Quina societat volem amb l'educació del segle XXI?

Si entreu a una classe de primària i de secundària i pregunteu a l’alumnat què és el canvi climàtic, us en donaran informacions acurades. Segurament us explicaran que les estacions de l’any han canviat. La primavera ja no és primavera, sinó un hivern llarg. Us relataran també que el canvi climàtic implica el desglaç dels pols a l’Àrtic i a l’Antàrtida. I també us parlaran de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ara bé, si els dieu què poden fer ells o què fan per revertir-lo, llavors es quedaran sense respostes. Ho explica Anna Jolonch, directora del Centre de Lideratge Educatiu LID Barcelona, que assenyala que el repte de l’escola és que l’estudiant lideri el seu procés d’aprenentatge, perquè és la manera de fer-lo participar en la societat, i millorar-la.

El mecanisme que pot fer moure la balança entre transmetre coneixement, que l’alumnat rep de forma passiva, i produir-lo, quan l’assumeix amb motivació, són les competències, que permeten relacionar els coneixements, resoldre reptes, implicar-se en l’entorn més immediat. “Si els alumnes produeixen coneixement, elaboren respostes i aprenen a destriar quina és la informació vàlida d’entre tota la que hi ha”, concreta la professora Anna Jolonch.

I què són les competències? “Les competències posen el coneixement en joc; un alumne és competent quan és capaç de fer servir el seu aprenentatge per resoldre problemes de la vida real. I entre les competències més comunes hi ha el pensament crític i creatiu, el treball cooperatiu, la comunicació”, enumera la professora, que subratlla que l’objectiu final que es persegueix és la capacitat de fer servir els coneixements en context.

Expliquem-ho amb exemples. Si a classe l’alumnat ha d’estudiar els rius, cada un d’ells pot encarregar-se d'una tasca perquè totes conflueixin en el treball final. “Si el grup accepta que cadascú té unes habilitats concretes, i que totes són bones per a la feina conjunta, els prejudicis disminueixen”. De fet, “quan acceptem la diferència, també estem treballant les pròpies pors, i és així com aprendrem també a relacionar-nos en societat amb la resta de persones del món”, assenyala la professora, que afegeix que al treball cooperatiu cal dedicar-hi molts esforços, perquè “treballar de forma cooperativa, acceptant la capacitat de cadascú, vol dir que estarem educant en valors com la compassió, l’empatia, la tolerància, la humanitat i també la democràcia”.

Seguint aquest fil, la doctora Anna Jolonch considera que si l’estudiant ha d’aprendre a treballar de forma cooperativa, el professorat també. “Volem que els petits i els adolescents cooperin, però el professorat no ho fa prou perquè els costa coordinar-se i tenir temps per col·laborar-hi, quan, al cap i a la fi, entre ells també han d'aprendre, i per a això cal un clima de confiança en el qual comprendre les diferències”. De fet, remarca Jolonch, la resistència del professorat a fer canvis i a treballar conjuntament es produeix perquè “el més difícil és canviar mentalitats". "Als mestres se’ls ha de donar suport, formació i se’ls ha d’acompanyar en el procés perquè ho aconsegueixin”, diu. Dit amb altres paraules, “els canvis curriculars per part dels polítics, sense la inversió en la formació del professorat, seran difícils d’assolir, perquè els temps polítics no són els temps educatius”.

Cal remarcar una de les competències, el pensament crític, perquè és bàsic per a la societat del futur. No tenir-ne pot derivar en “el decreixement de la democràcia”, diu la professora. "En un món en què el populisme i les falses notícies creixen, ensenyar a distingir les mentides de la veritat és molt important”, detalla Jolonch. I com s’ensenya a pensar de forma crítica? Un exemple. L’alumnat pot preparar un debat sobre un tema relacionat amb el currículum educatiu. I cada un pot expressar-hi la seva opinió de forma argumentada, amb criteri propi, i tenint en compte l’opinió de la resta. “El pensament crític també vol dir saber dialogar els uns amb els altres”, un fet que no va deslligat de l’opinió argumentada pròpia. 

El relat de cada una de les competències es pot anar argumentant a poc a poc. Apropem-nos a una competència més. La interdisciplinarietat, que es considera cabdal perquè els coneixements es poden aprendre posant-los en relació amb altres matèries. “A la realitat, els problemes són multifactorials, i necessiten perspectives des de punts de vista diferents, i no només des d’un angle, o el que podria ser una única matèria”.

Una escola igualitària

Per la seva banda, Ramon Grau, autor del llibre Educar per a la vida (Rosa dels Vents) i subdirector general d’Ordenació Curricular del departament d’Educació, defineix la societat del futur amb tres elements bàsics que l’escola ha d’ensenyar. “La societat del futur ha de sermés igualitària, ha de saber gestionar la informació i ha de ser humanitària”, relata. 

I com ho ha de fer? Per començar, tindrem una escola igualitària si aconseguim que no hi hagi fracàs escolar entre l’alumnat provinent de sectors socioeconòmics desfavorits, “que és on es produeix actualment tal com expliquen les dades”. Per aconseguir reduir les dades de fracàs escolar, “l’alumnat s’ha de vincular amb l’aprenentatge, ha de buscar sentit en el contingut que rep”, i una manera de fer-ho és fent-lo partícip, fent-lo actiu. Dit amb altres paraules, “cal acotar el problema, el del fracàs escolar, i donar-hi una solució, perquè amb la intervenció es podria disminuir l’abandonament escolar”, diu Grau.

L’alumnat ha de saber gestionar la informació. “Jo consultava enciclopèdies o enviava cartes quan estudiava a l’institut, ara l’estudiant fa consultes a Google i s’envien missatges”. És a dir, les oportunitats que l’alumnat té d’interaccionar amb la informació és molt diferent de com es feia fa pocs anys. Per tant, “hi ha d’haver competències que s’han de potenciar relacionades amb el coneixement, com és l’emprenedora”. Si la informació és més a l’abast que mai, les habilitats per gestionar-les són les que han d’aprendre, perquè, com a adults, a la societat, sàpiguen enfrontar-se als problemes i imaginar-ne les solucions correctes.

I, per acabar, el valor de la humanitat. “L’alumnat ha d’aprendre que les situacions s’han de resoldre sense fer-nos mal els uns als altres; hem de processar les emocions per comprendre’ns a nosaltres mateixos i els altres”, explica Ramon Grau, que prové del món de la docència. Així doncs, l’escola ha d’atendre les emocions, perquè en una societat moderna la humanitat, que vol dir tenir empatia, ser tolerant, acceptar la diferència dels altres i de nosaltres mateixos, és el que farà que sigui millor.