Hem de ser amics dels pares de l'escola?

BarcelonaFer amistats és tot un repte social i comunicatiu per als infants. Aprendre a jugar, compartir, conversar, escoltar, entendre’s i, sobretot, confiar en els altres no és fàcil per a les criatures, però a la vegada és una necessitat vital de les persones. Quan ens convertim en adults, i sovint al formar la pròpia família, sembla que és més difícil fer nous amics. Però és just gràcies a la criança i als espais compartits que se’n deriven que sorgeixen noves amistats. Un d’aquests espais és l’escola dels fills.

De fet, els últims estudis de tendències sociològiques indiquen que ja fa més de vint anys que la implicació de les famílies en l’educació dels fills és cada cop més creixent. “Els pares assumeixen més les cures dels seus fills, ja que el fet de formar una família és cada cop una decisió més tardana i, per tant, més desitjada i consensuada. Es tenen fills perquè se’n vol gaudir i estar present en la seva criança. Tot i això, hi ha la paradoxa que, tot i que actualment les famílies hi dediquem més temps que mai, la sensació és que no és suficient”, explica Vicenç Borràs, professor de sociologia de la UAB i investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT).

¿Pot ser, que els pares de les amistats dels teus fills es converteixin en amistats teves? Aquest és el cas d'Aida Gurumaji, directora de l’Espai Criança i Salut de Sabadell i mare de la Nora, de 15 anys. La seva filla ha començat 4t d’ESO a l’Institut Ca n’Oriac, on continua compartint curs amb alguns dels amics de primària. “Per a nosaltres és una experiència molt positiva. L’escola i l’institut és on passen més hores les nostres filles i poder fer aquest vincle fora també ajuda en la criança”, comenta Gurumaji.

Als primers cursos de primària les famílies compartien aniversaris dels infants agrupats trimestralment. A poc a poc, van començar a proposar-se sortides i altres activitats fora de l’escola. Així, al mateix temps que creixia l’amistat dels seus fills dins i fora de l’aula, entre els pares i mares també es teixia la seva pròpia.

Actualment, són un grup de vuit famílies que continuen compartint escapades de cap de setmana dues o tres vegades a l’any i, fins i tot, aquest estiu dues d'elles van anar de vacances juntes a Anglaterra. Com en tots els grups també sorgeixen malentesos i friccions, però es resolen de manera fàcil i planera, sovint entre les mateixes criatures.

Segons Gurumaji, la seva experiència com a mare li ha demostrat que si el centre escolar que s’escull o toca té un projecte realment afí al propi estil de criança, el més probable és que s’acabin trobant famílies amb qui entendre’s. “Si hi ha bona relació entre el triangle famílies, escola i infants, segur que aquesta relació continua fora de l’aula”, manté. “L’ Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) no sempre hi ha de jugar un paper clau, però és cert que si és activa i dinàmica enforteix el vincle de les famílies i de l’escola”, afegeix.

Sense temps per a nous cercles d’amistats

Però no a totes les classes sorgeixen noves amistats entre les famílies; en algunes hi ha bona sintonia, però no va més enllà. Manel Rodríguez, pare d’un nen que aquest any fa tercer en una escola pública del Maresme, explica que tot i que entre els pares hi ha bona relació, no prolifera més enllà de les portes del centre.

Segons Rodríguez, és una classe molt diversa i no hi ha massa grupets d’amics entre els infants. Els pares i mares són d’edats també molt diferents, alguns tenen filles més grans i ja tenen un grup d’amics més consolidat amb les altres classes.

Tot i que des dels inicis a P3 s’han celebrat els aniversaris individualment, no hi van totes les famílies. De fet, la seva tampoc hi participa i el seu fill no celebra l’aniversari amb la classe. Alguns ho fan per motius culturals o econòmics; en el seu cas és perquè no volen que el seu fill visqui més d’una festa d’aniversari. “Nosaltres bufem les espelmes en família i amb els nostres amics de tota la vida, que just tenen criatures d’edats similars. No cal repetir una mateixa celebració en diferents dies i amb gent diferent”, comenta convençut. “Quan el meu fill em demani d’anar a les festes d’aniversari de l'escola o de convidar amistats de la classe a la seva, ja serà un altre tema”, apunta.

Per contra, la seva dona comenta que ella sí que ha fet amistat amb un grupet de mares de l'escola. Es troben un cop al trimestre per sopar i anar al cinema, però sense les criatures. “Ens entenem molt bé i ho vivim com una teràpia per parlar de les nostres coses més enllà de la família i l’escola”, diu, i afegeix rient: “És curiós perquè els nostres fills no són pas amics. De fet, no es porten gens bé, però una cosa no treu l’altra”.

La família reconeix que té els caps de setmana molt plens fent coses en família, amb els partits de bàsquet del nen o amb les amistats que ja fa temps que tenen. Per tant, tampoc saben d’on treure el temps per obrir-se a nous cercles d’amistat. L’AFA de la seva escola també és força activa i organitzen xerrades, etc., però tot i ser online, almenys fins ara a causa del covid-19, no troben hores per participar-hi i dedicar-s’hi.

La força de les AFA

Les AFA creen comunitat i també creen vincles de companyonia, ja que treballar per un projecte comú sempre uneix. L’aFFaC és la federació d’AFA de primària i secundària més gran de Catalunya i ofereix suport d’assessorament, formació i projectes a aquestes associacions de famílies. Actualment hi ha més de 2.360 AFA de centres d’educació pública federades repartides en més de 750 municipis i, per tant, representen més de 540.000 famílies. Després de la pandèmia, la tendència d’AFA federades ha crescut especialment en centres de primària, que ja són gairebé el 98%.

Com tenir una bona relació amb el grup

Perquè la relació entre les famílies del grup classe sigui bona és important que hi hagi una comunicació des del respecte, neutre i fluida especialment en el grup de WhatsApp, que sovint acaba sent el principal canal de conversa i unió. Per aconseguir-ho Maria Goday, l'educadora social que treballa la comunicació quotidiana respectuosa amb adults i que també acompanya infants a l’espai familiar d’educació lliure La Moixaina de Premià de Mar, dona algunes eines:

• Cal poder conversar, escoltar i posar límits. Compartir i crear grup sempre és positiu, però hem de respectar els ritmes i maneres de fer de cadascú.
• Es poden donar diferents opcions de grups d’amistat entre les famílies, cal buscar l’equilibri sense oblidar mai l’opinió i les amistats reals dels fills i filles.
• És important comunicar-se des del respecte i de manera correcta. Ens pot ajudar parlar des del jo, donar una opinió més que aporti un ventall de propostes i, per tant, solucions per no caure en el mal hàbit de queixar-se sense aportar massa.
• Quan es tracta el tema de com celebrar els aniversaris és necessari arribar a un acord comú i establir com es farà per no crear diferències entre els uns i els altres.
• La gestió dels grups de WhatsApp no és sempre fàcil. En aquest sentit, pot anar bé tenir un representant que hi posi ordre i recordi les bones normes d’ús d’un canal com aquest. Amb tot, Goday convida a preguntar-se: “¿Si les coses i informacions importants ja es fan a través del canal de l’escola, és necessari estar en el grup de WhatsApp de les famílies del grup classe?”