Els ODS a l'educació, nous reptes de primària a la universitat

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van ser aprovats per l’ONU el 2015 en el marc de l’Agenda 2030. Són un total de 17 fites que pretenen guiar l’acció política, empresarial, social i individual per donar resposta a reptes globals des de la sostenibilitat, el pacifisme, la prosperitat i l’equitat. Cada ODS s’adreça a un camp concret, com ara els de la lluita contra la fam i la pobresa, el canvi climàtic, els recursos hídrics o l’accés a l’educació i a l’assistència sanitària, entre d’altres. Aplicats a l’educació esdevenen nous reptes, des de primària fins a la universitat.

De fet, l’educació és un element clau per assolir-los, dins l’Agenda 2030. L’objectiu 4, per exemple, s’adreça directament a l’àmbit educatiu, però la majoria estan molt relacionats amb la tasca que es pot fer als centres educatius. Des del 1991, la UNESCO ja promou l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) i, actualment, aquesta institució assenyala que es pot parlar d’educació de qualitat quan aquesta “prepara l’alumnat per donar resposta col·lectiva i individual als reptes globals”. 

Però integrar els ODS en l’educació no significa, només, introduir-los com a continguts. Aquesta aposta, segons els experts consultats, demana una pedagogia que sigui “transformadora, que promogui la participació activa i la iniciativa de l’alumnat”, i que faci de les escoles i instituts espais d’experiències per al desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, l’alumnat pot adquirir les competències que li permetin reflexionar sobre l’impacte social, cultural, econòmic i mediambiental de les seves accions i les alienes, i tenir la capacitat de fer propostes per millorar-les.

Això ho ha comprovat de primera mà l’equip docent de l’Institut públic Sant Quirze del Vallès. La seva directora, Judith Miró, detalla que “tot i que en l’ADN educatiu ja fa anys que treballem el reciclatge i el medi ambient, que formen part dels ODS, ens vam adonar que les smart cities (ciutats intel·ligents), eficients i resilients, i l’economia circular s’havien d’incorporar en els valors de l’alumnat, que s’ho fessin seu, des de la pràctica”. Es van posar mans a l’obra i els alumnes d’ESO, liderats pels de batxillerat, s’han implicat en l’Aula Mediambiental, que té l’hort escolar com a puntal del projecte. “Assessorats pel professorat, estan aprenent la importància de l’alimentació saludable i sostenible, amb productes de temporada i km 0, màxima proximitat, conceptes que molts d’ells traslladen a la seva família, que acaba muntant un hort al jardí”, descriu.

Educació viva

L’altra pota del projecte, inspirada en diferents ODS, és una aula física, a l’aire lliure. “Gaudeixen de l’entorn i estan més relaxats per aprendre. L’alumnat, quan era fora, va veure que el voltant del centre estava una mica degradat perquè algú havia fet grafitis a les parets”, diu Miró. “Ells mateixos van decidir netejar les parets i decorar-les de nou. Des que ho han fet ells, ningú ha tornat a embrutar-les”, apunta, satisfeta. Com que el centre és a prop d’un espai natural com és el torrent de la Betzuca i Serra Galliners, els estudiants –sempre assessorats per un docent– estan recuperant plantes aromàtiques de la zona com l'orenga, la farigola o la sàlvia, les planten i les cuiden. Miró té clar que “cal una educació viva i experiencial. És la millor manera de creure en el projecte i en el seu poder transformador, perquè formes part del procés de canvi i això et fa sentir útil, al mateix temps que aprens”. Els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, dins del programa de Servei Comunitari, estan organitzant una swap party, una fira d’intercanvi de roba, on no intervindran els diners i on es promourà l’economia circular i el reaprofitament tèxtil. “La roba que no s’intercanviï es donarà a una ONG local”, subratlla la directora de l’institut de Sant Quirze.

Miró cita una frase inspiradora de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites per canviar el món”, per donar a entendre com és de revolucionari aplicar els ODS en el món educatiu, com a palanca de canvi de la vida personal, familiar i laboral. De fet, aquesta cita ha encapçalat el Cicle sobre l’Agenda 2030, de quatre conferències –liderades per Miró–, organitzat pel Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura, amb suport de Caixa d’Enginyers. S’han celebrat entre juny i novembre, en línia i presencial, amb una participació molt activa i amb quatre àmbits: l’educació i el repte de l’Agenda 2030, les smart cities, el planeta i la igualtat. “Vam treure una llista de conclusions i un pla d’acció per anar-lo incorporant a cada centre. Hem de preparar el jovent perquè puguin gestionar aquest món complex que els ve”, conclou Miró.

I a la universitat, què?

La Universitat Abat Oliba-CEU de Barcelona acull de manera activa, i amb molt de debat entre docents i alumnes, els ODS des d’aquest curs. En concret, l’alumnat de primer dels graus d’Economia i Màrqueting de la facultat de Dret i Empresa participa en un projecte interuniversitari amb les universitats San Pablo de Madrid i Cardenal Herrera de València, anomenat Exploria. Eva Perea, doctora en economia, és una de les professores que ha inspirat aquest programa. Està molt satisfeta dels primers resultats en el trimestre inicial. “Mirem d’oferir transversalitat del coneixement, trencant el format d’assignatures individualitzades, sense connexions d’unes amb d’altres i defugint la classe magistral, perquè els estudiants d’avui en dia tenen massa estímuls i aprenen d’altres maneres, més interconnectades”, detalla. Els ODS afecten tant el continent com el contingut. “Fem molt de treball en equip i s’ha creat una comunitat de professorat i alumnat que ajuda a recuperar l’essència de la universitat, com a comunitat de coneixement. L’aprenentatge és actiu, ensenyem per competències, per despertar la motivació dels estudiants. I també fomentem el pensament crític perquè tinguin eines per interpretar el món”, explica Perea.

A la pràctica, l’alumnat ha escollit dos àmbits d’acció: la moda i l’economia circular. Se’ls ha presentat un cas comú en tres assignatures: la manca de sostenibilitat en el sector de la moda. En grups, han proposat un pla d’empresa sostenible i coherent amb l’ODS 12 (Producció i Consum Responsables) i el 13 (Acció pel Clima). “En aquests mesos de feina ja han aportat idees innovadores que als adults se’ns escapen. Han guanyat diferents habilitats com el treball en equip, parlar en públic, una feina analítica i creativa, i com que fem les classes en català, castellà i anglès, també els preparem per a un món global amb molts reptes”, els de l’Agenda 2030, conclou Perea.