Buscant un model d’escola saludable

L’escola és un entorn fonamental per a la promoció de la salut, tant física com psicològica i emocional, i dels hàbits que l’afavoreixen. Tot i així, el 85% dels nens i nenes de l’estat espanyol no fan el mínim d’activitat física recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i 4 de cada 10 infants d’entre 6 i 9 anys tenen sobrepès o obesitat. Per donar resposta a aquests desafiaments globals d’hàbits en matèria de vida saludable durant la infància i en l’entorn escolar, l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (Aenor), Nútrim i Cualtis han posat en marxa el Model d’Escola Saludable. Es tracta d’un referencial pioner que neix amb l’objectiu de promoure la vida saludable entre els infants, per així contribuir a mantenir i millorar la seva salut a l’etapa escolar, que, a la vegada, tindrà un impacte positiu durant la vida adulta. “Després d’anys treballant en el sector de l’empresa, vam pensar que podríem col·laborar per crear un model que ajudi les escoles a elaborar una cultura preventiva en l’àmbit de la salut des de la infància perquè els centres, amb una estratègia pròpia, la puguin transmetre als alumnes. Els hàbits de salut es configuren a la infància però no es consoliden fins a passada l’adolescència. Per tant, és una etapa clau, ja que en aquestes edats els infants estan molt motivats per aprendre i transmeten a casa i als seus pares tot allò que passa a l’escola”, explica Marta Prats, directora i fundadora de Nútrim, empresa del sector de la salut que treballa en la promoció d’hàbits saludables a nivell comunitari, educatiu i empresarial, i que és una de les parts implicades en la gestió del nou Model d’Escola Saludable.

El Model d’Escola Saludable que impulsen aquestes tres entitats estableix les condicions que els centres educatius han de complir per desenvolupar un sistema de gestió d’escola que promogui la salut, la seguretat i el benestar dels alumnes i del seu entorn. Les escoles que acreditin que compleixen aquests requisits podran obtenir una certificació -voluntària- que les avalarà en aquest aspecte. Segons explica Eva Subirà, directora d’Aenor Catalunya, les escoles que s’adhereixin a aquesta iniciativa han de complir els requisits d’aquest model, identificant i avaluant els principals aspectes de salut a partir de cinc escenaris clau: la promoció de la salut, impulsant hàbits higiènics com ara els bucodentals; l’alimentació saludable, amb activitats que promoguin la prevenció de trastorns alimentaris com l’obesitat, l’anorèxia o la bulímia; l’activitat física, mitjançant la pràctica d’esports; l’educació socioafectiva, amb l’impuls de la prevenció de l’assetjament o de la discriminació; i el control de l’entorn, amb l’adequació i el manteniment dels espais en matèria de seguretat, temperatura o benestar, entre altres aspectes. “La realitat és que cal dinamitzar la voluntat de treballar en salut i dotar-la d’un camí d’aprenentatge i de millora dins dels col·legis”, apunta Subirà.

MOTIUS PER IMPULSAR EL MODEL

El primer són les xifres de sobrepès i sedentarisme. Segons l’últim estudi Aladino 2015, elaborat per l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) del ministeri de Sanitat, el 41,3% dels infants espanyols d’edats compreses entre els 6 i els 9 anys tenen sobrepès o se’ls ha diagnosticat obesitat. El mateix estudi assenyala que la prevalença de l’obesitat infantil a l’Estat -sense comptabilitzar el sobrepès- es manté per sobre del 18% en els últims anys i que la seva tendència a l’alça durant les últimes dècades ha fet que s’associï a una obesitat epidèmica. “Veiem que en la infància hi ha un excés d’aliments processats que porten molts sucres i greixos que no són de bona qualitat i que els nens mengen sovint, ja sigui per esmorzar a casa o a mig matí, a l’escola. El fet que la majoria facin poca activitat física i es passin moltes hores asseguts a l’aula, mirant la televisió o jugant amb les tauletes agreuja el problema del sobrepès”, apunta Núria Duran, dietista-nutricionista especialitzada en alimentació i nutrició familiar i infantil. De fet, l’estat espanyol es troba entre els països de la Unió Europea on més creix l’obesitat infantil, segons assenyalen les conclusions d’un grup d’experts en nutrició infantil de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC).

“Els canvis d’hàbits costen perquè hi ha desinformació i perquè també hi té a veure la falta de temps en aspectes com el de la conciliació familiar. De fet, la primera educació en hàbits saludables que es transmet als nens és a casa, on aprenen amb l’exemple. A l’escola hi ha d’haver menús saludables i equilibrats però el pes principal s’ha de trobar al nucli familiar. No podem deixar que només facin bé un àpat, al menjador escolar”, subratlla Duran. I és que la mala alimentació, acompanyada de l’augment del sedentarisme, fa que, actualment, hi hagi infants amb patologies cròniques pròpies de persones adultes: hipertensió, diabetis de tipus 2 o apnea del son, tal com assenyala Marta Prats, de Nútrim. “Els mals hàbits es converteixen en factors de risc que, si es mantenen durant tota la vida, contribuiran a fer que, d’adults, aquestes malalties puguin derivar en unes patologies encara més greus”.

