L’Escola El Roure celebra el seu 20è aniversari

El curs 2001-02 Begoña González i Cristóbal Gutiérrez materialitzaven amb El Roure el somni de crear el seu propi projecte educatiu. Es tractava d’un projecte inèdit com era l’escola viva, que basa el seu procés d’ensenyament i aprenentatge en l’impuls natural d’aprendre i madurar i que, 20 anys després, ha esdevingut tot un referent. Avui ja són 60 els infants d’entre 3 i 12 anys que van a l’escola, ubicada en una masia del municipi de Mediona (Alt Penedès).

Per a González, cofundadora i coordinadora d’El Roure, el punt de partida del projecte “és molt simple”. I s’explica: “Els éssers humans som una forma de vida conscient de si mateixa i, com a tal, la intel·ligència de la vida ja té dissenyada en nosaltres una manera de desenvolupar el nostre potencial natural singular, de la mateixa manera que fa que una llavor es converteixi en un arbre. Aquesta força de la vida és l'impuls innat d'explorar i aprendre que guia infants i adolescents a un ritme i forma particulars”. Un impuls, destaca, “il·limitat i continu, que en realitat podem cuidar i mantenir despert tota la vida”. 

González posa èmfasi en la necessitat de canviar la idea que habitualment tenim de què és educar: “Creiem que si no ensenyem, pressionem i obliguem les criatures, no tindran interès i no aprendran, i això és fals. Quan una criatura està emocionalment ben cuidada i l'ambient és agradable, demostra una curiositat i una capacitat d'aprendre per si mateixa immenses. L'etimologia d'educar indica treure de dins, desvelar i també guiar”. Es tracta, per tant, “de facilitar i acompanyar els processos d'aprenentatge, així com d'atendre les dificultats a mesura que apareixen, cosa que al seu torn requereix respectar el ritme i la forma d'aprendre de cadascú; deixar un espai d'autonomia en l'exploració; no donar les respostes fetes, sinó acollir preguntes perquè trobin respostes per si mateixos, etcètera”. 

Educadors que hi connecten 

Perquè la fórmula funcioni l’educador, segons González, “ha de connectar amb aquesta visió de l’educació, i això implica sensibilitat envers el més valuós dels infants: l’espontaneïtat, l’alegria natural, la innocència i les ganes d'aprendre”. Cal, a més, revisar els patrons que hem rebut com a alumnes i formar-se per trobar noves perspectives, però també “el coratge d'arriscar-se a l'error i obrir la porta al present, buscant allò que l’infant necessita de nosaltres en cada moment per decidir la nostra intervenció”. 

Clara Jiménez, educadora d'El Roure, explica com el dia a dia al centre té una estructura simple i “combina els moments d'activitats voluntàries amb activitats necessàries de consciència de grup, com recollir o la reunió de final de matí”. Les activitats voluntàries poden ser autònomes i es duen a terme als espais i amb els materials que cadascú tria, i les estructurades són les que prepara l'equip en funció del currículum i interessos del grup. La convivència d’edats durant totes elles és un tret clau de l’escola, ja que, com destaca Jiménez, “és natural aprendre dels més grans i fer de model dels més petits”. 

Espais i materials sempre disponibles

“Per a nosaltres és bàsic que els espais i materials siguin diversos. També que estiguin a disposició dels infants en tot moment”, assenyala Jiménez. Les criatures són les que es mouen pels diferents espais d’El Roure en funció del que fan: la sala per a motricitat, teatre o dansa; l'espai de racons amb taules, cadires i materials (de lectoescriptura, matemàtiques, ciències, biblioteca, etcètera); el taller de plàstica, costura i bricolatge; l'espai exterior en plena natura, amb materials de motricitat i on es fan les reunions... 

El Roure va gaudir des del principi tant del suport de l’Ajuntament de Mediona com de la receptivitat de les famílies. De fet, la implicació de les famílies és, juntament amb l’educació emocional, un altre dels trets cabdals del centre. Una posada en escena, tot plegat, que afavoreix que els infants assoleixin els objectius docents d’infantil i primària. “Treballem els continguts curriculars habituals, però ho fem des de l'experiència i una metodologia activa i interdisciplinària, en un ambient relaxat i acollidor, cosa que permet integrar els coneixements de forma efectiva”, apunta Clara Jiménez. Fruit d’aquesta manera de fer, conclou Jiménez, “els instituts de la zona reben els alumnes de l'escola molt bé perquè disposen del més bàsic per a l'experiència acadèmica: ganes d'aprendre, maduresa emocional i responsabilitat envers les pròpies decisions i compromisos, tot el que han estat practicant diàriament a l'escola”.