Postpart: cosa de dos

Amb el postpart comença un canvi de posició social i familiar que suposa passar de ser company a ser pare o mare, en el cas que la parella sigui una dona. La parella ha de poder sostenir aquesta nova família que sembla tan fràgil als primers moments. Tot i que aparentment perd protagonisme, perquè el focus està posat sobretot en el nouvingut i la mare, la parella també hi està implicada i és important que se la faci partícip. Roger Buxarrais, psicòleg clínic i terapeuta familiar a l’Associació Resitua’t, considera que la parella és la gran oblidada per l’administració, amb una baixa de paternitat insuficient. Però que estigui present i implicada durant el postpart a nivell intrafamiliar i social depèn de la relació de parella, de com comparteixen i viuen la paternitat/maternitat: “La mare pot fer més o menys partícip el pare, i ell, per la seva banda, també pot voler quedar-se al marge o no, però a la societat actual la figura del pare s’ha modificat, no té res a veure amb el que passava fa dues generacions. Actualment el pare no és l’únic sustentador econòmic, la parella pot tenir una relació d’igual a igual, l’home no ha de renunciar al paper que juga a casa, tots dos tenen responsabilitats laborals i també poden compartir les tasques de la llar i els fills”, comenta Buxarrais.

El Guille fa un mes que s’ha estrenat com a pare per tercera vegada. Tres embarassos, tres parts, tres nenes i tres postparts familiars perquè, com ell diu, “el postpart és familiar”. “Sempre parlem del de la mare però el vivim tota la família, i en aquest cas que ja teníem dues filles també els afecta a elles”, afegeix. Tothom pot pensar que repetir com a pare ho fa tot més senzill, saps com agafar un nadó, canviar bolquers, etc., però el Guille diu que t’oblides bastant ràpid del que passa: “Sembla que hauries de saber-ho tot però no. Quan tens el primer fill només t’has de fixar en ell, recordo el primer postpart més relaxat, plàcid i tranquil. Ara hem d’afegir-hi dues nenes que tenen unes necessitats, van a l’escola, s’acostumen a una nova germana… Es fa més difícil”.

El Guille té clar que el seu paper en el postpart és el d’intentar que les coses funcionin. “La protagonista és la nena, després la mare i tu estàs al darrere. El vincle el té amb la mare, tu també tens els teus moments però per ara sobretot li toca prendre el pit i a mi cuidar la mare, que a nivell físic és qui ho pateix més. Tenen unes seqüeles físiques, dormen menys, donar el pit és exigent i pot haver-hi punts”, comenta el Guille, que es percep com una mena de proveïdor que està alerta del que cal a nivell logístic perquè la mare pugui tenir un postpart tan fàcil com sigui possible.

Cada vegada hi ha més pares implicats amb els seus fills des d’un principi, a diferència de fa uns anys, quan semblava que els homes estaven mancats de recursos per comunicar-se amb persones tan petites: “La parella està present a l’embaràs, a les classes de preparació al part o al mateix part, en què poden tallar el cordó, un acte simbòlic que representa aquesta figura del pare, de mediador en aquesta relació tan important mare-fill. Per sort la presència del pare ja no és estranya i cada cop està més consolidada”, apunta el psicòleg.

La tornada a la feina

Un cop la parella torna a la feina és possible que se senti menys segur o segura perquè passa menys hores amb el fill, però si la mare afavoreix no deixar-lo de banda, a mesura que passa el temps es va posicionant i guanyant seguretat. Si la parella se sent oblidada o no s’acaba de sentir còmoda en aquesta nova etapa és molt important parlar amb la mare per evitar que hi hagi algun ressentiment. Roger Buxarrais explica com a vegades costa ressituar-se i construir aquesta nova família. “El més fàcil és que la parella torni a la feina i es vagi distanciant, mentre la mare, que està 24 hores amb el nadó, el coneix a la perfecció i se’n fa càrrec sempre. Cal evitar aquestes situacions i si hi ha possibles inseguretats fer-hi front comú per superar-ho”, recomana el psicòleg.

