L'escola rural no va a més

El curs passat, 20-21, un total de 9.947 nens de primària van anar a una de les 278 escoles rurals que hi ha al nostre país. Es tracta d’una xifra un 5% superior a la del curs 19-20, en què la xifra no arribava als 9.500, amb un total de 9.472 alumnes matriculats, 425 menys. L’efecte de la pandèmia, la recerca d’un canvi d’estil de vida i el projecte educatiu de l’escola rural van afavorir que l’any passat un grup significatiu de famílies apostés per un trasllat de residència i un nou model d’escola per als seus fills. Segons fonts del departament d’Educació, les comarques on la matrícula d’alumnes a l’escola rural es va incrementar més van ser la Cerdanya, el Solsonès, el Pallars Jussà, la Vall d’Aran i el Priorat, per aquest ordre.

Però l’èxode de la ciutat al camp no va ser ni “massiu ni generalitzat”, com apunta Gaspar Gamisans, representant de les escoles rurals de Catalunya a la junta de directors, sinó que és fruit d’una tendència que s’ha viscut els últims anys: “D’una banda, s’ha donat el cas de famílies que van voler fugir d’entorns massificats i que van fer el pas aprofitant que tenien segones residències o alguns contactes ja fets; de l’altra, hi ha un segon fenomen, més extens en el temps, de persones que són partidàries d’un canvi de model de vida, més tranquil i en contacte amb la natura, amb l’aposta clara per una escola on els seus fills puguin gaudir de totes les oportunitats que els centres rurals els ofereixen”, explica. En tot cas, quan parlem d’escola rural cal “matisar molt”, diu Gamisans, perquè la realitat és molt diversa: “No és el mateix traslladar-se a un municipi aïllat de muntanya que fer el canvi a un poble on tens una ciutat relativament gran a pocs minuts amb cotxe”, apunta.

Matrícula estancada

Tot i que cal temps per analitzar el fenomen amb una certa perspectiva, sembla que el curs vinent la matrícula a l’escola rural no viurà un increment com el curs passat, sinó que “quedarà estancada”, afirma Gamisans. “L’increment paulatí de l’escola rural és produït sobretot per famílies que busquen un canvi de vida i no tant per aquells que s’han vist limitats per la pandèmia. I és que el canvi no és tan senzill. L’infant s’acaba adaptant, però qui no ho acaba fent són els pares”, explica. 

L’escola Santa Margarida de Gósol, al Berguedà, que el curs passat va tenir un important increment d’alumnes, passarà enguany de 15 a 11-12 infants (encara per confirmar). “No hi haurà noves incorporacions i un parell de famílies han manifestat que volen marxar, per tant, hi haurà tres criatures menys”, explica Carla Pautas, directora del centre. L’adaptació per part dels infants ha sigut molt bona, perquè “han passat d’escoles grans a una de petita i personalitzada". I afegeix: "Crec que els adults han tingut més problemes per adaptar-se a la vida al poble, sigui perquè la connexió a la xarxa anava lenta o perquè els serveis quedaven força lluny”, apunta.

La família de la Maria Otero, amb tres criatures de 3, 6 i 8 anys no continuarà al poble. Començaran el curs a l’escola, però quan puguin marxaran a un municipi de la comarca on hi hagi més serveis i més facilitats per treballar: “Nosaltres veníem de Barcelona i el canvi ha sigut important. L’escola és perfecta, els nens han estat molt bé i els docents fan una tasca immillorable, però el dia a dia és complicat: la connexió és molt limitada, per anar a urgències hem de fer un trajecte de 80 quilòmetres i de serveis d’extraescolars o altres espais per relacionar-se amb més criatures tampoc en tenim”, explica la Maria. “Jo teletreballava i quan el dia estava ennuvolat o nevava ja sabia que faria festa. Això és determinant i et limita molt”, comenta. “No tornarem a Barcelona però tampoc ens quedarem a Gósol, seguirem a la comarca però a un municipi més gran”, diu. 

