Menjadors escolars que milloren la vida i el planeta

Què, quan i com mengem, tant a casa com a l’escola, afecta la salut del nostre cos i, de retruc, la del planeta. La nostra manera de consumir té un impacte directe en la vida individual, en la col·lectiva (persones, animals i plantes, i els diferents ecosistemes) i, per tant, en el món. Actualment, la Terra es troba en una situació d'emergència climàtica, sanitària i social en què l'alimentació té un paper fonamental. D'una banda, l’Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha advertit que el 2020 encara patien gana uns 800 milions de persones, mentre que, en el pol oposat, indica que avui en dia un 40% de la població té sobrepès o obesitat.

Davant d’aquest panorama, a Fundesplai –fundació sense afany de lucre que desenvolupa la seva acció educativa i social en 1.424 escoles (menjador escolar, activitats extraescolars, suport a les necessitats educatives especials...) i 119 esplais i projectes de lleure d’arreu de Catalunya– han desenvolupat el programa educatiu Menjar canvia el món. És una iniciativa que pretén arribar a més de 115.000 infants i joves d’infantil, primària i secundària, i fins i tot batxillerat, durant aquest curs i el vinent.

“És un projecte molt ambiciós, en el qual fa més d’un any que treballem, amb la complicitat d’experts en el món de l’alimentació saludable, l’economia sostenible, la gastronomia, el medi ambient o el malbaratament alimentari, entre altres temes”, detalla l’adjunt a la direcció general de l’entitat, Froilán Salgado. Susagna Escardíbul, pedagoga de Fundesplai, subratlla que amb aquest programa, implantat al màxim de centres educatius, volen fer “una petita gran revolució” i ser “palanca de canvi i educar perquè els infants, joves i famílies adoptin, des de la seva participació activa, una alimentació saludable, sostenible i justa que impacti en la salut personal i, alhora, en la salut global del planeta”.

Delgado deixa clar que el programa “també vol revertir la malnutrició infantil a casa nostra, tant per excés (obesitat) com per defecte (desnutrició). Segons un informe mundial de l’estiu passat de la FAO, s’estima que el 22% (149,2 milions) d’infants menors de 5 anys van patir endarreriment del creixement i el 5,7% (38,9 milions) tenen sobrepès. És molt preocupant i cal treballar-ho des de l’escola, l’administració i les famílies”. 

¿Com funcionarà, aquesta corretja de transmissió entre escolars i famílies? S’han dissenyat diferents estratègies. Per una banda, es faran canvis progressius en els menús dels menjadors escolars que gestionen des de Fundesplai –sempre validats, científicament, per nutricionistes– apostant “per productes de temporada i proximitat, quan es pugui de producció ecològica i amb reducció de la ingestió de proteïna animal, en pro de la vegetal”, entre d’altres. Ja s’està impartint formació –i seguirà al llarg del projecte– a tot el col·lectiu de monitors de menjador escolar per atendre dubtes de l’alumnat, perquè des de Fundesplai aquestes hores es consideren “un espai educatiu importantíssim per la construcció de la persona, tant mentre les criatures mengen com a l’estona de lleure”.

Per potenciar la reducció de residus, a les cuines que l’entitat gestiona es compraran “a granel iogurt o altres productes que fins ara anaven en envasos individuals, per servir directament en got”, exemplifica Salgado. Sempre que es pugui, es potenciarà l’hort escolar i una gestió eficient dels residus del menjador, com per exemple fer un compostador amb l’orgànica que es genera i reciclar la resta de fraccions. O incorporar la carmanyola o embolcalls sostenibles en lloc del paper d’alumini, que triga 500 anys a degradar-se.

Aquestes accions, matisen els promotors, no suposaran, en cap moment, un encariment del menú ni cap cost addicional per a les famílies. “Quan consumim aliments de proximitat i temporada, cuidem els pagesos, ramaders i pescadors de l’entorn. Al costat de Barcelona tenim el Parc Agrari del Baix Llobregat, una meravella com a rebost alimentari de qualitat i com a reserva ecològica. Quan consumim aliments frescos de petits productors ajudem a una bona gestió ambiental perquè ells cuiden del paisatge i, a més, oferim aliments frescos, amb més nutrients que els processats”, subratlla Delgado. 

“En tot aquest temps que fa que hi treballem, ens hem adonat que de vegades a moltes famílies els falta informació a l’hora de consumir i cuinar. I, segurament, es pensen que estan donant el millor als seus fills. Altres vegades es recorre molt als processats o brioixeria industrial per falta de temps o planificació”, apunta l’educadora. “Hi ha un bombardeig publicitari constant de productes amb molt sucre o excés de sal i potenciadors dels gustos, que te’ls venen com a saludables, amb vitamines afegides, i acaben confonent el consumidor”, lamenta. “Amb aquest programa volem crear consciència crítica sobre l’alimentació, que es conegui des de l’origen fins al consum final, i volem donar les eines per reduir el malbaratament alimentari, ja que té un impacte directe en la salut del planeta”, recorda.

Amb aquest programa es posarà el focus en l’emergència climàtica: hi ha una part del sistema de producció agrícola i ramader que abusa dels regadius. Els cultius intensius, granges industrials, etc. suposen, en molts casos, un factor accelerador del canvi climàtic (emissió de CO₂, consum excessiu d'aigua...), d'empobriment de la qualitat nutricional per a les persones o de malbaratament alimentari, entre altres problemes. “Treballem en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides 2030”, asseguren. 

Per mitigar l'empremta del sistema alimentari, des de Fundesplai s’han definit diversos eixos d’acció, com afavorir una dieta menys dependent de la proteïna animal i, per tant, “reduir significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats d’un sistema que prioritza la dieta basada en la ingestió excessiva de proteïna animal”, segons Escardíbul. També es persegueix canviar els patrons i apostar per dietes saludables i sostenibles d’acord amb la tradició mediterrània (on abunden els aliments d’origen vegetal –llegums, fruites, hortalisses i fruita seca–, amb petites porcions de peix, carns magres i ous. I, alhora, “recuperar els sabers tradicionals, fer valdre el paper de la dona i revalorar aliments i varietats locals”, afavorir la sobirania alimentària i promoure l’economia circular, sempre que es pugui.