L'escola on saben distingir una cadernera d'un pardal

Sant Esteve de GuialbesEn Saüc, d’infantil 5, s’afanya a afegir-se al grup. És el responsable de classe d’observar els ocells aquesta setmana. En una sala amb un gran finestral es troba amb companys d’altres cursos, entre els quals l’Aleix, de segon; l’Aïnara, de tercer; o en David, de sisè. Junts aprenen a esperar rere el vidre i a permetre que passin coses per conèixer les aus que viuen a prop seu o estan de pas a la zona. Fa dotze anys que l’escola de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, va engegar aquest projecte, a petició de tres pares naturalistes i ocellaires. Només hi estan deu minuts, de dilluns a divendres, just després de deixar les motxilles a les aules, però aquesta activitat, que s’entrellaça amb altres en què les aus també en són protagonistes, els dona eines per anar i volar per la vida.

"Bon dia, veieu algun ocell?", pregunta l’Andreu Parer, el mestre que acompanya els alumnes l’estona de l’observació. La majoria encara no n’ha vist cap, però en qüestió de segons, un d’ells exclama: "Un pardal!" I el mestre pregunta una altra vegada: "Però, de quin tipus?" Després de comprovar-ho en una làmina amb dibuixos i noms, elaborada per Toni Llobet, un dels tres pares impulsors del projecte, concreten que és un pardal xarrec perquè té una taca negra a la zona de la galta. Segons explica Parer, “en aquest centre, els alumnes no parlen d’ocells com a genèric sinó de caderneres, orenetes, mallerengues carboneres, gafarrons...”. Al voltant de l’escola se n’hi veuen de molts tipus. Al pati i a zones boscoses pròximes hi tenen instal·lades diverses menjadores i caixes niu. En una d’elles, precisament, hi van col·locar una càmera i, el curs passat, van poder presenciar com un pardal va treure les branques d’una de les caixes niu on s’havia establert, prèviament, una mallerenga. “Al ser més dominant, el pardal se la va acabar apropiant i la mallerenga va haver d’anar-se’n”, descriu Parer.

Quan el projecte d’observació d’ocells va arrencar, el curs 2012-2013, hi havia una cinquantena d’alumnes a l’escola –ara ja són més de cent–. La direcció acabava de renovar-se, amb Sílvia Lladó al capdavant. Aquest nou equip tenia ganes d’obrir-se més a les propostes de les famílies i és aquí on Xavi Puig, Esteve Ginebreda i Toni Llobet, tres pares d’alumnes i veïns de la zona, amb inquietud pels ocells, van veure-hi l’oportunitat d’engegar un projecte que unia la seva passió ocellaire amb les ganes d’obrir coneixement als alumnes en aquest camp. “Els ocells van ser un catalitzador d’un gir pedagògic que s’estava donant a l’escola. Vam viure-ho com una revolució i una forma de connectar els alumnes amb el seu entorn més proper”, recorda Toni Llobet, naturalista i artista dibuixant d’ocells. Xavi Puig, expert en ratpenats i investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, afegeix: "D’aquesta inquietud comuna de la natura i dels ocells vam muntar aquesta iniciativa que pivotava sobre diferents eixos: una activitat fora del currículum, amb sortides... Va tenir molt bona acollida des d’un inici".

Més pardals comuns que caderneres

Els alumnes porten un registre de totes les aus que observen: els més petits ho fan amb gomets i la resta escriuen el nombre d’exemplars en diferents graelles on hi ha la foto i el nom. Els més grans ho apunten, des de fa un temps, a través de l’ordinador, al portal Ocells dels jardins, impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), de ciència ciutadana. Segons Xavier Riera, responsable de l’àrea de divulgació i de formació de l’ICO, “aquestes dades aportades per científics no professionals permeten conèixer l’estat de poblacions d’ocells de zones verdes urbanes inclosos els patis dels centres d’ensenyament”. “A partir del que s’ha recollit, les administracions poden fer polítiques de conservació de les espècies”, assenyala Riera, que subratlla que “els ocells són indicadors de bona salut del medi ambient i els nostres avis eren coneixedors de les espècies”.

El pardal comú és, segons l’escola, l’ocell més observat en els últims anys. En concret, el curs 2023 se’n van comptabilitzar 372 exemplars i el 2024, un total de 341. El segueixen altres com la cadernera, el pinsà comú o el pardal xarrec. “Tot i que durant tot l’any hi pot haver presència de caderneres, el maig del 2023 vam detectar que van marxar i, al setembre, van tornar fruit del procés migratori per nidificar i buscar aliment. Aquest curs després d’anar-se’n a l’abril encara no les hem vist. Esperem que arribin aviat”, comenta Parer. Altres ocells menys observats últimament han estat el verdum, la puput o el tudó. En Bru, de segon, explica que l'apassiona el verdum pels seus colors. “És un ocell diferent”, assegura. La Laia, de sisè, diu que li agrada saber quins ocells arriben i marxen, i també els que resideixen al pati. Un cop acaba l’observació, cada alumne torna a la seva aula. En Nam, de cinquè –i els altres que hi han participat fan el mateix– explica els ocells que ha vist. Els companys d’aula, l’escolten. Després els detalla els tipus de núvols que hi havia. Els alumnes, aprofitant que miren el cel, també observen el dia.

L'activitat més esperada

Una de les activitats més esperades és l’anellament d’ocells. L’escola n’organitza una cada dos anys pels de cicle mitjà i superior. La directora, Anna Gay, explica que esdevé “un moment únic” perquè “poden veure de ben a prop com són les aus, el seu plomatge, saber si són mascles o femelles i amb l’anella saben si ja estava aquí fa uns anys...”. Al projecte se sumen, entre altres propostes, estadístiques a partir dels registres (adaptat a cada curs), l’estudi de l’anatomia, l’alimentació o la nidificació dels ocells i com a tasca a la comunitat dins l’escola, els de primer, concretament, són els encarregats de proveir les menjadores i tenir cura de les quinze caixes niu. A més, la biblioteca és la sala mussol i totes les aules tenen nom d’ocell.

Per conèixer millor la seva cantadissa, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) promou des de fa anys una sortida matinal –fins ara s’ha fet a Sant Esteve de Guialbes, als voltants del riu Fluvià a Orfes i als Aiguamolls de l’Empordà, i algunes edicions han coincidit amb el dia internacional del Dia del Cor d’Ocells de l’Alba–. “En una ocasió vam arribar a identificar divuit espècies diferents pel seu cant. Tota una fita”, recorda Llobet. Una bona classe pràctica per a tots els participants. No només els escolars. “Aquestes sortides guiades per gaudir en silenci de la natura i l'espectacle del cant dels ocells a l’alba es van impulsar per a ells però també per a les famílies. Vam veure que els nens, amb aquest projecte tan ampli, en sabien molt més que no pas nosaltres”, asseguren des de l’AFA.