Els 10 imperdibles per veure en família del Festival Grec

BarcelonaTan important és que els fills s'ho passin bé com que els pares no hi pateixin, amb els espectacles familiars. Amb aquest esperit tan exigent com obert de mires (que és com s'ha d'anar sempre al teatre) escollim deu espectacles divertits, creatius i inesperats d'entre tota l'oferta del Festival Grec, el lloc ideal per anar més enllà del costum.

L'espectacle del 2 de juliol és com la festa major de Santa Eulàlia del Grec: per a tots els públics, gratuïta i popular. Un funambulista travessarà el cel entre el Portal de l'Àngel i la Gran Via, i promet deixar la canalla bocabadada. L'espectacle té una banda sonora pròpia i una coreografia de Rachid Ouramdane, però el que es passejarà per sobre d'una cinta llarguíssima és el funàmbul Nathan Paulin, considerat el millor del món i amb uns quants rècords mundials de llargada.

Si voleu encertar-la segur i sou de deixar els experiments per a la gasosa, els concerts del 19 al 22 de juliol a la plaça Margarida Xirgu són el vostre lloc. La resposta és sí, hi ha bar; i no, no hi ha cotxes. El cartell és imbatible per als més petits: Heavy per Xics dijous (himnes rock i clàssics catalans convertits en heavy metal), Lali Begood divendres (nivellàs musical, textual i molt de love'n'roll) i Pep López dissabte al vespre (temes folk perquè els ballin pares i fills), sempre quan el sol ja s'està ponent. Aniran a dormir tous.

Aquesta instal·lació genera aquella febre irresistible en la canalla d'haver d'anar a saltar com sigui sobre les pilotes inflables (també és veritat que estaria bé que no estigués tan massificat perquè fos divertit). Acostumats als parcs tradicionals, al·lucinaran amb aquesta arquitectura feta a mà amb boles, teixits i ganxets, d'on surten personatges curiosos i gronxadors amagats, obra del col·lectiu Den Draad [la corda] que dirigeix l'artista Cathy Bertel. No té més truc: amunt!

La història s'ha explicat a través de les gestes dels homes que es barallen. Ara els Farrés Brothers, experta companyia de teatre familiar, signa un espectacle de carrer que mostra justament com la destrucció ha configurat el món. Una troballa arqueològica en unes obres servirà per excavar, a través del gest i l'humor, en la masculinitat tòxica.

Que els artistes de circ són d'una altra pasta ho demostra aquest espectacle, en què al repartiment hi ha tres septuagenaris que fan acrobàcies, equilibris amb el trapezi, mim, malabarismes i altres números de circ, al costat de dos artistes joves. ¿Us imagineu els avis dels vostres fills cap per avall? Doncs Leandro Mendoza dirigeix un espectacle amb els pioners del circ contemporani per parlar de llegat, i de quin paper donem als nostres veterans.

Ara que Eufòria està de moda, aprofitem-ho per anar a aquest espectacle de dansa i música que vol representar la diversitat que avui podem trobar a qualsevol pati de veïns; els mateixos artistes són gent que ha arribat de diferents llocs del món i aporta a l'obra el seu estil. Unes projeccions ajuden a imaginar com seria aquesta 13, Rue del Percebe si poguéssim entrar a totes les cases.

Joan Català és un dels artistes de circ més brillants de casa nostra. El que ell fa, en realitat, està a mig camí de les belles arts, el circ i el moviment, és un gènere en si mateix. Aquest no és un espectacle per als més petits, perquè Català demanarà ajuda al públic per manipular barres de ferro i crear un instrument idiòfon (els que vibren tots ells, un triangle, un gong, unes castanyoles). Fill de ferrers, aquí parla de l'herència i de la comunitat a través de la manipulació d'objectes. Serà bonic i original, per a canalla amb curiositat.

Marc Angelet és coautor d'obres tan divertides com Lapònia i Teràpia integral. Aquí, a sobre, s'endinsa en el gènere fantàstic. Això són quatre col·legues que munten una botiga dedicada al còmic i que acabaran tenint ells mateixos superpoders... si els volen, perquè ja se sap que van lligats a una superresponsabilitat. Al barri hi ha aparegut el malvat: La Chispa. Un espectacle per a joves amb actors realment joves.

Quina cosa més preciosa, aquest espectacle. És d'aquells que agraden al gran públic, a mig camí entre la dansa i el circ: combina moviments de grup, equilibrisme, humor i poesia visual. Diria que és per a preadolescents, però han de poder aguantar 90 minuts asseguts. L'excusa escènica és una plataforma que es mou de moltes maneres, i sis ballarins/equilibristes hi juguen. És l'espectacle emblemàtic de Yoan Bourgeois, un acròbata i coreògraf que explora la idea de gravetat que fàcilment podem vincular amb les ensopegades, caigudes i dificultats de la nostra vida diària.

De vegades és complicat trobar moments per compartir amb fills adolescents. El Teatre Grec és el lloc i el moment. La Ludwig Band no són l'últim crit de la música urbana, cert, però són la banda que heu d'escoltar al cotxe si els vostres pares us posaven Sisa i vosaltres els heu posat Manel. Al Grec hi preestrenaran el seu nou disc, produït justament per Manel, que ja té un single prometedor (assageu a Spotify). Tothom que els ha vist en directe ha quedat fascinat pels de Quim Carandell i la seva potència performàtica, i tothom que hagi sentit S'ha mort l'home més vell d'Espolla l'ha acabat corejant.