Qui sí que seguirà un curs més a l’escola rural és la Núria, que començarà segon de primària al centre Serra de Picamill, de Vilada. L’any passat, ella i els seus pares es van traslladar a viure a la segona residència que tenien al poble i valoren molt positivament el canvi. “La Núria s’ha adaptat molt bé. Ha passat d’una escola internacional de quatre línies a un centre on hi ha 35 nens i nenes. Té una relació molt directa amb el professorat i ha adquirit molta autonomia”, explica la Lourdes, la seva mare. Els pares, advocats tots dos, treballen des de casa i es desplacen a Barcelona dos cops per setmana: “Hem recuperat temps per passar en família, dinem junts i ens ajudem logísticament amb les famílies del poble. De moment ens quedarem aquí, no tenim perspectiva de tornar”, apunta. 

Dels sis nous alumnes que hi va haver el curs passat a les escoles de Vilada i Borredà –ZER (Zona Escolar Rural) Berguedà Centre–, n’hi ha un que aquest curs no continuarà. “Aquesta família va venir arran de la pandèmia i tenia clar que seria per un any”, explica Marina Almenara, directora de la ZER. “La resta tenien lligams al poble i van venir buscant més qualitat de vida”, apunta. La bona salut de la ZER està assegurada gràcies al pla pilot de la llar d’infants, que garanteix el planter posterior a les dues escoles de primària. 

Consolidar l’alumnat

Tot i que al setembre hi sol haver un augment de matrícula que farà incrementar les dades actuals, segons fonts del departament d’Educació “les xifres apunten a un retrocés en els cursos intermedis, fet que ens indicaria que hi ha un retorn de les famílies”, tot i que la davallada és “menor en relació a l’increment del curs anterior”. L’increment del 5% de matrícula del curs 20-21 suposa, doncs, una alenada d’aire fresc per a aquells nuclis molt petits on “el tancament de l’escola és la mort del poble”, alerta Gaspar Gamisans. A la comarca del Priorat, una de les cinc on més ha pujat la matrícula, la ZER L’Aglà, formada per tres centres dels pobles del Molar, la Vilella Baixa i Gratallops, no tindrà cap nova incorporació. La ZER es mantindrà amb una seixantena d’alumnes entre les altes de P3 i les baixes de 6è, i aproximadament la meitat de les noves famílies que hi van arribar el curs passat tornaran als seus municipis d’origen.

Qui tampoc tindrà nous alumnes és l’Escola Portella Blanca, ubicada a Lles de Cerdanya. El curs passat van passar d’11 a 25 nens, la majoria vinguts de pobles propers o bé que entraven a P3. “Hi va haver dues famílies noves que es van allotjar a les seves segones residències. D’aquestes, una torna al seu municipi d’origen per la feina dels pares. En total, aquest any serem 24 alumnes”, explica Marta Contreras, directora del centre.

Perquè la matrícula a l’escola rural es mantingui estable i fomentar el reequilibri territorial, cal una millora de tots els serveis colaterals als centres escolars. “Són problemes que els que hi vivim patim des de fa molt temps, vinculats al desequilibri territorial i als principis d’equitat –apunta Gaspar Gamisans–. Hi ha una falta clara de pediatres. En àmbits rurals tenim veritables problemes per trobar metges. No parlem de cinemes o teatres, sinó de serveis bàsics. Això dificulta la vida de la gent que arriba i de la que ja hi viu, que hem d’intentar que no marxi”. Els problemes de connexió, la falta d’habitatge, les oportunitats laborals o les infraestructures són alguns dels motius que han portat algunes famílies a abandonar els petits nuclis i tornar a la ciutat. “No podem vendre llits de roses perquè no ho són. Tenim moltes dificultats, com a tot arreu, i també grans avantatges. Si no, no hi seríem”, conclou Gamisans.

Proposta de lectura

Un llibre escrit per Assumpta Duran, Xavier Geis i Miquel Payaró, tots tres docents, directors d’escola rural i membres del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya. Un manual per posar a l’abast d’estudiants universitaris les característiques de l’escola rural pensat des de l’escola i des de primera línia: “Vol ser un punt de referència per als mestres que volen conèixer l’escola rural. Una informació pròxima i senzilla”, explica Assumpta Duran.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'L’escola rural: petita, pública i de poble' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.