Hi ha massa centres que no s'han posat les piles amb la lectura

BarcelonaArribo tard a Castellnou de Seana per culpa d’un embús. Sé que m’estan esperant i pateixo, però un cop dins de l’escola em passa tot. Allà hi són els cinquanta alumnes del cicle superior fent rotllana dins d’una aula decorada per a l’ocasió amb un “Benvinguda Anna Manso” preciós, dibuixos, els meus llibres exposats i una pissarra digital que apunta sorpreses. La Txell Giné, responsable de l’equip de biblioteca de la ZER (Zona Educativa Rural que agrupa dues petites escoles) m’anuncia que són una escola diferent i que volen fer-me una rebuda igualment diferent. Han preparat un vídeo i també un parell de partides del concurs Pasapalabra a partir d’alguns dels meus llibres que s’han llegit. Després responc a les preguntes que em fan els alumnes ajudada d’una petita caixa d’eines que duc carregada de petits objectes per explicar el procés d’escriptura i l’acte creatiu. I per acabar signo el llibre a cada alumne, i aquest moment amb cadascun d’ells em permet mirar-los als ulls i dedicar-los uns segons que són un petit tresor.

Aquesta ha sigut la meva darrera xerrada del curs. Entre escoles, instituts i biblioteques hauré visitat cinquanta centres i fet setanta sessions. Són moltes i he recorregut tants quilòmetres que no els vull ni comptar. Com a resum, només diré que un dia era al Pallars i tres dies després a Alcanar.

Les trobades dels autors de literatura infantil i juvenil amb els lectors dels centres educatius són molt habituals, tot i que desconegudes per a qui no forma part d’aquest món. Els autors hi arribem de diferents maneres: gràcies a institucions com la ILC (Institució de les Lletres Catalanes), a través de les editorials que ens publiquen els llibres o perquè els centres ens contacten directament i es fan càrrec ells mateixos dels honoraris.

Com cada final de curs, quan faig balanç, em queda una sensació agredolça perquè encara hi ha massa centres que no s’han posat les piles i per a ells la lectura és només un complement del currículum. Ho sé perquè quan arribo m’atenen com si vingués a donar una matèria qualsevol i no com si fos una activitat extraordinària. Molts s’han limitat a llegir el llibre i prou i n’hi ha que no han preparat ni preguntes.

També em trobo amb situacions incòmodes, com mestres que renyen els nens davant meu de molt males maneres i jo em vull fondre i penso “sisplau, sisplau, que no m’associïn ni a mi ni a la lectura amb aquest mal rotllo”. Docents que miren el mòbil sense cap mena de vergonya de manera constant. Que no m’escolten. O que quan els dic que és una llàstima que no pugui signar el llibre perquè l’alumne se l’endugui a casa i així rematem el vincle emocional llibre-lector i fem que el llibre sigui un objecte desitjat, em diuen que prou feina tenen. Sí, són visites que em deixen un regust trist, perquè m’adono que no s’ha entès l’espai central que hauria d’ocupar la lectura a l’hora de combatre el fracàs escolar.

Festa grossa

Per sort, en molts altres centres la visita d’un autor és festa grossa. No per la persona en si, sinó perquè volen crear lectors i s’adonen que és important celebrar qui escriu els llibres. Com l’Escola Ferreries de Palafolls, que va convocar les famílies al teatre municipal perquè assistissin a una lectura dramatitzada en veu alta de fragments dels meus llibres, i jo gairebé acabo plorant d’emoció. Igual que m’agrada explicar la complicitat de tants claustres i direccions que s’ho creuen de debò, com les de l’Institut Escola de Badia del Vallès, o l’Escola Camins de les Franqueses o l’Escola de Pràctiques de Tarragona o l’Escola El Viver de Montcada i Reixac. Per no parlar d’aquelles bibliotecàries màgiques, com la Núria Flo, de la biblioteca Josep Miracle de Collserola, que converteixen els clubs de lectura en rotllanes a la vora del foc.

I encara que hagi de fer molts i molts quilòmetres del que anomeno, en to de broma, el Manso Tour, val la pena quan s’arriba a escoles com la ZER Serra de Prades, on et fan unes entrevistes que ni el Xavier Grasset, o a l’escola municipal de Sort, on em van regalar un quadre fet amb petits retrats meus dibuixats pels alumnes. Estic de sort i no tinc espai per esmentar tants altres centres d'on surto plena d’energia i esperança.

Soc de mena optimista i m’estimo més quedar-me amb aquestes bones (i nombroses) experiències. I només desitjo que s’encomanin i que tots els infants i joves puguin gaudir d’escoles i instituts on s’estimi la lectura. Però de debò.