Jan Garrido: "Als homes, ser pares, ens fa molt bé"
Músic, educador, terapeuta gestalt i pare del Bru, de 3 anys. És fundador i membre del grup d'animació musical Xiula, amb 14 anys d'història i 7 discs, com ara 'Babynova', 'Descontrol MParental' i 'Cuarto Lagarto'. En la seva música hi ha continguts educatius, sentit crític, humor i vitalitat. Ara presenten 'Xiulaland', on col·laboren Manu Guix, l'humorista Wizproblem i el cos de Bombers de la Generalitat. Aviat trobareu el videoclip amb els bombers a xiula.cat.
BarcelonaGegant, tu tens el cor gegant / criatura preferida / revolució solar / Gegant, tu tens el cor gegant / fas tremolar la vida / petita bomba nuclear. Després de sis discs, Xiulaland, és un retorn als orígens, al motiu que va fer que ens trobéssim, als motius pels quals fem tot el que fem.
Això que cantaves és Gegant, una de les darreres cançons.
— És una cançó especial que explica com és aquest amor que sento pel meu fill, un amor gegant, com també és gegant el seu cor. Explico aquest amor incondicional i absolutament fora de mida que vivim tots els pares i totes les mares. I l'enorme agraïment a la meva parella que sento, un enorme agraïment al meu fill i també a mi mateix per tot això que ens està passant, que és preciós.
Petita bomba nuclear...
— Un fill ho fa saltar tot pels aires, fa explotar la teva vida. L'amor que sents per ell ho fa trontollar tot fins als fonaments. Fa trontollar el teu ego, la manera com havies entès la vida. En canvia la paciència, la presència. És un desplaçament miraculós. Si t'obres a aquesta experiència veus com el teu ego es doblega gràcies al pes de tant amor. I vivim una oportunitat per curar algunes ferides del passat, per integrar-les, per a madurar no des de la teoria sinó profundament.
Explica'm això dels bombers.
— Tinc una bona amiga que treballa al cos de bombers i va sorgir la idea de fer una cançó conjuntament. Fins ara hi havia aquella cançó de la camisa oberta i el bigoti tort, però no ens representava gaire a nivell de valors i vam voler fer-ne una altra que fos una eina divulgativa per entendre la feina de bombers i bomberes, que ens permetés explicar a nens i nenes què cal fer si un dia hi ha foc a casa, com ara que és important tancar totes les portes. La cançó es titula Bombera i la protagonista és una nena, per fugir de l'estereotip.
Què t'has hagut de replantejar, en ser pare?
— La masculinitat, per exemple. Tenir un fill em fa reflexionar sobre com ser home avui. M'he hagut de mirar a mi mateix ja que, pel meu fill, jo soc el seu referent masculí. Em pregunto com em poso davant d'ell. He hagut de pensar en quins referents masculins vaig tenir jo quan era un nen i un jove. Algun cop sento a dir que ningú ens ensenya a fer de pares i jo, pel que visc, veig que només hi ha una manera. Per aprendre a ser pare cal ser-ho. Això vol dir passar el màxim d'hores amb el fill, que creixi el vincle, la presència, la capacitat de cura.
Et sents encara un pare novell?
— Aprenc molt cada dia i tinc encara molt per aprendre. La paternitat està sent un regal i una sort, una oportunitat de tornar a pensar com soc jo com a persona. Estic vivint aquest amor d'una manera que m'està fent molt de bé. Als homes, ser pares, ens fa molt bé si vivim l'experiència de ben a prop. Hem de passar de la dopamina i la testosterona, que d'això els homes ja n'anem ben servits, i segregar més oxitocina, que és la de la tendresa, l'amor que cuida, l'amor fraternal.
Quin és el millor moment del dia?
— Qualsevol. Qualsevol és el millor sempre que estiguis absolutament present, amb el mòbil a l'altra punta de la casa. Estar plenament vivint allò que vius genera molts canvis, genera moltes coses precioses.
Carai, m'agrada molt això que dius.
— A vegades vaig caminant amb ell pel carrer, agafats de la mà, i tinc una sensació de felicitat immensa, un goig intern enorme només pel fet d'estar amb ell, sense que passi res en especial. Per a mi, aquesta és la felicitat més especial, la més intensa, la que no necessita inputs de fora. Fa que em senti l'home més afortunat del món. I no passa res. Només que estem junts. Sentint que ens fem bé l'un a l'altre.
Explica'm algun moment viscut amb el Bru relacionat amb la música.
— El primer dia que em va demanar que volia escoltar Verdura i peix que és una cançó que vam fer fa dotze o tretze anys. Qui sap quants de cops l'hem cantat, quantes mans amunt, quantes festes ha aixecat i tantes coses precioses. I ara, el meu fill de tres anys em diu que la vol escoltar i jo sento per dins una cosa que no es pot explicar. Quantes voltes que fa la vida, oi? Hi ha una cosa d'espiritual en tot això.