Què implica l'aprenentatge per projectes?

Education Talks, la plataforma d'innovació educativa impulsada per la Universitat Abat Oliba CEU per promoure espais de trobada entre professionals de l'educació, va celebrar al desembre una sessió monogràfica dedicada a l'aprenentatge basat en projectes (ABP). Per inspirar el col·loqui entre els assistents a l'acte es van succeir les intervencions de quatre professionals de l'ensenyament implicats en la materialització del canvi al món educatiu: l'assessor estratègic en transformació educativa i cultura organitzacional de Jesuïtes Educació, Xavier Aragay; la directora d'educació infantil i primària del Col·legi Montserrat, Marta Molina; el membre de l'àrea de Projecte Educatiu d'Escola Pia de Catalunya, Jaume Montsalvatge, i la directora de l'Institut de Sils, Iolanda Arboleas.

Els quatre ponents van coincidir a assenyalar que la innovació a l'educació, en general, i l'aplicació del model ABP, en particular, no pot reduir-se a un esforç individual o a un projecte concret, sinó que ha de ser alguna cosa que canviï l'escola en profunditat. Es tracta de “passar de mestres que treballen amb projectes i innoven a escoles que adopten aquest model i innoven”, va assenyalar Montsalvatge. “Cal donar-li la volta a l'escola”, va observar Aragay, que també va explicar que l'adequat és diferenciar model educatiu de model pedagògic. “El primer fa referència al model de persona que volem formar i, d'acord amb això, es concep el model pedagògic”. És a dir, la idea ha de precedir el procediment, una premissa en la qual es va detenir també Arboleas en assenyalar que “per començar no cal parlar de metodologia, sinó d'un marc ideològic”. En aquesta línia va compartir el seu ideal “d’escola inclusiva” i agent del canvi. “Transformar la societat ha de ser el repte de l'escola”.

Canvis visibles

L'adopció de l'aprenentatge per projectes ha de tenir també expressió en qüestions logístiques, organitzatives i, fins i tot, de distribució dels espais. Aquest tipus d'educació “no pot conviure amb estructures jerarquitzades”, ni tampoc l'escola pot ser un espai “d’aules i passadissos, sinó que ha de mostrar-se com un contenidor apte per créixer i compartir”. El projecte Nova Escola Intermèdia, en el qual s'integren alumnes de cinquè i sisè de primària amb els de primer i segon de secundària, participa d'aquest ideal d'intercanvi, de l'aprenentatge “constructiu”, va explicar Aragay.

De la mateixa manera, la rigidesa de la distribució dels continguts en compartiments estancs d'hores i matèries suposa un factor “limitant”, segons el parer de Montsalvatge. Per salvar aquesta limitació, l'aposta ha de ser per “equips educatius interdisciplinaris que duguin a terme projectes en franges de temps flexible. La vida no es compartimenta en seccions d'una hora”, va argumentar. La interdisciplinarietat és definitòria del Projecte Summa d’Escola Pia.

Educar per a la diversitat

I és que el propòsit de l'educació ha de ser formar persones per a la vida. Una vida l'amplitud i diversitat de la qual sobrepassa els estrets marges dels esquemes culturals preestablerts. D'això es va adonar Marta Molina al llarg dels seus set anys d'experiència en una escola del Camerun. “Moltes de les coses que havia après no servien per a res i unes altres només eren vàlides dins d'un marc cultural determinat”, va explicar. L'experiència de la diversitat ha de ser un valor en si mateix. Si l'objectiu de l'ensenyament és educar per a la vida, l'aula ha de ser reflex de la seva heterogeneïtat. “Tenim un sistema que classifica les persones i reprodueix la desigualtat”, va afegir. Per trencar amb aquesta dinàmica, la classe ha de ser inclusiva i “ser una mostra representativa del món que tenim al voltant”, va subratllar Arboleas.

Canvi de rols

L'ABP comporta, així mateix, un canvi radical en els rols d'alumne i de professor. “El centre és l'alumne i el seu aprenentatge, el professor és acompanyant i guia”, va apuntar Molina. L'eix de l'activitat ha de ser l'estudiant; l'ensenyament “no ha de girar al voltant del professor, les àrees i les matèries”, va ratificar Montsalvatge.

Edicions monogràfiques com aquesta s'intercalen entre els esdeveniments generals d’Education Talks, dedicats de forma genèrica a la innovació educativa. En els monogràfics s'hi inclouen dinàmiques de grup perquè els docents i professionals de l'educació que hi assisteixen puguin treballar al detall el tema proposat específicament. L'anterior edició monogràfica es va dedicar al tema de la creativitat a l'aula.