EL POSTPART, EL GRAN DESCONEGUT

A les classes de preparació al part se’n parla, del postpart, però en aquell moment els futurs pares estan centrats en l’embaràs i els costa imaginar-se què passarà més enllà del part. El Guille reconeix que és cansat i dur, sobretot per a les mares. Malgrat l’esgotament assegura que és bonic, que hi ha moments tendres i que el millor és que pots estar amb el teu nadó, que s’ha d’aprofitar perquè el temps passa molt de pressa i el que estan vivint ara serà diferent del que passi d’aquí tres mesos o un any: “Amb la tercera filla tinc clar que tot passa, constantment vas tancant etapes, el nadó, tu i la família al complet evolucioneu, potser per això ara ja sabem que arribarà un dia que estarem menys cansats”, diu. El postpart és una nova situació familiar plena d’ambivalències, emocions contradictòries tant per a la mare com per a l’altre. Hi ha moltes variables en joc, és una etapa de canvis i d’adaptació en què passen coses a tothom, parelles incloses.

El Jac també fa un mes que s’ha estrenat com a pare de la Tana i diu que això del postpart està sent com s’esperava: “Tothom ens deia «Descanseu ara!» Semblava que arribaria l’apocalipsi. Havíem vist que hi ha pares angoixats i uns altres relaxats. Nosaltres teníem clar que volíem intentar ser uns pares tranquils”, comenta. El seu dia a dia consisteix a fer que la seva dona, la Mai, estigui tan relaxada com sigui possible, perquè si elles estan bé, ell també. Diu que tenen son i es desperten a les nits, que han tingut problemes de lactància que ja s’han solucionat, però sabien que podia passar. Ell treballa des de casa i té clar que mentre pugui seguirà centrat en elles. Fins ara es repartien les tasques domèstiques al 50% però com que la mare ha d’alletar la filla ell ha assumit la totalitat de les obligacions de la llar perquè ella es pugui centrar en la lactància. “Cap dels dos estem treballant i ens dediquem a temps complet a la Tana i a la recuperació de la Mai. No em vull ni imaginar els que tornen de seguida a la feina i la mare es queda sola a casa”, diu.

JA ETS INVISIBLE?

Algú li ha preguntat al Jac si ja és invisible. Assegura que no comparteix aquesta sensació en absolut. Tot i que és cert que ha perdut protagonisme, se sent molt útil i se’l té en compte. Reconeix que et canvia la vida: “Però jo tenia tantes ganes que me la canviés i que arribés, que aquesta nova etapa no m’aclapara en absolut”, conclou el Jac.

A partir de la seva experiència professional, Rut Bordes, doula especialitzada en la tècnica psicocorporal Alexander, s’ha trobat amb pares que al postpart se senten abandonats tant emocionalment com sexualment: “Encara apareixen comportaments masclistes d’homes que esperen que a ells també els cuidin, quan en realitat la dona no pot estar per gaire més que pel nadó”, diu la doula, que recomana parlar-ho amb la parella i fer un treball racional per ser conscient de com se sent i què cal fer per solucionar-ho. També hi ha parelles que se senten excloses no per falta d’actitud ni ganes sinó perquè la mare és sobreprotectora i deixa de banda la parella.

El postpart és un moment de canvi important. La mare necessita de la parella suport emocional, físic i de confiança. “És cert que els pares no poden donar el pit, però hi ha moltes altres coses com el bany, vestir el nadó, canviar-lo, que sí que poden fer i que els permeten anar creant un vincle amb aquella persona que també els faci especials”, recorda Bordes.

El paper de la parella en el postpart

Entenent que la parella també s’ha de ressituar en aquest nou escenari... Què haurien de fer? Per a la terapeuta sistèmica Montse Pedrafita, l’ideal és:

• Donar suport físic i emocional, acompanyant les noves necessitats de la família. Facilitar que la mare tingui el temps i la tranquil·litat que fan falta per poder estar per les necessitats del nadó. Preveure una ajuda externa, si és possible, per resoldre qüestions pràctiques. Ajuda a adaptar-nos a la nova situació.
• Poder demanar suport sempre que el necessitem. Les parelles tenen l’opció de demanar ajuda i trobar espais per compartir com se senten i explicar què necessiten.
• Cal donar temps a les coses. La sensació de no tenir urgència és bona tant per a les mares com per a les parelles. Hi ha temps per anar resolent coses i trobant solucions, perquè tot s’assenti i tots els membres de la família s’acomodin a la nova situació.
• Amb l’embaràs comencen els canvis. Anem trobant el nostre lloc a poc a poc. Tenir en compte la història personal per veure d’on partim en la nostra paternitat és un exercici que pot ajudar a situar-nos amb més facilitat en el moment del postpart.