Família 20/04/2019

A casa i amb l’anglès? ‘Yes, we can’

Si aprendre anglès com si es tractés d’una llengua materna és la millor fórmula per aconseguir-ho, fer-ho en família és tota una aventura. Comptar amb els recursos adients és el primer pas per posar-s’hi

Esther Escolán
5 min
A casa i amb l’anglès?
 ‘yes, we can’ Vincle pares-fills, Clau en l’aprenentatge

Com més aviat millor. Aquesta és la resposta de qualsevol mestre d’anglès a la pregunta de quan un infant s’ha de començar a familiaritzar amb l’idioma. Ja se sap que si s’aprèn en paral·lel al matern, les opcions que l’incorpori de manera natural en el seu dia a dia es multipliquen, i això, en un context en què l’escola no acaba d’incorporar-lo com a llengua vehicular i en què, en canvi, el mercat laboral el requereix cada cop més, és un gran valor afegit.

DES DEL BRESSOL

La Bego Corrales (a la foto amb els seus fills) va decidir posar mans a l’obra tan bon punt va ser mare del seu primer fill, fa 13 anys. “Ja abans havia decidit que l’hi ensenyaria a casa, des del principi, perquè jo vaig estar anys estudiant per tenir un bon nivell”, diu. Corrales és mestra d’anglès a Primària i a la feina observa de primera mà com “fent unes poques hores a la setmana no n’hi ha prou per aprendre’l bé”.

Com apunta, “cada família pot decidir quin enfocament vol fer del tema”. En el seu cas, ella parlaria als fills en anglès i el seu marit ho faria en català. “Com que l’idioma social és molt potent, vaig fer que l’anglès fos molt present en tot el que fèiem”, recorda. El principal problema, destaca, “va ser parlar anglès davant d’altres persones catalanes”. Sense adonar-se’n, en aquells moments van començar a canviar al català, de manera que van acabar sent capaços de parlar simultàniament anglès o català depenent de si hi havia o no altres persones davant. Ells i els seus fills, de 13 i 5 anys. Tot i així, apunta, hi estan tan acostumats, que de vegades no s’adonen que estan parlant en anglès o quan es refereixen a coses seves també fan servir l’anglès.

EL NIVELL DELS PARES

A mesura que els nens creixen, l’idioma social -el que utilitzen a l’escola, amb els amics o la resta de la família- guanya pes, la qual cosa va fer que el fill gran de Corrales comencés a defugir parlar anglès als 10 anys. “Primer em vaig frustrar bastant perquè li parlava anglès i ell responia en català, però vaig llegir un llibre amb experiències d’altres països en què deien que és perfectament normal que hi hagi aquesta crisi i que tot i així no havíem de rendir-nos”, explica la mestra. “Malgrat tot, quan veig que els meus dos fills juguen entre ells en anglès, veig que ha valgut la pena”, afegeix.

Hi ha molts progenitors als quals els encantaria dur a la pràctica aquest desplegament, però el seu desconeixement de l’idioma deixa la intenció en tan sols una flamarada. A tots ells Corrales els insta a no defallir i a llegir el seu llibre, 'Aprendre anglès en família'. Allà trobaran diferents testimonis de famílies que ho han fet a diferents nivells amb resultats sempre positius. “Precisament, en una d’elles cap dels dos pares li havia parlat anglès al seu fill. Al nen el vaig conèixer a l’escola, amb 6 anys; parlava anglès perfecte i tenia un vocabulari molt ampli. Li vaig preguntar amb qui parlava anglès i em va dir que amb ningú. Vaig contactar amb la família per entrevistar-los. L’únic que havien fet és que el nen veia la tele en anglès des que va néixer”, recorda.

COMPONENT LÚDIC

Preguntada sobre quines pràctiques ens acosten a l’èxit, Corrales subratlla que com més millor. “Tot el que puguin fer en anglès, endavant; com més hores, més aprenen”, sosté. Això sí, assenyala, “han de ser activitats que els agradin, que no ho vegin com temps d’estudi, sinó que fan servir un altre idioma per veure la tele, jugar, cantar, divertir-se...” Si, a més, els infants poden parlar amb algú, encara millor, “perquè veuran la utilitat de parlar anglès, que, bàsicament, és comunicar-se amb altres persones”, i si poden fer estades, curtes o llargues, en països de parla anglesa, per a Corrales “ja seria perfecte”.

Tant al seu llibre com a la seva web, la mestra d’anglès posa a l’abast de les famílies una sèrie d’eines i recursos com articles amb recomanacions, llibres en anglès, cançons per temes i jocs interactius per aprendre anglès, així com recursos per a adults. I apunta: “Evidentment, com que l’anglès no està present a la nostra societat, les principals fonts que podem fer servir són la televisió, els jocs interactius i les cançons”. Al seu parer, els audiollibres “també són una eina molt interessant si no estem prou segurs de la nostra pronuncia i ens poden ajudar tant als adults com als nens”. En aquest sentit, assenyala, la tecnologia és “la nostra millor aliada, ja que permet escoltar qualsevol cosa en anglès, buscar subtítols i vocabulari nou, saber com es pronuncia una paraula, etc.” I conclou: “Mai ha sigut tan fàcil”.

Vincle pares-fills, clau en l’aprenentatge

L’ensenyament d’idiomes sembla l’eterna assignatura pendent del sistema educatiu del nostre país, motiu pel qual molts pares decideixen que els seus fills l’aprenguin com a extraescolar. Sabedors de la plasticitat del cervell dels nadons i de la predisposició natural a assimilar un nombre il·limitat d’idiomes, des de Helen Doron proposen que els més petits comencin a familiaritzar-se amb l’anglès a partir dels quatre mesos. Ho fan a través dels cursos Baby’s Best Start, on els infants de fins a tres anys, acompanyats per un dels seus progenitors, gaudeixen d’una sessió que conté entre 20 i 25 activitats curtes i molt variades entre rimes, cançons, balls i estímuls sensorials diversos. Tal com explica Meena Athwani, master franchisor de Helen Doron English a Catalunya, Aragó, la Rioja i Navarra, “l’objectiu és adaptar les classes de manera que cada criatura assoleixi de manera natural l’idioma, acompanyats d’algú significatiu per a ells/es”. En aquests cursos els infants també desenvolupen aspectes com la prelectura, la psicomotricitat, el llenguatge de signes, la música i els ritmes. “Totes aquestes activitats -destaca Athwani- es fan sota la direcció d’un professor especialment format per a fer-les i acompanyar pares i mares a seguir l’activitat amb confiança”. L’acompanyament que fan pares i mares a l’aula és especialment important. Es tracta, en paraules d’Athwani, “d’un moment per passar una estona lúdica i de diversió junts de manera relaxada: els sentiments que envolten l’activitat són d’exclusivitat i de dedicació única, alhora que es té la satisfacció d’estar invertint en el millor futur per al nen”. En aquest desplegament, la complicitat dels progenitors esdevé clau, fins i tot fora de l’aula, quan, tal com explica la master franchisor, “segueixen nodrint el vincle que tenen a classe amb les audicions diàries de cançons i les visualitzacions dels capítols”. A partir dels 3 anys, quan pares i mares surten de l’aula, és clau continuar comptant amb la seva implicació per seguir incorporant l’anglès en diferents contextos, ja sigui a través de la lectura amb l’apli Read de Helen Doron English, veient i comentant pel·lícules o sèries adients per a cada edat, amb els jocs de taula o les múltiples activitats que s’organitzen als centres (contacontes, activitats culinàries, clubs de lectura, etc.).

stats