això és tan important el joc simbòlic, en què les joguines es posen en el paper d'altres persones: el botiguer, el bomber, el policia, el mestre d'escola. A més, no hi ha cap joguina que puguem considerar ni sexista ni bèl·lica sinó que l'adquireixen amb l'ús que l'infant li dona.
  7. No només són joguines les que comprem, també ho són els objectes que, de manera efímera, l’infant converteix en una joguina. Permeteu-li jugar amb objectes (la cullera de pal, la cadira, el colador, les vostres sabates... i també pedres, aigua, fulles, escorça, petxines...) que incentivin la imaginació i la capacitat creativa.
  8. Variades. Cal pensar en el conjunt de joguines com en un menú. Hem de posar al seu abast una mica de tot (ni massa, ni poques, i de diferents tipus) perquè puguin triar en cada moment el que més convingui al seu joc.
  9. Responsables. Penseu de quin material és la joguina, com es podrà reutilitzar o reciclar després, d’on prové, i si el seu procés de producció segueix criteris de responsabilitat social i mediambiental.
  10. Segures. Assegureu-vos que estiguin etiquetades amb la marca CE de manera indeleble i que portin l’adreça del fabricant o distribuïdor ben visible.
stats