"Deixar el teu fill plorant a una escola per anar a consolar el fill d'una altra dona": Les contradiccions de les mestres mares

BarcelonaLa filla petita de la Noèlia Morales farà dos anys. Des d’abans que nasqués, la Noèlia no treballa: ha encadenat la baixa mèdica amb el permís de maternitat i una excedència que li ha permès tenir cura de les dues filles fins ara. Ho ha combinat així amb la seva parella, que és autònom i pot treballar més, per poder estar més a casa amb les nenes i gaudir de la criança. Amb la gran va agafar excedència fins que va tenir un any i, tot i reduir-se la jornada, recorda la incorporació a l’escola on treballava com una època molt difícil i dura i ha preferit no repetir l’experiència. 

La Noèlia és mestra d’educació infantil, sap que té una feina molt exigent emocionalment i físicament, i no ho veu del tot compatible amb els primers anys de maternitat. Amb la primera filla, vivia a Gavà i treballava a Barcelona. Va concentrar l’horari en tres dies i mig, però, tot i això, els dies que treballava matí i tarda arribava a casa esgotada. A més a més, van decidir, els primers temps, no escolaritzar la nena i, per tant, havien de “fer relleus” amb el seu marit. “Sortia per estirar-me al sofà i tenia una nena que necessitava tota la meva atenció, el pit, jugar, moure’s”, explica la Noèlia. “No tenia hores per a res”, recorda. L'any següent ja va acostar la feina al poble on viu i podia sortir al migdia, fer la migdiada amb la nena i passar-hi la tarda. Llavors sí que un dia a la setmana se’l reservava per fer ioga. Ara, intentarà allargar l’excedència tot el que pugui i es planteja engegar un projecte propi que li canviaria la dinàmica familiar, però encara està a les beceroles. 

A la Laura Moreno li va passar el mateix. És mestra d’escola bressol i quan fa onze anys va tenir el seu primer fill, va combinar la criança del nen amb la seva feina tenint cura de nens d’edats similars a la del seu. “Tu t’entregues tota la jornada i arribes a casa amb la bateria sota mínims per començar una altra jornada que t’obliga a estar present”, explica la Laura, que admet que les necessitats eren molt similars. “Vas donant energia i la paciència no és infinita”, lamenta.

El cas de la Noèlia i la Laura és habitual entre les mestres que són mares i que veuen com amb la maternitat passen a tenir cura d’infants tot el dia: a casa i a la feina. “És una etapa molt intensa”, diu la Laura quan recorda, per exemple, l’època de les rebequeries que gestionava també a totes dues bandes. Tant la Noèlia com la Laura van reaccionar fa unes setmanes a la vinyeta que la mestra i il·lustradora Andrea Zayas va dedicar a aquesta doble condició de mare i mestra al Criatures. “El més sorprenent és que la meva filla també ha estat tot el dia a l'escola i després continua amb energia!”, comentava Zayas en una publicació que va acumular més d'un miler de likes i més de trenta comentaris, fet que demostra que moltes se sentien representades amb la mestra de música que arriba esgotada a casa i, estirada al sofà, es qüestiona l’energia que li queda per acabar el dia… amb la filla. 

Cuidar-se per cuidar

Buscar estones per anar a nedar, per tenir moments de desconnexió, per no fer res, ni que sigui mitja hora a la setmana va ser, per la Laura, la clau per sobreviure a la doble maternitat i a la feina. Amb el primer fill diu que no va ser-ne molt conscient, però amb la petita va entendre que si no es cuidava, no podia donar. “El sistema emocional no és visible, no era fàcil i vaig haver d’aprendre a prioritzar-me”, explica la Laura. “Tot el vessant intern de sostenir emocions i d’acollir és l’eina que s’ha de cuidar com un cuiner té cura dels seus estris”, afegeix. La reducció de jornada també va ser la solució que va trobar ella per evitar “el desgast de la criança”. Ella recalca que sempre cal buscar espais de descompressió, però en el seu cas, és més necessari perquè està al servei de persones i no es pot treballar bé “si no et cuides ni et poses límits a tu mateixa”. Per la Laura és clau ser conscient que no sempre es pot donar el 100% i que “cal dosificar-se”. 

