Connectats amb l’escola des de l’hospital

El setembre del 2017 la Judit va començar segon de primària ingressada a l’Hospital Sant Joan de Déu. A l’estiu li havien diagnosticat una leucèmia que l’obligaria a mantenir-se allunyada durant un llarg temps de l’escola i dels amics, cosa que per a ella representava el pitjor dels pronòstics. “Per a la Judit l’escola era i és la seva vida”, diu Lluïsa Casellas, la seva actual tutora.

El primer dia de classe, aquell setembre, la mare de la Judit, l’Anna Torramorell, va enviar un whatsapp “Quan vaig rebre el missatge de seguida li vam gravar un vídeo”, explica Teresa Costa, tutora de la Judit el curs passat. A través d’un conte, la Teresa va introduir al grup què volia dir tenir leucèmia i que per poder-se curar la Judit havia de rebre uns tractaments forts que li farien experimentar alguns canvis físics i que, a més, la mantindrien allunyada de l’aula durant un temps. “En vam parlar molt, van fer moltes preguntes i vam resoldre tots els dubtes que se’ls plantejaven”, diu la Teresa. Però les ganes de la Judit de participar d’alguna manera a l’aula es feien presents. L’Anna, la seva mare, i la Teresa van decidir que cada tarda ella i els companys parlarien per videoconferència. “Aleatòriament demanava a tres o quatre alumnes que hi parlessin. Però no ens hi acabàvem de trobar gaire bé i hi havia un moment que ells ja no sabien què preguntar-li”, explica.

APRENENTATGE A DUES BANDES

Arribats a aquell punt, tant la Teresa com tota la comunitat educativa de l’escola Alfred Mata de Puig-reig (Berguedà) van decidir instal·lar dues càmeres a l’aula de segon de primària, una de fixa i una altra de mòbil dalt d’un trípode, perquè la Judit, a través d’una tauleta i des de l’hospital, pogués seguir totes les classes del dia i pogués participar-hi com una alumna més. “Jo sabia que per fer-ho fàcil necessitava dues càmeres permanents, però no sabia com aconseguir-ho”, diu la Teresa. “Finalment l’AMPA va finançar les càmeres i un pare les va instal·lar. I aquí va començar tot”, explica.

Comptar amb una alumna que no és físicament a la classe va requerir un procés d’adaptació progressiu, tant per part de l’equip docent com dels seus companys. “Al principi costa perquè has de treballar amb els alumnes de l’aula i amb una persona que és a l’hospital, però després ho integres i ho normalitzes”, diu la Teresa. “A vegades jo preguntava alguna cosa i em deien «Eh! Que la Judit ha aixecat la mà, també vol respondre!». T’acostumes a comptar-hi i a integrar-la com qualsevol altre infant i t’acostumes que et vegin i valorin la teva feina com a docent, un fet que també necessita un aprenentatge”, diu. Gràcies a la connexió escola-hospital, la Judit participava en els treballs en grup, les lectures en parella, les excursions o fins i tot les obres de teatre. “La Judit hi era sempre present. A la pantalla, però hi era. I això va permetre que els seus companys normalitzessin la malaltia i els seus canvis físics. Un dia tenia cabells i l’endemà ja no. Un dia tenia molta energia i l’endemà s’adormia perquè estava molt cansada”, diu la Lluïsa. “I això també ha permès que la seva tornada i adaptació a l’escola sigui molt més senzilla que en altres casos similars”, afegeix.

HUMANITZAR LA TECNOLOGIA

Així doncs, per primera vegada a Sant Joan de Déu una pacient oncològica ha pogut fer un seguiment en temps real d’un curs acadèmic, i això ha suposat un enriquiment molt important tant per a l’escola com per a la família i la Judit. “No tenia temps d’avorrir-se i només pensava en l’escola. Crec que ha suposat un 95% de la seva felicitat durant la malaltia, perquè no es perdia res del que passava”, explica la seva mare. “És el primer cas i únic que hem tingut a Sant Joan de Déu”, afegeix Carme Barba, docent de l’Escola Magnòlia, de l’aula de pediatria del centre. “Ha estat molt enriquidor. Primer perquè s’ha donat el cas d’una pacient amb molta disciplina i il·lusió per seguir les classes, i segon, perquè els seus companys han fet tot el procés amb ella. Està molt bé que socialment ens acostumem a veure un nen sense cabells o que s’ha inflat perquè ha pres cortisona”, explica.

El cas de la Judit ha estat possible gràcies a una bona triangulació entre la família, l’escola i ella, que cada dia a les 9 del matí ja estava a punt per iniciar un nou dia de classe: “La Judit ho feia tot natural i ho ensenyava tot. Explicava què li feien o qui venia a veure-la. Fins i tot va fer un treball de recerca sobre els professionals que intervenen a la planta de pediatria. Va acostar la vida d’un hospital als seus companys”, explica la mare.

MEREIXEDORS DE PREMI

El cas de la Judit i totes les activitats que l’escola va organitzar per recaptar fons per a la lluita contra el càncer infantil s’han reconegut amb un guardó Baldiri Reixach a les Bones Pràctiques, en categoria d’alumnes, pel projecte 'Amb caliu de l’hospital a l’aula'. El guardó es va lliurar als nens i nenes de segon per haver participat diàriament en les videoconferències amb la Judit. A més de promoure la relació social i l’ús de les noves tecnologies, aquest enllaç va ser la llavor d’altres iniciatives solidàries que va organitzar el centre escolar, com l’elaboració i venda de polseres Candeles -braçalets solidaris- o la venda d’auques per Sant Jordi. El jurat va destacar l’adquisició de valors cívics com l’acceptació, la solidaritat, la comprensió o la superació personal que els alumnes han après a través d’aquestes iniciatives. Avui la Judit continua en tractament, però pot anar a l’escola amb normalitat.

De l’experiència en surt un treball de recerca

L’experiència de la Judit va ser objecte del treball final de grau (TFG) de Sara Jiménez, exalumna d’educació infantil i primària de la Universitat Abat Oliba CEU. La Sara va voler estudiar els beneficis psicoafectius i socioeducatius de l’aplicació de les TIC en les aules hospitalàries i es va centrar en el cas de la Judit perquè era l’única que mantenia connexió diària i a temps real amb la seva escola. “El seu exemple em va portar a pensar si es podria fer en altres casos semblants. Si l’ús de la videoconferència podia exercir de connexió amb l’escola d’origen durant un ingrés hospitalari i si se’n podien constatar els efectes positius”. Segons el director del TFG de la Sara, Ferran Gandol, professor d’innovació i educació de la Universitat Abat Oliba CEU, “la tecnologia ja era present a les aules hospitalàries, però amb l’objectiu de distreure’s o evadir-se de la realitat. En aquest cas s’ha aconseguit humanitzar la tecnologia i, cosa encara més important, s’ha fet invisible perquè simplement exercia de mitjà”, explica. El cas de la Judit ara es vol reproduir amb altres infants també hospitalitzats pels beneficis que s’ha comprovat que ha aportat tant a la pacient com als familiars i companys: “El seu exemple ens serveix per explicar-ho i que la gent s’engresqui”, conclou Carme Barba.