Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

La família és la solució

Formar part d’una família és estar amb un grup de persones que es cuiden, i per això hi ha molts models de composició del grup familiar. El sentiment de pertànyer a la família dura tota la vida, malgrat que, com és lògic, vagin canviant els rols i les responsabilitats de cadascú, la intensitat, la dependència, les responsabilitats i, fins i tot, la manera com ens volem relacionar. Tothom en forma part i la manera com es van establint aquestes relacions té influència al llarg de la vida, especialment en el camp dels afectes i sentiments.

Per què, doncs, sovint sentim en boca de moltes institucions i persones que les famílies són un problema? Parlem de la falta de responsabilitat de la família quan les exigències vénen de l’escola i no de si tenen cura de la canalla, ni de la seva dinàmica, sinó de si fan el que l’escola els exigeix. També hi ha la mirada crítica cap a la família quan es veuen respostes infantils o adolescents inadequades, com si la família fos l’única responsable d’aquestes conductes.

La família està també en el focus de totes les mirades quan es parla d’internet o d’altres recursos tecnològics, malgrat que hi ha més competència entre la canalla que en les persones adultes. I davant tot això, ¿per què no reforcem la idea que la família no és el problema sinó la solució com a grup de proximitat que dóna suport a la canalla i a les persones? ¿Per què exigim des de fora quan, com a família, sabem la complexitat del dia a dia i quan tanquem la porta només fem el que podem i el que creiem més important i no el que ens diuen? ¿Per què hi ha tan poca empatia amb la família? ¿Per què focalitzem l’atenció només en les demandes i responsabilitats en lloc de buscar com col·laborem per acompanyar la canalla en un món amb tantes influències?

Potser no hem arribat a descobrir que el procés educatiu és de tothom, que les famílies tenen el seu espai i que en el grup familiar hi ha infants i adolescents i, per tant, han de participar i tenen dret a tenir veu i a ser conduïts i educats per poder exercir la seva ciutadania amb més coneixement i no ser només usuaris de serveis o demandes de recursos. Encara estaríem a l’Edat de Pedra si des de l’inici de la humanitat haguessin sigut només les persones adultes del grup les responsables de posar les bases del progrés.