‘Mindfulness’ per treballar l’atenció conscient a l’aula

“Centrar-se i mantenir l’atenció en la pròpia respiració durant alguns minuts és una pràctica molt senzilla però ningú ha dit que sigui fàcil. La ment es distreu i va a la seva. Portar-la una vegada i una altra allà on tu vols, on vols que sigui realment, és un gran exercici. I això fa que al nostre cervell s’hi vagin creant connexions neuronals que, a poc a poc, hi deixaran traços que facilitaran mantenir aquesta focalització durant més temps”. És la clau del mindfulness, com explica el psicòleg Lorenzo Sánchez Ramos, una tècnica que se sol definir com atenció plena i conscient i que es pot considerar un camí per al desenvolupament i el cultiu de la interioritat.

Sánchez, que també té un títol universitari en mindfulness i gestió emocional, proposa aplicar aquesta tècnica a l’àmbit escolar, a les etapes d’infantil i primària, per, especialment, adquirir hàbits saludables. “Un hàbit s’estableix a través de la repetició de conductes. Si m’habituo a detectar els meus estats anímics observant la meva respiració i soc capaç de centrar-m'hi, amb tècnica, per aprendre a conduir-los, ¿no és un enorme benefici vital? No és una abstracció en les tècniques, es tracta de com les puc aplicar a la meva vida perquè siguin més saludables per a mi i per a les meves relacions. Es tracta, com diem als nens, d’adonar-se’n, de fer un pas de gegant per fer-nos amos de la nostra pròpia vida”, explica Sánchez, que acaba de publicar Manual práctico de mindfulness para el ámbito escolar* (Desclée De Brouwer, 2021), on fa més de cent propostes de mindfulness que ha preparat, portat a la pràctica i testat amb la realitat d’infants de curta edat als quals van dirigides. Totes les activitats que apareixen al llibre, apunta Sánchez, estan estructurades des d’una base científica. A la vegada, la senzillesa de la seva execució facilita que es puguin dur a terme a l’aula.

Segons assenyala el llibre, les etapes d’infantil i primària són ideals per treballar l’atenció conscient a través de jocs, visualitzacions, pràctiques asseguts, dempeus o estirats, passejos meditatius, danses i rituals. Els diferents exercicis que proposa Sánchez al manual serveixen per treballar l’atenció, el silenci, la concentració, la memòria i la gestió emocional. “En educació, l’important és generar experiències properes a l’infant per promoure benestar emocional i vital. Això no és terapèutic, però sí preventiu”, afirma. A la vegada, subratlla la necessitat que les pràctiques de mindfulness que planteja, així com el material necessari per dur-les a terme, siguin senzilles perquè siguin més efectives. “En educació, convertir una cosa complicada en senzilla per poder entendre-la i comprendre-la és el gran repte de tots els docents. Si els preparatius són molt complexos, hi ha el perill d’abandonar la pràctica amb facilitat”, recalca.

El manual es planteja com un “llibre de treball”, ja que la voluntat de l’autor és que els docents el converteixin en una eina pràctica per tenir a mà, on fer anotacions, completar i ampliar les propostes a mesura que es vagin experimentant a l’aula. A més, recomana fer un “àlbum-memòria” de les sessions perquè tots els implicats puguin fer, a posteriori, reflexions sobre les pràctiques executades. “Si no soc conscient d’allò que ha passat per mi i en mi, si no faig una interpretació coherent d’allò que he viscut, és probable que no hi hagi aprenentatge. Perquè hi hagi aprenentatge conscient m’he d’adonar del que he fet i de com ha influït en mi. Les bones sensacions queden registrades a la memòria, pertanyen al nostre patrimoni vital, personal i experiencial”.

Més enllà de l’escola

“En l’educació ens ho juguem tot. Té una importància extraordinària tant per a la societat com per a l’individu. Passem els millors anys de la vida durant les millores hores del dia a l’escola. I ho fem quan tenim pocs anys, quan el cervell i la disposició per a l’aprenentatge són excel·lents. El mindfulness ens entrena per estar presents en l’instant present, que és el que realment existeix”, apunta Sánchez. Malgrat això, encara hi ha certa recança perquè aquesta tècnica entri als centres educatius, tot i que el seu desenvolupament teòric i les seves aplicacions ja s’estiguin duent a terme en altres camps. “Un altre element important és la formació específica sobre mindfulness aplicada a l’educació. Possiblement, la dificultat més gran sorgeixi del fet que «ningú dona el que no té». Això vol dir que abans d’ensenyar tot això, ha d’haver passat per tu. La pràctica personal és bàsica, i prèvia perquè sigui més eficaç”.

De totes maneres, Sánchez assenyala que com que els dos àmbits més determinants en la vida dels infants són la família i l’escola, és interessant traslladar aquestes pràctiques també fora de les aules i compartir-les a casa. Es tracta de seguir l’entrenament per posar nom a les emocions, identificar-les, acollir-les i acceptar-les per fer-ne una gestió saludable. “Vivim en una societat amb dèficit d’atenció. L’univers estimulant extern que ens envolta ens manté sovint fora de nosaltres i a un ritme vertiginós. És urgent aprendre a aturar-se. Els exercicis atencionals són un gran regal i els beneficis són molt amplis per a totes les criatures, tinguin o no tinguin trastorns o patologies associades”.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir 'Manual práctico de mindfulness para el ámbito escolar' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.