Consolar un infant mentre el teu te’l consola un altre

“La sensació com a mare de deixar el teu fill plorant a una escola per anar a consolar un altre fill que la seva mare ha hagut de deixar per anar a treballar és macabre”. La mestra d'escola bressol, Laura Moreno, quan va tenir els seus fills, que ara tenen onze i vuit anys, va experimentar una de les incongruències del sistema. “Va ser una mica pervers”, reconeix. Recorda que aquests primers anys, quan l’edat dels seus fills coincidia amb la dels nens a qui atenia a l'escola bressol, de zero a tres anys, són els més intensos perquè requereixen “molta entrega i energia”. “Són criatures molt dependents", recorda la Laura. 

Malgrat la fama de ser una de les professions que més possibilitats de conciliar ofereix, la realitat no sempre és així i, per exemple, si les mestres no porten els fills a la seva mateixa escola, difícilment poden portar-los ni recollir-los, tampoc poden liderar les adaptacions a les escoles bressol respectives, quan els seus fills es posen malalts ho tenen molt difícil per poder absentar-se de la feina i es perden la major part d’activitats obertes als pares perquè no poden deixar la seva aula. “El concert de Nadal te’l perds perquè tu estàs fent el concert d’altres nens”, lamenta la Laura.

Ni mare a l’escola ni mestra a casa

Precisament, aquesta faceta és la que més malament ha portat la Núria Argilés, mestra d’infantil i primària amb dos fills que ara ja són grans. En el seu cas, no va poder fer reducció de jornada perquè quan tenia els fills petits tot just estava a la borsa de substitucions i anava encadenant contractes després d’estar dos anys a una escola bressol. La Núria reconeix que la situació els ha acompanyat perquè, a més de tenir dos fills fàcils, ha tingut els avis a prop i disposats a ajudar. Així, recorda que no era estrany tenir part dels dissabtes per ella i la seva parella i, per tant, la situació no l’ha sobrepassat mai. Entén les companyes que es poden sentir desbordades, però també veu que la clau és saber diferenciar el que es viu a l’aula del que es viu a casa. 

Això també ho va veure l’Eva Sargatal, mestra d’escola bressol, formadora i secretària a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Amb la primera filla se’m van trencar tots els esquemes al veure que tot el que fèiem a l’escola funcionava i a casa no feia efecte”, explica l’Eva, que veu molt més fàcil posar límits als infants amb qui no es té vincle que no pas a un fill. El secret, com també diu la Núria, és no anar de mare a l’escola ni de mestra a casa. “S’educa des d’un altre lloc”, assegura l’Eva. A la Laura, l’experiència l’ha fet, diu, millor professional i admet més seguretat en les decisions que pren com a educadora: “La maternitat et torna més confiada”. 

Més enllà de tot això, a la Noèlia, la maternitat també li ha provocat canvis en la manera de veure la feina i l’ha fet "desencantar” de l’escola. És mestra per vocació, però amb les filles ha vist que “l'estructura escolar no encaixa amb les necessitats dels infants que no necessiten estar amb 25 nens més en una aula i una sola mestra tantes hores”. “Fins i tot a les escoles més respectuoses, aquest encaix és artificial”, considera la Noèlia, que té al cap apostar per un projecte propi quan hagi de tornar a treballar. 

No tot són inconvenients

Combinar la maternitat amb la feina de mestra també els dona, a les mares mestres, una altra manera d’entendre tant la professió com la maternitat. La Laura, que ara té un projecte de mare de dia a casa seva a Vallbona d’Anoia, reconeix que la criança dels fills li va donar més empatia cap a les famílies de les criatures que acompanyava. “Com que tu vius el mateix, veus que tothom fa el que pot i acabes, fins i tot, fent una abraçada i dient «tranquil·la, t’entenc»”, explica la Laura. A la Núria li passa al revés: és més empàtica amb la mestra. “Quan sento que algú critica un mestre penso que potser amb els vint nens a l’aula no ho ha pogut fer millor”, exemplifica la Núria. Sap posar-se al lloc de les professionals i, tot i que sap que sempre hi ha opcions de millora, intenta entendre la decisió o la situació que s’ha donat a l’escola. L’Eva, ara que es dedica a la formació i ofereix cursos i xerrades a mestres d’escola bressol, recomana tant a casa com a l’escola observar molt els nens i nenes i observar-se a elles mateixes; i conclou: “La maternitat destapa moltes pors i inseguretats i ens volen convèncer que hem de ser mares perfectes”.