El segon motiu fa al·lusió a la falta d’educació socioafectiva. L’autoestima, l’acceptació del propi cos, la capacitat de prendre decisions i la capacitat de relacionar-se amb altres persones són alguns dels aspectes més importants dels infants i adolescents. Per això, cal assegurar les seves necessitats afectives bàsiques, especialment quan l’assetjament escolar es manté a l’alça -durant el 2016 va créixer un 87,7%, segons l’estudi per a la Fundación Mutua Madrileña i la Fundación ANAR-, i tenint en compte les conseqüències a llarg termini que pot desencadenar en la salut dels menors. “L’objectiu de l’educació ha de ser el desenvolupament individual dels subjectes en els aspectes físic, emocional i psicològic, i no només l’instrumental. Per això, impulsar la prevenció de la discriminació no pot ser un acte puntual sinó que el que s’ha de fer és modificar el clima i la cultura del centre i fer que hi intervinguin tots els elements: alumnes, professorat, direcció i família”, observa Andrés González, vicepresident de la secció de Psicologia de l’Educació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

González és un dels impulsors del Programa TEI, una iniciativa de tutorització entre iguals basada en la millora de la convivència als centres educatius per evitar-hi la violència. Els mateixos alumnes es converteixen en “tutors emocionals” d’altres estudiants de cursos inferiors. D’aquesta manera, es treballen els models positius de conducta i disminueix la situació de conflicte. “La nostra màxima és que el patiment no forma part del currículum i podem evitar-lo. La possibilitat d’assetjament als centres on es treballa de manera preventiva és gairebé zero i s’evita que els joves pateixin conseqüències socials, emocionals i de salut en l’edat adulta”, afirma.

El tercer motiu de pes té a veure amb un entorn ambiental condicionant. Factors com la il·luminació, la temperatura o la contaminació urbana afecten el rendiment acadèmic dels alumnes i tenen impacte en la seva salut física. De fet, l’estudi 'Breathe' ha mostrat que els nivells de partícules provinents del trànsit a l’interior de les classes estan en concentracions semblants a les de l’exterior. “Ens hem trobat que el desenvolupament neurocognitiu dels nens és més lent si estan més a prop de la contaminació”, assegura Jordi Sunyer, catedràtic de medicina preventiva i salut i cap del programa de salut infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per l’Obra Social La Caixa, i coordinador d’aquest estudi. Sunyer explica que aquesta exposició deriva en problemes de conducta i d’aprenentatge i que l’afectació és més greu especialment en els primers anys de vida. “Encara no hem pogut comprovar, però, si a la llarga es reverteix”.

ISGlobal proposa una sèrie de recomanacions als centres escolars per mirar de pal·liar aquesta situació que afecta la salut dels estudiants: fer la neteja de les aules al final de la jornada i amb les finestres obertes, apagar el motor dels autocars escolars i cotxes quan estan aparcats davant dels centres i evitar les classes al costat del trànsit o alternativament ventilar-les artificialment, entre d’altres.

LES ESCOLES PILOT

Els centres educatius que compleixin els requisits del Model d’Escola Saludable obtindran un certificat Aenor que acreditarà que aposten per la promoció de la salut. El reconeixement tindrà un termini de validesa de tres anys. Els centres que participaran en les auditories pilot, que s’acabaran de fer durant el primer trimestre del 2018, per comprovar l’eficàcia del model són l’Escola Virolai de Barcelona, el Col·legi Badalonès de Badalona i les Dominiques de l’Ensenyament de Barcelona. Es tracta de tres centres amb un llarg recorregut que ja compten amb diferents segells i certificats de qualitat i que participen en programes i en diferents accions promogudes des dels ajuntaments i altres entitats per promoure bons hàbits i actituds en tots els àmbits vitals dels alumnes perquè es converteixin en “motors de canvi”. “El model de bones pràctiques el poden dur a terme col·legis públics i privats. Quan s’acabi el pilotatge, estarà obert i a disposició de tothom qui el vulgui utilitzar”, diu la directora d’Aenor Catalunya.

Objectius i Avantatges

• Millora la salut i el benestar dels alumnes
• Redueix factors de risc associats a hàbits i a conductes
• Integra la salut i els hàbits saludables de manera transversal en l’àmbit educatiu
• Aplica instruments i estratègies en matèria de salut infantil i juvenil
• Millora els coneixements i les habilitats en matèria d’hàbits saludables
• Obté resultats i proporciona dades que fonamenten les mesures implantades en matèria de salut
• Millora la relació del centre amb altres parts interessades